Després d'invertir 18 milions d'euros, finalitzen les obres que evitaran les inundacions del barranc

Manuel Aldeguer, director general de l'Aigua, ha presidit la presentació oficial de la desviació d'aigües del barranc Pascual al barranc del Puig, una obra que va començar a realitzar la Generalitat Valenciana en 2008, es va interrompre a causa de la crisi i, des de setembre de 2015 es va recuperar el projecte, adaptant-lo a les noves directrius tècniques i el 6 de juliol han finalitzat les obres. Esta desviació permetrà evitar les inundacions del barranc en el nucli urbà de Puçol i dissenyar projectes que permeten el seu aprofitament per part els veïns de la població.

El secretari autonòmic de medi ambient, Julià Álvaro, l'alcaldessa Lola Sánchez, regidors i tècnics municipals han assistit a la presentació del nou llit de 600 metres de longitud que unix el barranc Pascual amb el del Puig, l'última etapa d'un projecte que també ha canalitzat 1.500 metres de barranc en el polígon industrial Camp Anníbal i, finalment, ha suposat ampliar el llit del barranc del Puig en els últims 4.000 metres, fins a la seua desembocadura en el Mediterrani, per a poder acollir el cabal conjunt d'ambdós barrancs.

“El barranc recorre el nucli urbà de Puçol de sud a nord, paral·lel a l'antiga carretera de Barcelona, fins que es desvia cap a l'est en la zona del Vallet i a penes uns metres més enllà, en el Camí Fons, el barranc s'estretix i pràcticament desapareix. Al no poder absorbir en el tram final les grans revingudes, estes tornen pel llit cap arrere i s'han arribat a produir inundacions en èpoques de gota freda”, explica Lola Sánchez.

Atés que és impossible ampliar el barranc dins del nucli urbà, la solució per a evitar revingudes que puguen provocar inundacions està en la desviació de l'aigua que baixa pel barranc Pascual cap al del Puig.

Per a dur-ho a terme, s'ha dividit el projecte en tres parts: primer, la canalització del barranc Pascual en el terme de Puçol, en el tram que inclou el polígon Camp Anníbal i la rotonda sobre l'antiga carretera de Barcelona; precisament en la rotonda sobre la N-340 s'ha realitzat la desviació d'aigües amb direcció sud-est, cap al barranc del Puig, per mitjà de la construcció d'un tram de barranc nou, de 600 metres de longitud; finalment, en els últims quatre quilòmetres del barranc del Puig s'ha ampliat i consolidat el llit, adaptant-lo per a una capacitat de desaigüe de més de 250 metres cúbics per segon.

“I ací han sorgit alguns problemes tècnics, ja que els antics ponts sobre el barranc del Puig feien d'efecte embut i impedien una capacitat de desaigüe tan àmplia”, apunta la regidor d'Urbanisme, Ana Gómez. “Per això ha calgut ampliar el pont sobre l'autovia V-21 i el del camí del Puig, a més d'adequar al nou llit el pont sobre l'antiga via Xurra i, finalment , ha calgut construir dos nous ponts, un junt amb la platja i un altre en el camí Fernando”.

Encara que costoses, les actuacions sobre els ponts existents no han sigut les que més temps han necessitat, ja que el nou barranc ha hagut de solucionar dos problemes tècnics més complexos: l'encreuament amb la séquia de Moncada (que finalment s'ha realitzat davall el traçat actual de la séquia que travessa el pont convertida en un aqüeducte) i la intersecció amb el gasoducte (el nou traçat del qual passa davall un tram del nou barranc).

Com ha explicat José Vicente Agustí, director de l'obra des de la Conselleria, “al projecte original ha calgut afegir algunes actuacions noves, com l'eliminació de les piràmides en la platja, que va sol·licitar la Direcció General de Costes, atés que la seua funció ara s'efectua per mitjà d'una barrera d'arena que només és superada per l'aigua del llit quan este creix més de cinquanta centímetres, o l'aplicació de criteris mediambientals per al llit, en el que s'ha respectat el terreny natural aplicant una coberta de geoceldes plenes de terra vegetal per a aconseguir una vegetació permanent”.

Des de 2008 fins hui, l'actuació completa ha suposat una inversió global de 18.325.000 euros.