De Puçol a Nepal: Una dècada de treball humanitari amb TAI

La primera vegada que Mónica Donnellan es va anar de voluntariat no imaginava que aquella experiència de huit mesos poguera trastocar la seua vida per complet. Però així va ser. Deu anys després continua amb TAI, la fundació solidària que li va obrir les portes a un altre món i que treballa desinteressadament per a oferir ajuda humanitària a la infància... Des de Puçol, fins a Nepal.

De pare irlandés i mare anglesa, Mónica Donnellan sempre ha tingut una gran motivació per viatjar, conéixer altres cultures, maneres de viure i de pensar... Però també sent des de ben jove una inquietud per ensenyar, ajudar als altres i fer del món un lloc millor, la qual cosa li va portar a estudiar Treball Social: «Volia estar al servei d'aquells que tenen unes condicions de vida més complexes que la resta».

Fa 10 anys va trobar la manera d'unir totes dues inquietuds gràcies a la fundació solidària TAI (Treballs d'Ajuda a la Infància), creada en 2009 pel seu actual presidenta, Elisabeth Hofmann, per a ajudar a trobar treball a mares en risc d'exclusió o pobresa a la província de València, així com dotar-los dels recursos econòmics suficients per a tirar avant la seua maternitat. I llavors van començar, de manera paral·lela, els projectes internacionals a Nepal.

Mónica va emprendre el primer viatge de voluntariat juntament amb Vicente Esteve 'Tiko', fisioterapeuta i també coordinador de TAI en l'actualitat. Arran d'una relació personal i professional amb Elisabeth, els va oferir l'oportunitat de viatjar i van decidir llançar-se a viure aquella experiència. «Per a res em vaig anar pensant que s'anava a convertir en una gran part de la meua vida».

Però després de huit mesos descobrint aquell món, alguna cosa va canviar: «Vam veure que, la qual cosa ací són sol noms i números, allí eren persones de debò, amb vides de debò i que s'havien convertit en amics i amigues». El fet que aquelles famílies els obriren les portes de les seues cases, els oferiren els seus llits, el seu menjar i tot el que tenien, va fer que Mónica se sentira molt endeutada amb elles. I així va ser com va començar tot.

Des de llavors va començar a fer els seus primers pinets com a voluntària coordinant projectes d'ajuda a Nepal, nascuts en 2010, intentant aconseguir subvencions, finançament... I aprenent amb cada experiència. «Més que anar a canviar res, és un procés de molta escolta per a entendre realment què necessiten i poder cooperar».

Este projecte internacional es trobava estretament lligat amb l'Administració local, ja que «els voluntaris que s'anaven a Nepal ho feien amb la beca de l'Ajuntament i, a canvi, oferien hores de voluntariat i impartien tallers d'interculturalitat a Puçol».

No obstant això, el projecte local dirigit a dones en risc d'exclusió o pobresa nascut amb la fundació «es va haver de cancel·lar en 2014 per falta de finançament», lamenta Donnellan.

TAI a Espanya

En este moment, sense abandonar els treballs humanitaris a Nepal, la fundació va haver de reinventar-se en l'àmbit local i adaptar-se a la nova realitat econòmica, de manera que des de 2015 decideix orientar-se a la infància i naix el projecte de Vida Saludable: tallers dirigits a xiquets i adolescents de tota la comarca Horta Nord que ja ha aconseguit prop de 3500 alumnes cada curs.

I, després de cinc anys gestionant de manera voluntària els projectes a Nepal —alguna cosa que fins hui no ha deixat de costat, ni preveu fer-ho—, va ser Mónica la que va assumir la gestió de la nova iniciativa local, fent així el salt de voluntària a —també— treballadora de TAI.

«La idea era acostar a les aules aprenentatges vivencials sobre temes transversals a la societat», apunta la coordinadora, destacant aspectes com la intel·ligència emocional, consciència corporal, valors morals, alimentació saludable, respecte per la naturalesa, resolució pacífica de conflictes... «Entenem que per a tindre salut integral cal abastar tots aquests àmbits».

Sempre, amb l'ajuda de Jessica Simón, pedagoga especialista en Drets Humans i Desenvolupament Sostenible que des de 2016 forma part de l'equip en el projecte de Vida Saludable. Es tracta d'espais de reflexió i aprenentatge basats en la pròpia experiència dels participants: «no ens asseiem a teoritzar amb fitxes sinó que, com a grup, anem descobrint tot això a través de dinàmiques», comenta l'experta.

Encara que la majoria d'activitats tenen èxit entre els alumnes, els tallers que «més triomfen» entre el professorat són els que treballen les emocions. El motiu, suposa Donnellan, és que mai han rebut formació sobre com educar a nivell emocional a l'aula, quan en realitat, «les emocions guien molt del que és important per a nosaltres i tenen aqueix missatge sobre el que necessitem, desitgem... Saber desxifrar-les ens ajuda a viure en pau amb nosaltres i amb el nostre entorn».

De fet, quan van començar aquests tallers, Mónica s'estava especialitzant en Teràpia Gestalt, un corrent de la psicologia centrada en intel·ligència emocional i expressió assertiva dels sentiments: «Per a mi va ser molt bonic poder aplicar quasi de manera immediata el que anava aprenent a l'aula».

L'equip ha acudit repetidament a totes les escoles de Puçol, inclòs l'institut, així com a altres centres repartits per la comarca i a València capital. Des d'Infantil fins a Batxiller, encara que sobretot en Primària. I molts d'estos centres repeteixen cada any, de manera que «veiem a molts alumnes any rere any i podem seguir una progressió en les activitats».

Però els tallers de Vida Saludable en escoles no són l'única activitat que desenvolupa TAI a Espanya, i és que ha col·laborat en repetides ocasions amb Diversia, un projecte del departament de Joventut de l'Ajuntament orientat a conscienciar sobre la interculturalitat.

I també és una de les associacions que ha col·laborat durant dos anys amb el projecte Vallet, un lloc per a conviure, realitzant activitats dos o tres dies a la setmana per a donar suport escolar i posar l'accent en les col·laboracions en grup amb tallers psicosocials de cooperació, interculturalitat, respecte i convivència: «l'objectiu era integrar a les famílies que viuen en el barri i aconseguir que els xiquets senten que formen part d'ell».

Encara que al principi els joves acudien alguna cosa desubicats, els tallers han aconseguit una progressió molt positiva, segons la coordinadora. De fet, «al final es va crear un vincle molt bonic i les famílies ens ho deien amb molta freqüència... La llàstima és que no poguérem continuar».

A nivell nacional, TAI també ha participat en col·laboracions inter associatives amb Casa Caridad, el Centre de Dia Martínez Coll de Puçol i altres entitats, amb l'objectiu de buscar el suport entre les associacions existents, «perquè tots ens enriquim molt del contacte amb professionals interdisciplinaris i persones motivades a ajudar».

Una dècada a Nepal

Aquesta filosofia de cooperació entre associacions sobrepassa des de fa una dècada les fronteres nacionals i aterra a 7.590 quilòmetres, en una terra rica en cultura i persones, però on la pobresa abunda i alguns antics costums violen constantment els drets humans.

«Tiko i jo vam ser a Nepal en 2010 per a obrir una mica el camí, conéixer projectes locals i col·laborar amb el que vérem relacionat amb els nostres perfils, jo, en el món de l'educació, i ell, en el de la salut». I fins hui, totes les iniciatives que TAI ha desenvolupat a Nepal han anat evolucionant, encara que bàsicament es poden resumir en tres grans projectes.

Maitri Griha és un d'ells, enfocat a xiquets amb diversitat funcional a Kàtmandu, província del país. La fundació ofereix suport financer i també logístic, quan és necessari per a mantindre el centre de dia. Este acull entre 12 i 15 xiquets que, d'una altra manera, no tindrien cap mena d'atenció. «Segurament estarien tancats en una habitació sense veure la llum del dia, perquè allí hi ha molt d'estigma i tabús amb este col·lectiu», explica Mónica.

Gràcies a TAI, des de fa 10 anys estos xiquets reben dos menjars complets al dia, classes de lectoescriptura i, fins i tot, alguns reben formació professional per a poder tindre una ocupació en el futur, i també aprenen a dur a terme les rutines diàries d'higiene, cura de la llar... «L'objectiu és que puguen ser autònoms».

Encara que la majoria de xiquets no passen molt temps en el programa, perquè provenen de famílies empobrides que constantment han de desplaçar-se per motius de treball, alguns sí que completen tot el recorregut, que en general abasta des que entren quan són xicotets fins que compleixen els 18 anys.

Un altre dels projectes és Escuela Para Con Ellas, una àmplia col·laboració de TAI amb nombroses escoles rurals amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida dels alumnes i garantir el seu accés als estudis. Per a això, la fundació lluita per millorar les infraestructures, acostar l'aigua potable, instal·lar banys i electricitat, construir biblioteques...

A més, s'imparteix formació entre els docents per a millorar la qualitat de l'ensenyament i s'ofereixen beques educatives a xiquets i xiquetes, perquè l'educació, fins i tot sent pública, no és gratuïta i, en general, les famílies que tenen diversos fills i no es poden permetre que tots estudien, prioritzen en els xiquets. «Intentem no cenyir-nos només a les xiquetes, però sabem que tenen més dificultats per a finalitzar els seus estudis», apunta Donnellan.

Les beques que atorga la fundació cobreixen la matrícula en els centres educatius, la inscripció a exàmens, la mensualitat, els uniformes... En els casos de risc de desnutrició, també inclouen un esmorzar al dia i, quan és necessari, reforç escolar: totes les vesprades una estudiant universitària de magisteri —amb problemes per a pagar-se els estudis— fa classes als xiquets amb més dificultats, de manera que amb el sou que rep pot continuar estudiant.

«Encara que sone horrible, això és el que menys diners costa perquè la mitjana per a cobrir tot això és l'equivalent a uns 15 euros al mes». Tenint en compte que el sou mitjà d'un professor funcionari a Nepal és d'uns 150 euros i que una família llauradora pot cobrar 30 euros al mes... «El cost dels estudis per a un sol xiquet és la meitat, i és comuna que tinguen bastants fills en les zones rurals». No obstant això, només amb la quantitat mensual que un sol soci a Espanya aporta es pot costejar l'educació d'un xiquet a Nepal o, almenys, oferir-li l'ajuda necessària per a continuar estudiant.

Tracta sexual i altres tabús

A més d'estos dos, una de les iniciatives més recents és Embullar-te. Nascut en 2016, este projecte se centra en la protecció de xiquetes i dones víctimes d'abusos i, sobretot, de tràfic sexual. Es fa de dues maneres; d'una banda, a nivell de prevenció de nous casos i, per una altra, d'ajuda a les víctimes rescatades.

La prevenció es fa a través de col·laboracions amb una associació social local a Kàtmandu on tots són supervivents del tràfic de persones. «Amb ells fem jornades de conscienciació a través del circ i el teatre social en pobles que sabem que tenen índexs de tràfic molt alts on tot això continua sent un tabú», explica Donnellan. I és que moltes famílies nepaleses venen als seus fills i filles, creient que tindran una vida millor, a agrupacions que resulten ser màfies.

Però no és l'únic tema tabú: En alguns llocs es tanca a les xiques en una casa de tova durant el temps que dura la seua menstruació, la qual cosa, a més d'atemptar contra tots els seus drets i llibertats, suposa un risc tremend per a elles. De fet, «moltes acaben morint per picades de serp o aranya, asfixiades pel fum de la foguera que encenen per a no morir congelades, o congelades...».

TAI, no obstant això, no considera com a seu cap d'estos projectes, ja que el seu objectiu és sempre donar suport a les iniciatives locals que treballen per a millorar la situació. «Entre tots, creem assemblees entre pobles, veiem quina gent està conscienciada per a prendre el comandament i lluitar contra tot això...».

Algunes víctimes del tràfic sexual són rescatades i, ací, comença la segona part del treball, que va més enllà de la conscienciació i requereix una enorme ajuda per a estes dones i xiquetes que, a vegades, ni tan sols han complit els 10 anys d'edat.

El suport mèdic i psicològic es fa a través de Asha Nepal, que també treballa per a retornar-les al seu entorn: «Existeix un rebuig molt gran cap a elles en les seues pròpies famílies i comunitats» i, en els casos en què no aconsegueixen reintegrar-les, esta entitat local els proporciona, amb el suport de TAI, educació, cures, formació en emprenedoria...

Beques de voluntariat

L'Ajuntament de Puçol porta des de 2012 finançant una part important d'estos tres projectes, a través de subvencions i, també, oferint beques per a mantindre el programa de voluntariat. Encara que les condicions han variat al llarg dels anys, estes beques suposen uns 1.000 euros per a cada voluntari, la qual cosa sol cobrir els bitllets d'avió i, en alguns casos, part de l'allotjament i la manutenció.

Esta ajuda «abarateix el viatge i, a canvi, demana als beneficiaris realitzar hores de voluntariat a Puçol», explica Mónica Donnellan, que s'encarrega de formar als voluntaris abans del viatge; «això és súper important perquè, fins i tot anant amb molt bones intencions, et pots emportar un desencís enorme en sentir que no has ajudat».

Amb la finalitat d'evitar-ho, la formació s'orienta a trencar els estereotips de pobresa i desenvolupament, aproximar-los la realitat de Nepal, la seua cultura, explicar-los el que és adequat, la qual cosa no... «Que vagen sensibilitzats i conscienciats perquè, si no, quan arriben, poden tardar setmanes a entendre què està passant allí».

Segons el seu perfil, els voluntaris es dirigeixen a un dels projectes que TAI té en marxa. Com la majoria de labors són educatives, sobretot acudeixen estudiants o graduats en Magisteri, Treball Social... I també és habitual la participació de fisioterapeutes, periodistes, psicòlegs... L'important és tindre alguna cosa a aportar. De fet, un any es va presentar una enginyera que al principi no encaixava amb el perfil buscat per TAI, fins que va comentar que era contacontes.

Existeixen requisits, com tindre cert nivell d'anglés, una edat mínima de 21 anys i experiència prèvia en les tasques que es desenvoluparà durant el voluntariat. «Quan hi ha hagut un terratrémol no hem manat a gent que mai ha posat una rajola, perquè si no ho ha fet ací, allí no sabrà», fa broma Donnellan.

Quant a l'allotjament, estos aventurers humanitaris s'allotgen amb famílies nepaleses. Per això, «sempre intentem ser sostenibles en aqueix sentit i no enviar un exèrcit de gent». Com a molt sis persones en un any, que poden coincidir o anar soles. Els viatgers de 2020, no obstant això, davant la crisi de la pandèmia s'han vist obligats a desfer les maletes.

«És una desil·lusió molt gran, perquè la decisió de fer-ho no es pren de la nit al dia, li dones moltes voltes, porta darrere una planificació enorme i una il·lusió que va acostant-se amb ganes de fer coses guais i aprendre d'allí», assenyala Sergio Caballer, que tenia planificat un voluntariat per als mesos de juliol i agost. «Quan s'ensorra és xungo, perquè tampoc saps quines circumstàncies et donarà la vida per a poder anar en un altre moment... La paraula és desil·lusió».

Un pont entre dos mons

A part del voluntariat, TAI compta amb un programa de Viatges Solidaris dirigit als socis de la fundació; una experiència de dues setmanes a Nepal per a conéixer els projectes i a les persones a les quals cada mes ajuden econòmicament. En estos casos no és necessari tindre un perfil de voluntari o dominar l'anglés perquè es tracta de grups que van acompanyats d'un guia. En definitiva, «una manera fanfarrona i respectuosa de conéixer el país» i, també, d'establir un punt d'unió entre dos llocs separats per milers de quilòmetres.

Però este afany per vincular tots dos mons no és només cosa d'adults... I és que Mónica s'encarrega de portar-ho fins a les aules dels xiquets d'ací... I també d'allí: «M'agrada bastir ponts entre els xiquets», comenta la coordinadora, que anima als uns i els altres a escriure's cartes mútuament i, fins i tot, a compartir les seues cultures.

«Uns alumnes nepalesos es van aprendre 'Joan petit quan balla' i els voluntaris van mostrar el vídeo ací... En resposta, els alumnes valencians van aprendre una cançó de Nepal». En definitiva, una manera de vincular a les persones malgrat les diferències i les fronteres. «I sobretot qüestionar sempre els nostres estereotips... És molt important per a construir una nova realitat», afig la coordinadora de voluntariat. 

Però... Per què Nepal?

Quan ho van tantejar amb TAI al principi de tot, la fundació no tenia col·laboracions estables en altres països, però sí que tenia alguns contactes al Perú, Kenya, Filipines i Nepal perquè havia fet donacions puntuals a projectes concrets. Tiko i Mónica van haver de triar... «I ens va cridar molt l'atenció la cultura asiàtica pel tema religiós, l'espiritualitat, el ioga, la meditació...».

D'esta manera, aquella gran primera experiència va ser fruit del treball previ de TAI, però també d'una elecció personal. I no es penedeixen. «Els treballs humanitaris a Nepal són molt bonics, però a vegades frustrants perquè no sempre ixen com un s'imagina», lamenta Mónica, que recalca la diferència intercultural: «A mi m'agrada molt anar a poc a poc i Nepal t'obliga a això perquè quedar a les 7.00 amb un nepalés vol dir que puga aparéixer en qualsevol moment fins a les 12.00», comenta entre riures: «És un aprenentatge de vida per a tots».

La crisi del coronavirus, no obstant això, ha posat fi als projectes de Vida Saludable en escoles i ha obligat a repensar TAI i la seva tasca nacional. S'obri una nova línia de treball anomenada Terapias de Apoyo Integral que donarà suport assistencial i emocional a individus i famílies, amb un nou equip de professionals. Pel que fa Mònica i també la seva companya Jèssica, passaran a coordinar els projectes de Nepal de manera voluntària amb la resta de voluntaris de l'equip i a cercar una nova feina com tantes altres persones estan fent degut a la crisi.

El compromís de coordinar de manera voluntària els programes d'ajuda humanitària a Nepal continua tot i els obstacles, en un any en què estos projectes compleixen una dècada. Per a això, continuaran comptant amd Mónica, que és la persona amb més experiència en esta tasca, amb sis llargs viatges a l'esquena mancant el seté, previst per a este estiu, que ha hagut de cancel·lar. És important seguir amb esta tasca solidària dins de TAI. A més, «no vull que Nepal es quede ara sense suport, perquè estan patint molt esta crisi i allí no hi ha ajudes de l'Estat».

Ara ha de buscar una nova ocupació, encara que el camí el té clar... «No sé separar el meu treball de la meua passió, que és protegir a la infància i compartir esta passió amb persones d'altres cultures», explica la coordinadora, acostumada a treballar de més sense comptar les hores extra... Només per amor a l'art. «Em naix, és visceral i no em veig treballant a llarg termini en alguna cosa que no em mantinga aqueixa flama encesa».

I és que Mónica, Tiko, Jessica, Elisabeth i la resta de l'integrants de TAI coneixen en profunditat el significat de consciència social. I ho prediquen de Puçol a Nepal, després d'una dècada de treball humanitari, amistats interculturals i infinites vivències que, pel que sembla, els han canviat per sempre.