elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Juan Picazo presentarà el seu poemari més complet

Juan Picazo presentarà el seu poemari més complet

    Esta vesprada, a les 19 hores, en l'aula 2 del Centre Cultural Mario Monreal (carrer Roma, 9) es presentarà el llibre de poemes Entre ayer y hoy, de Juan Picazo. L'acte serà presentat per l'alcalde Quico Fernández, l'escriptor Vicent Penya, el professor Rafael Tomàs i l'autor del llibre, Juan Picazo.

    Juan Picazo, autor del llibre Entre ayer y hoy, diu que el poemari és un recorregut de poemes escrits al llarg de la seua vida, i que "són tots poemes inèdits", ja que no s'ha publicat cap. També afegix, que, encara que hi haja poemes escrits fa molt poc de temps, "es referixen a successos que em van ocórrer quan tenia molt curta edat", posant l'accent en un poema que està en la primera part del llibre titulat 'Un año y diez días', "perquè va significar molt per a mi, va ser quan em van deixar sense pare", i això està reflectit en el poema. Uns altres són del tipus més sentimental com el que té dedicat a la seua mare "perquè se'm va morir en els braços", a qui té molt present, així com a moltes amigues a les quals vol moltíssim i també ha reflectit en el seu llibre. I és que explica que els "poetes davant la bellesa de qualsevol classe" no poden ser insensibles, per la qual cosa "d'una manera o una altra, s'acaba reflectint".

    Picazo declara que és un poemari d'allò més complet i madur, "segons la gent que ha repassat i mirat el llibre per a fer la presentació", amb el qual pretén fer reflexionar els lectors a través d'una exquisida selecció de les paraules, amb les quals transmet sentiments, emocions i opinions de manera senzilla i natural, "sense oblidar la part romàntica i satírica". Un treball que aposta per la poesia de lluita i compromís com diu el seu primer poema, i en el qual deixa clar el propòsit de no escriure versos mancats de missatges. En la primera part del poemari abunden la crítica, la reivindicació i la intolerància, sent molt crític amb el context social i polític actual. La segona, no obstant això, és més intimista, més autobiogràfica, revelant així les seues vivències, sentiments, temors i il·lusions.

    Pujar