elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
LA CRÍTICA GASTRONÒMICA DE JOSÉ LUIS LÓPEZ @CALIDADESALTAS

Així és La Diva, el darrer restaurant que ha obert les portes a València

Així és La Diva, l'últim restaurant que ha obert les portes a València
Així és La Diva, l'últim restaurant que ha obert les portes a València
  • L'última creació de l'empresari valencià Antonio Calero o “la seua xiqueta bonica”, amb una carta descomplicada i un espai que es transforma en discoteca a la nit

Hui visitem l'última creació de l'empresari valencià Antonio Calero, un restaurant al bell mig de la ciutat, situat al barri de l'Eixample, al carrer Sorní 42, on antigament es trobava el Gimnàs València. Diuen que es tracta de la seua “xiqueta bonica” i, per descomptat, la faraònica (i tediosa) obra al costat de la tremenda inversió realitzada així ho recolzen, ja que el nivell de detall en cada aspecte és evident (plats, estovalles, uniformes, decoració, tot fet ex profeso). La temàtica del local s'inspira en l'època daurada i art-dèco Hollywoodiense, cobrint des del dinar (amb vesprada incloïda) fins als sopars i posteriors copes, ja que a partir de les 00h es converteix en discoteca. Podríem dedicar un article sencer entrant a les particularitats de la construcció, materials i detalls del local, però en aquest cas ens centrarem en la seua oferta gastronòmica.

Té una carta descomplicada i senzilla amb alguns plats inspirats en la gastronomia mexicana, japonesa, italiana i americana. És possible, des de demanar els entrants més clàssics de la cuina espanyola, fins a degustar tacs mexicans, ceviche peruà, sushi o pasta. Qui molt abasta, poc estreny? Doncs hi anem…

Comencem la vetllada amb un foie micuit caramel·litzat acompanyat de compota de poma, terra de bolets i fruits secs. Està correcte, però no és un plat del que t'acordaràs en ixir. No es tracta d'un foie gras casolà com el que podeu prendre a Cafè de La Bourse.



Seguim amb les croquetes. Les provem de dues varietats: de bolets amb mascarpone de tòfona i de formatge Idiazábal, pera i codonyat. Aquestes últimes vénen amb un allioli suau que marida a la perfecció. Bones i, per descomptat, curioses, amb un fregit lleuger i una presentació molt cuidada.

Com a entrant demanem també el steak tartar de filet, que ve acompanyat d'un gelat de mostassa. La gràcia que té és barrejar tots dos i trobar aquest punt diferent que li aporta el gelat. Al principi en resulta molt protagonista, però acaba amb un toc dolç original. Si ets un amant del steak clàssic, aquest plat no és per a tu, però per tastar alguna cosa diferent no està malament. La ració podria ser una mica més generosa, ja que en carta posa 200gr, però sens dubte ens va semblar menys.


Com a plat principal escollim l'ànec Pequín, de nou una presentació molt original (no tant pràctica), on tenim un primer nivell amb l'ànec trinxat a dalt i un nivell inferior on trobarem les tortites, el cibulet, el cogombre i la salsa per a les nostres tortites . Un plat ideal per compartir entre dos, amb el qual és difícil no encertar. Ens hauria agradat que la carn ixira més calenta, però en línies generals és un plat al qual no se li pot posar cap pega.


I passem a les postres! El primer que ens crida l'atenció de les postres que veiem passar és la seua mida generosa, quin gust! Demanem el pastís de formatge cremós i, efectivament, podem comprovar que unes postres són més que suficients per compartir dues persones. Ve amb trossets de galetes TUC i salsa de caramel salat, i què us diré, està espectacular. És curiós, ja que el centre és semifluid i a mesura que ens apropem a la vora, anem passant a una textura tipus flam. De fet, la vora podria passar perfectament per un flam de formatge. De les millors que hem pres darrerament i, a més, ben abundant.


Aleshores, com valorem l'experiència? Doncs, en general, és positiva. Cal tenir en compte que és un local que encara s'està assentant (a penes fa una setmana que està obert) i ho hem notat en petits detalls de protocol i servei que segur que el seu amo, que busca l'excel·lència per damunt de tot, s'encarregarà de polir. El local és únic a la ciutat i per descomptat bé mereix una visita, ja siga per menjar o prendre unes copes. A nivell gastronòmic encara té marge de millora, ens queden molts plats per tastar, lògicament, i en vam veure d'altres molt desitjables com la truita de creïlla trufada o el sandvitx de pulled pork, però de moment no diria que són on volen estar. Els preus són molt raonables, no és gens un lloc car, i ofereixen un menú de dia i nit disponible de dilluns a dimecres molt competitiu. El preu mitjà per persona en el nostre cas ha estat de 32€.


Preu: €€
Nota: 7/10

José Luis López @calidadesaltas

MÉS FOTOS
Així és La Diva, el darrer restaurant que ha obert les portes a València - (foto 2)
Així és La Diva, el darrer restaurant que ha obert les portes a València - (foto 3)
Pujar