26 de novembre de 2020 26/11/20

Quins escenaris es plantegen per a un possible Botànic II?

Quins escenaris es plantegen per a un possible Botànic II? - (foto 1)
  • Unides Podem exigeix entrar en el Govern valencià mentre Compromís i PSPV tiben les seues negociacions

MÉS FOTOS
Quins escenaris es plantegen per a un possible Botànic II? - (foto 2)

L'endemà passat de les eleccions ja és segur que els partits d'esquerres reeditaran el Pacte del Botànic, però les negociacions es preveuen llargues i més tibants que en 2015. En aquesta ocasió la suma de PSPV, Compromís i Unides Podem s'ha quedat només a tres escons de tornar a l'oposició i a més la formació habitada exigirà entrar en el Govern valencià. La caiguda dels nacionalistes és un altre element de tensió entre PSPV i Compromís, ja que els segons culpen a l'avançament electoral -decidit per Ximo Puig sense consultar amb Mónica Oltra- d'haver perdut dos escons i situar-se a tan sols un de Ciutadans.

A Puig per part seua, l'avançament electoral li ha beneficiat com ja es preveia, i s'ha convertit sens dubte en el clar guanyador del 28 d'abril. Els socialistes no solament mantenen el seu lideratge, sinó que per primera vegada des de fa 30 anys aconsegueixen desbancar al PP com a formació més votada. No obstant això, el president del PSPV haurà de fer un exercici de reflexió, ja que el resultat autonòmic està lluny d'igualar al del PSOE nacional, que ha guanyat les eleccions amb més de quatre punts de diferència respecte al PSPV. En la circumscripció de València aqueixa diferència és més alarmant, ja que augmenta fins a sis punts, una dada a tindre en compte de cara a les eleccions municipals del 26 de maig. 

Encara que Puig és el guanyador evident, necessita a Compromís per a reeditar el Pacte del Botànic –l'altra opció seria un govern en solitari i no sembla que els socialistes el contemplen-, per la qual cosa la coalició nacionalista no dubtarà a exigir un “programa dur” en el qual es tinguen en compte polítiques més valentes per a aconseguir aqueix canvi social que es van proposar fa quatre anys però que consideren incomplet. Així, les aspiracions de Compromís en el futur govern se centren en arribar a nous acords respecte als recursos econòmics i les polítiques socials. I és que Oltra ha centrat la seua campanya en un nou model de finançament autonòmic just per als valencians, per la qual cosa exigirà al seu potencial soci més pressió sobre Madrid si vol comptar amb els vots de Compromís. També el repartiment de les conselleries suposarà més d'un maldecap per als socialistes, ja que la coalició nacionalista no està per la labor d'entregar-los Hisenda i Funció pública, convençuts que dirigir l'economia seria en realitat governar.

El repartiment de l'organigrama de la Generalitat és per tant, un altre element de divisió entre PSPV i Compromís. Tots dos volen ampliar les conselleries, però els socialistes consideren que l'organigrama ha de ser representatiu del resultat electoral. És a dir, pretenen atorgar més conselleries i per tant més poder de decisió al PSPV, un desequilibri que no acaba de convéncer a Compromís.

Un altre dels aspectes clau en la negociació del nou Botànic és l'entrada de Podemos en el Govern. El mateix Puig s'ha mostrat disposat a reeditar el Pacte amb “tonalitats diferents”, la qual cosa deixa lloc al fet que Unides Podem forme part del pròxim Consell. “Haurem de fixar les bases d'una nova etapa”, admet el president, qui ha assegurat que actualment existeixen “poques alternatives” al Botànic. Aquesta alternativa podria ser Ciutadans, però no és possible. Primer, perquè els escons de PSPV i Ciutadans no sumen una majoria. I segon, perquè Puig ha definit la posició de la formació taronja com “molt radicalitzada”, amb “una visió del món amb un maniqueisme” que només deixa als socialistes la possibilitat de pactar amb Compromís i Unides Podem.

En aquest sentit, el president veu amb bons ulls que Oltra repetisca com a vicepresidenta, una altra qüestió que tiba les relacions entre PSPV i Compromís. Els primers tenen clar que no hi ha dubtes de qui ha de ser el president a la llum dels resultats obtinguts. No obstant això, els nacionalistes no abandonaran tan prompte la idea que Oltra es convertisca en la primera presidenta de la Generalitat. Però aquesta opció és molt improbable, ja que Compromís ha perdut pes en la Comunitat i ni tan sols amb Unides Podem suma més escons que el PSPV. Siga com siga, la lleialtat entre els socis és un altre punt que hauran de garantir les formacions del Botànic per a continuar junts altres quatre anys sense massa sobresalts.

Pujar