Per què és l'horta valenciana patrimoni històric mundial des de hui?
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) ha declarat el regadiu històric de l'horta de València com un Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial
Un vincle entre el rural i l'urbà, una cultura que integra l'agrícola i l'hidràulic, terres amb història que ja van ser llaurades durant la dominació àrab, una xarxa de reg que abasta a dotzenes de municipis i una simbiosi que només podem trobar en l'horta de València. Són alguns dels motius que han portat a l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) a declarar el regadiu històric de l'horta de València com un Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM).
Una candidatura que comptava amb el suport del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i que va ser presentada per l'Ajuntament de València, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València i altres institucions.
Les raons que ens feien meréixer aquest gran reconeixement són molts i ben extensos. L'Horta valenciana compta amb el valor afegit d'establir un vincle entre el rural i l'urbà, així com amb un sistema productiu en el qual s'integren les cultures agrícola i hidràulica, llaurades durant segles des de l'inici de la dominació àrab en la zona, que han anat conformant un paisatge únic, l'horta de València i l'Albufera, que s'integra en la coneguda horta mediterrània.
A més, l'Horta és una comarca històrica de la Comunitat Valenciana, situada en la costa mediterrània. La xarxa de reg s'estén per l'àrea agrícola periurbana de la ciutat de València i de dotzenes de municipis del nord, oest i sud de la regió metropolitana. Geogràficament, l'àrea irrigada abasta una plana costanera amb un pendent suau que disminueix lentament des de l'interior fins a la mar.
El seu particular paisatge, integrat per camps de cultiu, canals d'aigua, camins rurals i edificis tradicionals (barraques i alqueries) i també pel Parc Natural de l'Albufera, ha sigut conformat per un sistema d'irrigació que es proveeix del riu Túria i afona les seues arrels en l'herència àrab. Un sistema de regadius que ha anat dissenyant-se durant segles. Des del riu Túria s'estén un sistema de séquies de reg, originalment dissenyat en l'època medieval, que flueix per gravetat.
Les séquies de reg del sud desemboquen al parc natural de l'Albufera, un llac la configuració actual del qual com reservori d'aigua dolça ha sigut alimentada per romanents hídrics de les àrees històricament irrigades. És un parc natural on l'arròs i la pesca artesanal tradicional conformen un sistema viu i vulnerable.
El “Regadiu històric de l'Horta de València” es converteix d'aquesta forma en el quart reconeixement com *SIPAM obtingut per Espanya, que ha sigut, a més, pionera a Europa a obtindre aquest reconeixement en 2017. Se suma als reconeixements ja obtinguts per la “Vall Salada de Añana” (Àlaba), la “Pansa de la Axarquía” (Màlaga) i les “Oliveres mil·lenàries del Territori Sènia (que abasta diversos municipis de les autonomies de Catalunya, Aragó i Comunitat Valenciana).
