Els ramaders de València es veuen obligats a portar els seus animals fins a Borriana o Vinaròs per falta d'escorxadors: "Cal solucionar-ho"
La falta d'escorxadors a la província de València està obligant desenes de ramaders de boví, oví i equí a traslladar els seus animals fins a instal·lacions més allunyades, principalment a Burriana, amb el consegüent augment dels costos, del temps de transport i de les dificultats per a mantindre la rendibilitat de les explotacions.
L'Associació Valenciana d'Agricultors, AVA-ASAJA, ha reclamat a la Conselleria d'Agricultura i a la resta d'administracions competents que impulsen l'obertura o reactivació d'un escorxador a València o la seua àrea metropolitana.
L'organització agrària sosté que una instal·lació d'estes característiques alleujaria la situació de les explotacions ramaderes, afavoriria les carnisseries locals i facilitaria als consumidors l'accés a una carn de proximitat amb una menor petjada de transport.
Fins a Burriana o Vinaròs per a sacrificar el bestiar
Durant anys, nombrosos municipis van comptar amb escorxadors municipals que prestaven servici als ramaders del seu entorn. No obstant això, el tancament progressiu d'instal·lacions com les de Mercavalència, Picassent, Benaguasil i, més recentment, Burjassot ha deixat bona part del sector sense una alternativa pròxima.
Actualment, molts ramaders de la província traslladen vaques, ovelles i cavalls fins a l'Escorxador de la Plana, situat a Burriana, a uns 60 quilòmetres de la ciutat de València. En alguns casos, els animals són enviats fins i tot a Vinaròs.
AVA-ASAJA advertix que estos desplaçaments estan generant un perjudici econòmic important, agreujat per l'augment del preu dels carburants.
La situació afecta també les poques explotacions ecològiques de la província. En no disposar d'un escorxador certificat per a este tipus de producció, els ramaders es veuen obligats a comercialitzar la carn com a convencional, malgrat haver criat els animals sota criteris ecològics.
Els cunicultors també sacrifiquen fora de València
La falta d'instal·lacions no es limita al bestiar boví, oví o equí. Els productors de conill traslladen la major part de la producció a escorxadors d'Albacete, Tarragona i, en menor mesura, Benassal, a la província de Castelló.
La principal excepció és el sector avícola, que sí que disposa a València d'un nombre suficient d'escorxadors moderns i amb capacitat per a atendre la producció.
A Castelló, els ramaders de boví dels Ports compten amb una instal·lació a Morella i complementen els sacrificis als escorxadors de Burriana i Vinaròs.
“El transport pot ser la diferència entre continuar o abandonar”
AVA-ASAJA ja va traslladar per carta a la Conselleria d'Agricultura la preocupació del sector després del tancament de l'escorxador de Burjassot. L'associació va demanar a l'administració que afavorira el diàleg entre ramaders, ajuntaments, carnisseries i consumidors per a trobar una solució.
L'entitat proposa l'obertura o reactivació d'un escorxador que poguera prestar servici almenys dos o tres dies a la setmana. Segons defensa, esta opció permetria reduir costos i desplaçaments, milloraria el benestar animal i facilitaria un major control sobre la qualitat i la traçabilitat de la carn.
El president d'AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, ha advertit que la desaparició d'estes instal·lacions pot provocar el tancament d'explotacions i la pèrdua d'ocupació tant en el sector ramader com en carnisseries i altres negocis locals.
“El cost del transport, que és molt important, pot ser la diferència entre continuar o abandonar”, ha assenyalat Aguado, qui considera que disposar d'un escorxador pròxim no és una qüestió ideològica, sinó una peça imprescindible dins de la cadena alimentària.
El dirigent agrari ha conclòs que no resulta coherent defensar el consum de quilòmetre zero i, al mateix temps, impedir que existisquen escorxadors pròxims. AVA-ASAJA reclama una solució abans que el deteriorament del sector siga irreversible.
