Repensar la pista de futbol perquè el pati escolar siga més igualitari
Les xiquetes redueixen l'activitat física en Primària i es reclouen en els marges, mentre alguns xiquets juguen al futbol en els espais centrals durant l'esbarjo
Us heu adonat alguna vegada de la gran quantitat d'espai que ocupen les pistes de futbol en els col·legis? I encara més: Quin lloc ocupen? I qui tenen més presència en ells? "Els patis són androcèntrics quan responen només a un arquetip d'alumnat: el xiquet al qual li agrada el futbol. La socialització diferencial porta alguns xiquets a identificar-se amb el futbol atés que tenen molts referents masculins en aquest esport. Això provoca que generalment se senten més propietaris d'aquests espais”, explica la doctora en Psicologia, experta en patis coeducadors i autora de la tesi Patis vius, patis coeducadors, Sandra Molines.
La investigadora sosté que sol ser habitual que en l'etapa infantil els xiquets "somien a ser futbolistes", mentre que les xiquetes "somien a ser mestres, infermeres o veterinàries", que són "tasques relacionades amb les cures". Això acaba determinant en bon grau el lloc que ocupen al pati escolar: el centre i les pistes esportives, o els marges sense massa oportunitats de joc actiu.
"Un pati no és un espai igualitari si està ocupat de manera diferent per a xiquets i xiquetes. Cal fer ciència d'això i veure qui ocupa els espais centrals i els espais perifèrics i no naturalitzar aquestes qüestions. No podem permetre que el 50% de l'espai estiga ocupat pel 8% de l'alumnat. Es poden oferir alternatives a tots els talents, habilitats o interessos per a no privilegiar sempre les mateixes opcions o jocs. Els patis d'educació primària, s'haurien de semblar més a les propostes que brinden els espais d'educació infantil", apunta Molines.
Un pati renaturalitzat per a fer front a la segregació
Una manera d'avançar cap a la coeducació dels patis dels col·legis és la renaturalització, com la que està duent a terme el CEIP Ballester Fandos de València en el marc de Natural[ment]. El pati renaturalitzat com a catalitzador del canvi ecosocial, un projecte col·lectiu d'innovació coordinat per Fent Estudi i en el qual col·labora Sandra Molines. S'emmarca en l'estratègia Missions València 2030 i compta amb el suport de Les Naus i de l'Ajuntament de València.
"Un pati renaturalitzat és coeducador perquè no està inscrit a cap arquetip de persona, és lliure. La naturalesa integra a totes les persones, necessita cures, que la respecten, que la protegisquen... els valors que es fomenten en un espai natural o naturalitzat no tenen res a veure amb els d'una activitat que promoga la competitivitat, el conflicte, l'exclusió o la segregació", afirma Molines. En aquest sentit, observa que les persones amb alguna diversitat funcional també queden fora d'aquests espais androcèntrics i basats en el futbol.
Les xiquetes redueixen el moviment a partir de Primària per la falta d'espais
D'altra banda, les desigualtats que presenten els patis que no són coeducadors també es manifesten en una qüestió de salut i activitat física: "Des de Primària, les xiquetes es mouen menys que els xiquets perquè les propostes en les quals elles estan socialitzades i que han de veure amb el moviment no solen ser presents als patis, com passejar, ballar, patinar o gimnàstica rítmica. Són proposades invisibilitzades per les androcèntriques".
La doctora Sandra Molines convida a fixar-se en qualsevol pati d'Infantil i Primària per a apreciar les diferències: "En Infantil es mouen igual els xiquets i les xiquetes, juguen igual sense segregació. Però en Primària aquesta de seguida apareix". Així, defensa que "dues porteries són dos símbols" que aquest esport "tenen preferències sobre qualsevol altre"; en canvi, si hi ha un escenari en el qual "és important parlar en públic, la interpretació o ballar", es modifica aquesta jerarquia. "En l'etapa Infantil presenten índexs molt similars d'activitat física i, amb el temps, les xiquetes l'abandonen. No per una raó física o biològica, sinó perquè les pistes de futbol ho condicionen tot. Així, en Primària les xiquetes comencen a tenir més sedentarisme que els xiquets", assegura.
Sandra Molines: "Tenim un problema de convivència si xiquets i xiquetes no juguen conjuntament"
Per això, Molines remarca que socialment tenim "un problema de convivència si xiquets i xiquetes no juguen conjuntament": "Un pati pot fomentar la convivència entre diferents sexes o pot promoure la segregació. Depén dels recursos, activitats o espais dels quals disposen. Per contra, un pati coeducador "problematitza la segregació i promou espais que siguen compartits per tot l'alumnat".
Per a aconseguir-ho, la psicòloga defensa que la intervenció del professorat és "clau", ja que han de posar-se "les ulleres de coeducació per a interpretar la realitat amb perspectiva de gènere i transformar els espais". "La igualtat no vol dir que hi haja moltes xiquetes futbolistes, sinó que totes les persones valen el mateix, que ningú és més propietari d'un espai que una altra persona, que cal compartir. El privilegi de la pista de futbol moltes vegades s'assumeix com un dret, i d'aquí ve que coste tant de modificar. La naturalesa ens ajuda a equilibrar les pràctiques de poder i submissió perquè no s'inscriuen en cap motxilla de gènere, ens pertany igualment a totes les persones. Per això, la renaturalització dels patis escolars és una solució contra el sexisme, l'androcentrisme i la segregació", rasa Molines.
