Protestes a França i en la Comunitat Valenciana?: Agricultors preparen un calendari de mobilitzacions
Les organitzacions professionals agràries majoritàries d'Espanya, ASAJA, COAG i UPA, han acordat hui reprendre el calendari de mobilitzacions per a reclamar un ambiciós pla de xoc que reculla mesures tant a nivell de la Unió Europea, com de Govern d'Espanya i de les Comunitats Autònomes. Inicialment, els actes de protesta es desenvoluparan en l'àmbit més regional durant les pròximes setmanes.
Este acord arriba després que l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) i la pròpia ASAJA Nacional porten les últimes setmanes informant d'una campanya de mobilitzacions en protesta per les polítiques europees que estan afonant als productors. De fet, AVA-ASAJA ja va iniciar este passat divendres 26 de gener les seues protestes en la Comunitat Valenciana amb una concentració a Utiel-Requena, comarca que està patint especialment la crisi de rendibilitat del vi, l'ametla, l'olivar, els cereals i la ramaderia, entre altres sectors.
L'organització presidida per Cristóbal Aguado també convoca una altra protesta el pròxim 15 de febrer en el Port de Castelló per a rebutjar la competència deslleial de tercers països que fomenta la Comissió Europea, amb el beneplàcit dels Governs estatals, i l'intolerable risc d'entrada de plagues i malalties a través dels ports comunitaris, sobretot el de Rotterdam.
Aguado reitera que “els enemics dels agricultors europeus estan a Brussel·les, on signen acords comercials amb països tercers sense reciprocitat, sense estudis objectius d'impacte sobre el sector agrari europeu i sense suficients garanties per a evitar la introducció de noves plagues i malalties”. Per això, el dirigent agrari insta a “tot el sector, inclòs als agricultors que no estan associats a cap organització agrària, que es vagen preparant i se sumen al calendari de protestes per a alçar la veu de manera més unida, fort i eficaç”.
Paralitzar els acords amb països tercers
El sector agrari a Europa i a Espanya està sumit en una frustració i malestar creixent a causa de les difícils condicions i asfixiant burocràcia que generen les normatives de la UE. “Els agricultors lluiten enfront d'un mercat desregulat que importa productes agraris de tercers països a baix preu que pressionen a la baixa els de la UE i als produïts a Espanya. Estes produccions extracomunitàries no complixen les normatives internes de la UE i representen una contradicció i hipocresia en l'actuació política de la UE, entre la política comercial i la política agrària comuna pròpia. Una competència deslleial que posa en escac la viabilitat de milers d'explotacions a Espanya i Europa”, han subratllat ASAJA, COAG i UPA.
No obstant això, la UE continua tancant més acords de lliure comerç amb tercers països, que aguditzen els problemes dels agricultors i ramaders de tota la UE. En este sentit, les organitzacions agràries reclamaran la paralització de les negociacions d'acords com del MERCOSUR, la no ratificació de l'acord amb Nova Zelanda i que es paralitzen les negociacions amb Xile, Kenya, Mèxic, l'Índia i Austràlia. A més, el Govern d'Espanya, amb la supervisió de la Comissió Europea, ha d'augmentar els controls a la frontera amb el Marroc per a garantir que els productes agrícoles marroquins importats complixen amb les normatives internes de la UE i les quantitats aranzelàries establides en l'acord de lliure comerç. “És vital recuperar la preferència comunitària per a recuperar i garantir la nostra sobirania alimentària”, sostenen.
Les tres organitzacions agràries reclamen una flexibilització i simplificació de l'actual PAC, això inclou tant els ecoesquemas com les BECAM. L'excessiva burocràcia està suposant uns costos inassumibles per als agricultors i ramaders professionals i no possibiliten complir els objectius en matèria mediambiental.
D'altra banda a nivell nacional, ASAJA, COAG i UPA reclamen la modificació i ampliació de la Llei de la Cadena Agroalimentària per a prohibir les pràctiques deslleials perquè els preus dels agricultors cobrisquen els costos de producció. Així mateix, l'Agència d'Informació i Control Alimentari (AICA) hauria d'aplicar sancions econòmiques més concordes a la infracció sotmesa i que s'amplien els seus recursos de control.
A nivell estatal, s'ha arribat a un acord per a sol·licitar al ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, solucions immediates per a abordar les problemàtiques del sector, en tot allò relacionat amb les conseqüències de la sequera i la Guerra a Ucraïna, preus i costos de producció, simplificació i flexibilitat de la PAC, sectors ramaders i qüestions laborals i de Seguretat Social. Al seu judici, la llei de la Cadena Alimentària s'ha de reforçar per a aconseguir la seua màxima aplicació. L'Observatori de la cadena ha de publicar els índexs de preus i costos; a més s'han d'actualitzar tots els estudis de cadena de valor realitzats fins ara. L'AICA ha d'actuar més a través dels indicis i per tant amb inspeccions d'ofici. S'ha de recuperar en els indicis la temàtica dels “preus anormalment baixos”, com és el cas ara mateix de la llima.
Així mateix, el sector exigirà al Ministeri d'Agricultura un observatori sobre les importacions i que es reforce la batalla a Brussel·les per a exigir reciprocitat, mitjançant clàusules espill, en tots els productes agrícoles i ramaders que entren al territori UE. El Ministeri d'Agricultura també ha de treballar amb l'AICA perquè es facilite de manera senzilla, que els agricultors i ramaders puguen demandar un rescabalament en els seus ingressos quan estiguen les sancions publicades.
A més, en l'àmbit de les seues competències, a les Comunitats Autònomes se'ls demanden reformes urgents quant a la simplificació dels tràmits burocràtics que ofeguen als professionals del camp.
Els ramaders també assenyalen la situació crítica que estan generant les qüestions de sanitat animal. Una qüestió que ha sigut objecte a vegades de lluita partidista i en la qual els ramaders són “víctimes innocents”. Exigixen una política de sanitat animal coordinada, seriosa i coherent que ajude als professionals del camp i no els afone.
Demanen recuperar un pressupost reforçat per a les assegurances agràries, per a adaptar-lo a la situació estructural que suposen les sequeres i fenòmens meteorològics adversos, cada vegada més intensos i recurrents pel canvi climàtic.
A nivell de Govern i Comunitats Autònomes exigixen un reforçament real dels mecanismes d'incorporació de joves per a propiciar el relleu generacional davant la gran jubilació en el camp: cap sol·licitud d'incorporació de joves ha de quedar-se sense realitzar-se per falta de pressupost; frenar l'especulació i la compra de terra que estan realitzant els fons d'inversió i agents fora del sector agrari, facilitar, mitjançant mecanismes voluntaris, l'accés a la terra als joves i nous agricultors, així com a aquells que tenen una base territorial inferior a la mitjana del seu sector productor; i ha de replantejar-se la instal·lació d'energies renovables en terrenys agraris.
