Nou mesos després de la DANA: memòria, reconstrucció i comptes pendents
Durant aquest temps, la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya han desplegat plans d’emergència, restauració i reconstrucció amb diferents nivells d’avanç
Hui es compleixen nou mesos des que el passat 29 d’octubre la DANA més ferotge dels últims temps colpejara amb força i marcara per sempre la Comunitat Valenciana. Després de la riuada provocada per les fortes tempestes, un balanç devastador: 228 persones mortes, milers de famílies afectades i municipis sencers intentant refer-se. Aquells dies d’octubre van deixar imatges difícils d’oblidar: des de la més profunda catàstrofe fins a la més enorme qualitat humana.
Més enllà del dolor, aquest fenomen natural va provocar danys materials massius en habitatges, infraestructures públiques, sistemes de transport, xarxes de sanejament, equipaments sanitaris i escolars. Des de llavors, tant la Generalitat Valenciana com el Govern central han desplegat plans d’emergència, restauració i reconstrucció amb diferents nivells d’avanç.
Segons el balanç de dades d’elperiodic.com, la Generalitat ha mobilitzat més d’1.050 milions d’euros en ajudes a particulars, empreses, ajuntaments i serveis públics. A final de juny, el Consell ja havia abonat aproximadament el 47 % del total compromés, amb pagaments efectius que superen els 480 milions d’euros.
Entre les actuacions executades destaquen la restauració de totes les carreteres autonòmiques danyades, la reparació de 117 depuradores, la retirada de més de 250.000 tones de residus i la recuperació de part de la xarxa de Metrovalència i altres línies de transport públic afectades.
Al costat d’aquestes mesures, el govern valencià va presentar el passat mes de juny el Pla Endavant, un pla integral amb 339 iniciatives i una inversió prevista de 29.000 milions d’euros. Aquest programa inclou actuacions en prevenció de riscos, gestió d’emergències, obres hidràuliques, modernització d’infraestructures i millores en els sistemes d’alerta. D’aquest pressupost, 14.500 milions seran assumits per la Generalitat, i la resta correspondrà al Govern d’Espanya, fons europeus i altres administracions.
Per part del Govern central, es van anunciar en els dies posteriors al temporal un conjunt de mesures que sumaven 10.600 milions d’euros en ajudes directes, a més de l’activació del Fons Europeu de Solidaritat i el Mecanisme de Protecció Civil de la UE.
Tanmateix, segons les dades recollides per elperiodic.com, el 14 % d’aquestes ajudes estatals s’han pagat efectivament fins a la data, mentre que nombrosos expedients continuen en tramitació.
També s’han assenyalat algunes dificultats en l’execució de programes estatals, com el pla de compensació per pèrdua de vehicles, les condicions del qual han estat objecte de revisió i propostes de millora per part de l’administració autonòmica.
Continuïtat i necessitats a mig termini
Més enllà de la resposta immediata, el procés de recuperació continua. Municipis com Aldaia, Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Paiporta o Utiel continuen treballant en la reparació total d’infraestructures locals. S’han activat línies específiques d’ajuda per al comerç, l’habitatge o la rehabilitació urbana, moltes d’elles encara en execució.
Malgrat els avanços, algunes associacions veïnals i representants municipals insisteixen en la necessitat de major coordinació entre administracions, simplificació de tràmits i més agilitat en els pagaments pendents.
Nou mesos després de la tragèdia, la memòria de qui va perdre la vida continua present en les localitats més afectades. El dolor no s’esborra, però conviu amb l’esforç col·lectiu per reconstruir, prevenir i aprendre. La mirada està posada ara no només en el que s’ha fet, sinó en el que encara queda per fer.
