20 de juny de 2019 20/6/19

L'institut de Puçol estudia sobre el terreny els èxits del sistema educatiu a Finlàndia

L'institut de Puçol estudia sobre el terreny els èxits del sistema educatiu a Finlàndia - (foto 1)
MÉS FOTOS
L'institut de Puçol estudia sobre el terreny els èxits del sistema educatiu a Finlàndia - (foto 2)
L'institut de Puçol estudia sobre el terreny els èxits del sistema educatiu a Finlàndia - (foto 3)
L'institut de Puçol estudia sobre el terreny els èxits del sistema educatiu a Finlàndia - (foto 4)

Dins del projecte KA101 d'Erasmus+, de l'1 al 9 de març, la directora de l'institut de Puçol, Pilar Millán, i el secretari, Santi Roca, realitzarem un període de job shadowing en els instituts Vaskivuoren Lukio, de Vantää, i Järvenpää Lukio, de Järvenpää, tots dos a Finlàndia. En tots dos casos, les entrevistes amb la direcció del centre, els docents i els mateixos alumnes, ens acostaven a les claus d'èxit del seu sistema educatiu.

Cal destacar que en el primer centre, Vaskivuoren Lukio, se'ns reunim amb la professora Nina Vuorio, membre del Departament d'Orientació, amb una dedicació en el centre de tres dies complets a la setmana. Nina té com a objectiu detectar les necessitats específiques de l'alumnat.

El procediment s'inicia amb un test per a valorar les dificultats que s'observen en l'alumnat a l'inici d'esta etapa educativa (problemes de lectura, dislèxia, TDH, ADD, i un altre tipus de problemes psicològics). Una vegada valorats se'ls convida a una reunió individual en la qual se'ls orienta sobre la metodologia adequada per a superar estes dificultats.

Nina ens va parlar de l'equip de treball del centre, amb uns 1.000 alumnes, en el qual s'integren quatre orientadors, un psicòleg, una treballadora social, una infermera i un metge. La funció dels orientadors consistix en dues tasques principals: la primera, han d'ajudar l'alumnat a dissenyar el seu propi pla d'estudis, en el qual triaran fins a un total de 75 crèdits al llarg de tres anys (que és el temps que dura el batxillerat). D'estos 75 crèdits, uns cinquanta són de caràcter obligatori.

La seua segona funció és orientar individualment cap als estudis universitaris.

Nina, com ha treballat en un centre de secundària, també ens ha aportat informació sobre esta altra etapa: el programa KIVA de prevenció contra l'assetjament escolar; tractament de la disciplina a l'aula i protocol d'actuació en casos d'alumnat disruptivo...

Resulta especialment significatiu el fet que aquelles escoles la conflictivitat de les quals és major són les que reben major dotació econòmica de manera que els permet organitzar grups amb una ràtio menor i projectes per a atendre alumnat conflictiu.

Altres temes tractats han sigut: ús del llibre digital, evolució del consum d'alcohol i drogues en edats primerenques, ús del mòbil a l'aula...