Com protegir-te de l'eruga processionària del pi sense danyar l'entorn

Ja són ací i fins i tot no ha entrat la primavera. Ho estan comptant alguns paseantes i amos de jardins en les seues xarxes socials. També la Policia Nacional, a través del seu compte de Twitter, ha alertat que el contacte amb la Thaumetopoea Pityocampa, el seu nom científic, pot ser mortal per a mascotes i molt perillós per als xiquets. L'al·lergògenes erugues han avançat la seua conversió de larva a cuc i la seua baixada de l'arbre a la terra.

Els motius, apunten des de Biblion Ibèrica poden ser varis. El primer està associat a l'absència recent de pluges i a les altes temperatures de les últimes setmanes. En trobar aquest lepidòpter defoliador un entorn òptim abandona l'arbre i es disposa a començar la seua desfilada.

La segona causa, és el desconeixement i o la falta d'implementació de mètodes que són efectius contra l'eruga i, alhora, respectuosos amb l'arbre i el seu entorn.

Cinc maneres respectuoses amb el medi ambient per a protegir-nos de l'eruga

Existeixen, en aquest sentit, cinc vies d'acció contra la processionària, que és considerada el defoliador més agressiu de les pinedes mediterrànies. Per a evitar que les seues larves s'alimenten de les fulles de l'arbre, li afeblisquen i li deixen exposat a paràsits secundaris, des de Biblion recomanen aquests tractaments:

Ús de la endoterapia: és la tècnica més avançada i consisteix a injectar substàncies insecticides directament en el sistema vascular de la planta envaïda. D'aquesta manera, l'insecticida entrarà en el cos de l'animal quan s'alimente de les seues fulles.

Ús de paranys mecànics: s'han desenvolupat recentment i tenen la funció de detindre la processó de larves, embullant-les en una cola especial.

Ús d'un insecticida biològic: la lluita microbiològica contra la processionària és el mètode de contrast més utilitzat per a eliminar a aquest animal. L'insecticida biològic, que es pot escampar per mitjà d'un atomitzador, utilitzat és el bacteri Bacillus thuringiensis kurstaki (Btk), un microorganisme capaç d'infectar a la larva de processionària, danyar els seus centres nerviosos i paralitzar-la.

Destrucció dels nius: aquest mètode consisteix en la destrucció mecànica dels nius retirant-los manualment de la planta i la seua posterior eliminació. Encara que efectiu, és practicable solo en els mesos d'hivern (quan les larves encara no han eixit del niu) i només en el cas en què siga necessari intervindre en àrees confinades.

Ús de paranys de feromones: s'utilitzen en els mesos d'estiu quan els exemplars adults emergeixen del sòl. La finalitat d'aquests paranys és confondre als mascles a la recerca de les femelles, de tal forma que s'evite el contacte entre els dos sexes, la fecundació i la posada dels ous.

Letal per a arbres i mascotes, perillosa per a humans

La processionària de pi pot matar a l'arbre en deixar-lo a la mercè de paràsits, però també és un potencial agent mortal contra els gossos que passegen per les pinedes. Si l'animal entra en contacte amb l'eruga o ingereix la seua arna pot axfisiarse.

Símptomes que ens han d'alertar: una abundant i sobtada salvació, seguida de la inflor de la llengua. A causa de la violenta inflamació, si no actuem amb promptitud, els teixits que componen la llengua poden patir necrosi, amb la consegüent pèrdua de porcions d'aquesta.

Altres símptomes del contacte de l'animal amb la processionària són febre, pèrdua de vivacitat, rebuig als aliments i aparició de vòmits i diarrees hemorràgiques.

Hem d'evitar també la presència de la processionària del pi en parcs infantils i jardins. Els pèls urticants de l'eruga són nocius per a tots, adults i xiquets, però el desconeixement dels més xicotets pot conduir-los a episodis anafilàctics greus.

Així, en cas d'ingestió es produirà una inflamació greu de la boca i de la mucosa gastrointestinal, amb el consegüent augment de la salivació, vòmits i dolor abdominal. En cas d'inhalació, es produirà irritació i inflamació de les vies respiratòries amb aparició d'esternuts, mal de gola, dificultats per a engolir i problemes
respiratòries per bast espasme.

En persones especialment sensibles i predisposades, el contacte amb el pèl de la processionària pot provocar un xoc anafilàctic, una reacció al·lèrgica molt greu que pot manifestar-se amb símptomes com a urticària, edema, hipotensió, dificultat per a respirar, marejos i pèrdua del coneixement. En casos severs, el xoc anafilàctic pot fins i tot causar la mort.

La recomanació és no tocar en cap moment les erugues per a retirar-les, ni trepitjar-les. La Policia Nacional també recomana llavar la zona amb aigua, però sense fregar. En cas d'inflamació, rojors o/i febre, acudir als serveis d'urgències.