elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La "maerà" d'Antella, nou Patrimoni Immaterial de la Humanitat

La "maerà" d'Antella, nou Patrimoni Immaterial de la Humanitat
  • Se suma així als 10 patrimonis mundials reconeguts en la Comunitat Valenciana

La UNESCO acaba de confirmar que la tramada acaba de ser inscrita en la llista dels patrimonis culturals immaterials de la humanitat. El municipi valencià d'Antella va recuperar en 2012 la tradicion de transportar troncs per les aigües del Riu Xúquer com durant 8 segles s'ha practicat en aquest municipi turístic de la comarca de La Ribera.

L'Ajuntament d'Antella va recuperar aquesta tradició mil·lenària que fins a la dècada dels 70 es practicava a Antella per a fer arribar la fusta procedent de la regió muntanyenca de Conca fins als centres de consum i per a la qual va comptar amb l'ajuda i col·laboració dels Gancheros de la Comarca de Priego (Conca), Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa (Lleida), Almadieros de Navarra i l'Associació Internacional de Navateros i Almadieros, van presentar la seua candidatura perquè el transport fluvial de fusta siga declarat de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

Se suma així als 11 patrimonis mundials reconeguts en la Comunitat Valenciana. Ahir mateix, la UNESCO afegia un més a la llista després de la declaració del toc manual de campanes com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

En què consisteix la "maerà" d'Antella?

Després d'un recorregut d'uns 800m, els troncs de diferent calibre els participants han de superar el dic inclinat de l'Assut d'Antella, des d'on seràs arrossegats fora de l'aigua amb l'ajuda de cavalls i mules.

El transport fluvial de fusta és una pràctica habitual en tots els grans rius del planeta fins a l'arribada de les societats industrials amb la qual durant segles es proveïa de fusta a les grans ciutats per a la construcció de flotes navals, edificis, vies ferroviàries i caixes de taronja, entre altres usos.

La conducció fluvial de troncs de fusta és una activitat que s'ha vingut practicant en aigües del riu Xúquer des de, almenys, el segle XII fins a finals dels anys 60, si bé l'esclat de la guerra civil va marcar la seua pràctica desaparició en la totalitat de les conques fluvials espanyoles. al costat de la construcció de preses.

Pujar