Puig: 'La llei de Memòria Democràtica pretén honrar a les víctimes del franquisme'

El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha defensat que la futura llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència a la Comunitat Valenciana pretén recuperar la memòria democràtica per a 'honrar, recordar i reconèixer ' a les víctimes del franquisme i avançar, d'aquesta manera, cap a 'un futur de convivència'.

El cap del Consell s'ha pronunciat en aquests termes durant la presentació de l'avantprojecte de llei de Memòria Democràtica, que està previst que s'aprove en el pròxim ple del Consell. En l'acte també han participat la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, i la consellera de Justícia, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo.

'Més que mai hem d'enfortir les llibertats democràtiques i dir que aquestes no estan garantides per sempre ', ha defensat Ximo Puig, que també ha remarcat l'obligació de 'seguir lluitant' perquè les idees que sustenten aquest avantprojecte de llei 'continuen vigents sempre'.

D'altra banda, el President ha rendit un personal homenatge a la figura de la dona durant la repressió franquista i, en aquest sentit, ha recordat a totes aquelles que visitaven als presos de milers de presons per a 'portar una mica de menjar i afecte ' als seus presoners. 'Ningú pot retornar la vida a les dones que en cada poble i ciutat van estar marginades amb espectacles horrorosos per a posar en evidència la seua relació amb l'imaginari de la llibertat', ha denunciat Puig.

Tal com ha explicat Puig, l'objectiu actual del Consell és 'pagar el deute polític i simbòlic que tenim amb aquestes víctimes ' i, al mateix temps, rehabilitar-les 'moralment'. 'Ningú pot retornar la vida als que la van perdre, ni a les famílies que, a més de perdre a un ser estimat, es van veure obligades a viure en la marginació i en l'oblit ', ha explicat.

Per la seua banda, la vicepresidenta Mónica Oltra ha reivindicat la memòria com 'un acte de justícia i de dignitat col·lectiva que serveix per a cohesionar a la societat'.

A més, ha criticat el 'oblit intencionat de les institucions ' cap al dret a conèixer la veritat sobre el passat i a recuperar les restes de les persones, 'un fet tan senzill i necessari, tan atàvic, com honrar als morts, atorgar-los la dignitat que es mereixen i no deixar-los diluïts en la foscor de l'oblit'.

'La Llei de Memòria Democràtica fa de la memòria un dret, el dret a escriure la nostra història, a cridar a les coses pel seu nom, a dir que no hi havia dos bàndols, sinó que uns van trair al Govern legítim i triat democràticament, amb la pitjor de les formes: la guerra ', ha conclòs Oltra.

Avantprojecte de llei de Memòria Democràtica

La consellera de Justícia, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, ha destacat que l'avantprojecte de llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana 'pretén atorgar el reconeixement social, el restabliment de la dignitat i la reparació moral ' dels danys causats a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura.

'Aquesta és una llei que vol integrar a totes les víctimes ', ha remarcat Bravo, que, a més, ha incidit que no es tracta d'un text 'revengista '. L'objectiu que persegueix l'avantprojecte de llei de Memòria Democràtica, segons la consellera, és 'recuperar tres drets fonamentals ' per a totes les víctimes: el dret a la veritat, el dret a la justícia i el dret a la memòria.

Quant al dret a la veritat, la llei inclourà la possibilitat d'identificar a les víctimes i de buscar a les persones desaparegudes. Per a açò, el text estableix, d'una banda, la creació d'un cens de víctimes a la Comunitat Valenciana, que també inclourà als valencians i valencianes d'origen que van morir fora de les fronteres espanyoles i, a més, s'abordarà el problema de la desaparició de xiquets i xiquetes durant la dictadura franquista.

D'altra banda, la nova llei atén a les recomanacions de l'ONU relatives al desemparament de les víctimes del franquisme. D'aquesta manera, la Generalitat realitzarà actuacions de recuperació i identificació de les restes de les víctimes desaparegudes mitjançant mapes de localització, tal com ha avançat Bravo.

Pel que fa al dret a la justícia, està previst que la Llei de la Memòria Democràtica duga a terme mesures per a 'consagrar el dret de les víctimes '. Entre elles, es contempla la realització d'un protocol en el cas que existisquen indicis de comissió de delictes; l'inici d'accions processals en nom de la Generalitat quan s'aprecien indicis en els casos de localitzacions i troballes; l'obligació de garantir el dret d'assistència a les víctimes i la col·laboració i seguiment d'informes dels organismes nacionals i internacionals.

Finalment, l'avantprojecte de llei també pretén garantir el dret a la memòria democràtica. Entre les accions que estan previstes en aquest apartat destaquen la reclamació dels fons documentals estatals relacionats amb la Comunitat Valenciana i l'impuls de mesures per a la restitució del patrimoni documental confiscat.

En aquest mateix sentit també s'ha inclòs en l'avantprojecte el reconeixement de la 'rellevància ' del moviment memorialista en la preservació de la memòria democràtica i en la defensa dels drets de les víctimes. En relació amb aquest assumpte, s'estableix a més que la Generalitat adoptarà mesures de foment a favor seu.

Institut Valencià per a la Memòria Democràtica

La consellera Gabriela Bravo ha avançat que el text legal preveu la creació de l'Institut Valencià per a la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques. Es tractarà d'un organisme autònom, encarregat de realitzar les labors d'estudi, investigació i impuls de les mesures establides en la llei.

A més, integrarà el Consell Valencià de la Memòria Democràtica, com a òrgan col·legiat consultiu i de participació del moviment memorialista que opera a la Comunitat Valenciana. Aquest organisme compta amb una dotació pressupostària per a la seua posada en funcionament durant l'any 2017 de 224.000 euros.

Pla Estratègic de Memòria Democràtica

L'avantprojecte també contempla que la Generalitat duga a terme un Pla Estratègic de Memòria Democràtica, de caràcter quatrienal, en el qual es fixaran les actuacions previstes. En aquest sentit, la Conselleria de Justícia ja ha creat una comissió tècnica de coordinació per a l'elaboració d'un catàleg de vestigis de la Guerra Civil i la dictadura que valorarà la retirada d'aquestes restes.

D'aquesta forma, es contempla la prohibició de l'exhibició pública de símbols i elements contraris a la memòria democràtica, com a noms de carrers, llocs o títols honorífics. Així mateix, es previndran i evitaran els actes públics que suposen un 'menyscabament de la dignitat de les víctimes o els seus familiars o homenatges al franquisme ', tal com ha indicat la consellera.

L'avantprojecte es basa en la Llei 52/2007 del 26 de desembre, per la qual es reconeixen i s'amplien els drets dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura del general Franco. A més, el nou text legal té una vocació pedagògica, ja que obliga a la Generalitat a dur a terme iniciatives per al coneixement de la història recent i al foment de la memòria democràtica.

El text, que posteriorment es tramitarà en Les Corts, està inspirat en altres normatives autonòmiques, com les ja aprovades a Catalunya, Navarra, País Basc o Balears, o com les que estan en tramitació a Andalusia i a Aragó.