Puig proposa una "via valenciana" per a perdonar el deute generat per l'infrafinançament

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat durant la seva intervenció en el desdejuni informatiu Fòrum Europa celebrat a Madrid una "via valenciana" d'acords territorials, energètics, de l'aigua i per l'ocupació.

El president ha pronunciat la conferència 'L'Espanya sense soroll' i ha anunciat que la seva intervenció constitueix el primer dels actes programats amb motiu del "mes de la Comunitat Valenciana a Madrid" amb el qual es mostrarà una societat "oberta, innovadora, culta i d'avantguarda", així com solidària, estable i "amb sentit comú".

En el transcurs de l'acte, el cap del Consell ha reivindicat la "via valenciana" caracteritzada per l'estabilitat, a la qual ha considerat com un "factor competitiu diferencial", i ha proposat una segona generació de Pactes Autonòmics, després dels seus 40 anys de vigència, amb la finalitat de construir una Espanya "més justa, més equitativa, més unida".

De la mateixa manera, ha reclamat una major "lleialtat federal" per a Espanya, en la qual sigui compatible la defensa dels interessos de cada territori, amb la de la resta i amb la del conjunt d'Espanya, i ha animat a aprofitar l'oportunitat que suposa la superació progressiva de la pandèmia, i els fons europeus per a la transformació.

Durant la seva intervenció, Ximo Puig ha denunciat un electoralisme permanent, el curtterminisme i la deslleialtat institucional, i una comunicació dominada per l'exabrupte i que castiga l'argument, les conseqüències del qual són la incapacitat d'arribar a acords, la reculada del prestigi institucional i la desafecció ciutadana.

En aquest sentit, ha instat a remeiar l'actual polarització existent que, segons ha assenyalat, té com a conseqüència que el 90% dels espanyols desconfia dels partits polítics, el 77% considera que el país està més dividit que fa 10 anys, i el 85% creu que el soroll de les notícies falses posen en perill la democràcia.

Finançament just i condonació del deute

D'altra banda, Ximo Puig ha instat el Partit Popular a sumar-se a un gran consens per a poder canviar l'actual sistema de finançament autonòmic la reforma del qual ha qualificat de "urgent i inajornable", i ha reclamat un programa de condonació del deute de les comunitats de règim comú, generada a conseqüència de l'infrafinançament, amb la finalitat de garantir la sostenibilitat de l'estat del benestar per a tots els espanyols.

En paral·lel, ha reivindicat una "cohesió corresponsable" en la fiscalitat, que eviti paradisos fiscals dins d'Espanya i una competència deslleial; i ha insistit en la idea de la desconcentració de les institucions de l'Estat, de manera que es reparteixi per tot el territori les "oportunitats" que generen, i com a exemple d'aquesta desconcentració s'ha referit a la Unió Europea, les institucions de la qual, òrgans i organismes es distribueixen entre 33 ciutats.

Aigua i Corredor Mediterrani
Respecte a la necessitat de garantir recursos hídrics, el president també ha reclamat un diàleg "ferm" i sense "guerres estèrils" per a aconseguir nous pactes autonòmics entorn de l'aigua per als regants de totes les conques, i en concret s'ha referit a la conca del Segura per a la qual ha exigit "aigua per sempre i a un preu assequible".

De la mateixa manera, ha reivindicat "acords de país" per a accelerar les infraestructures que, com el Corredor Mediterrani, "beneficien al conjunt d'Espanya", i ha reclamat l'execució de les inversions previstes en els pressupostos perquè aquest projecte "millorarà la competitivitat de l'economia i generarà major ocupació i major desenvolupament", ha manifestat.

Pacte per l'energia
Un altre dels pactes reclamats pel cap del Consell ha estat l'energètic, per a aconseguir una "sostenibilitat justa", amb mesures com l'agilitació de la instal·lació de renovables, tal com ja s'està realitzant en la Comunitat Valenciana.

En aquest sentit, ha sol·licitat el compromís de totes les Administracions, empreses i consumidors per a "accelerar tràmits, derrocar barreres i compartir beneficis", amb la finalitat d'aconseguir en 2033 l'autonomia energètica i la descarbonització d'Espanya, i ha apostat per un nou model productiu basat en la "reindustrialització avançada", perquè s'ha mostrat convençut de la compatibilitat entre creixement i sostenibilitat.

Així mateix, ha reclamat a les empreses energètiques la seva contribució a fer realitat el canvi i els ha instat a oferir una "resposta social", donada l'actual conjuntura d'inflació.

Sobre aquest últim aspecte, ha recordat la resposta donada per la Comunitat Valenciana a través del Pla Reactiva, que contempla una baixada de taxes i preus públics, mesures com el metre gratis el diumenge, i ajudes a empreses i autònoms per a compensar la pujada de costos energètics.

Aliança per l'ocupació
Ximo Puig també ha considerat necessària una aliança entre agents econòmics, socials i institucionals, que prioritzi l'ocupació i aposti per la millora de les condicions laborals.

Referent a això ha assegurat que els drets laborals no constitueixen un fre a l'economia sinó un estímul a la productivitat, i ha instat a "igualar més les condicions de partida" amb la millor educació possible i amb un Estat social que impedeixi la cronificació de la pobresa i les desigualtats.

Sobre aquest tema, el president s'ha referit a la decisió del Govern d'Espanya de congelar els preus dels serveis del Imserso, la qual cosa perjudica el sector turístic de la Comunitat Valenciana, i li ha instat a revisar-los perquè, segons ha assegurat, "cal pagar pels serveis públics el que valen".

Finalment, s'ha referit als resultats del diàleg social en la Comunitat Valenciana que han propiciat aconseguir la major xifra de persones treballant, haver duplicat la inversió estrangera respecte al període anterior, i incrementar el nombre d'afiliats a la Seguretat Social en 400.000 persones en els últims set anys, enfront de les 300.000 ocupacions destruïts en els set anys anteriors.