Els primers pressupostos de Carlos Mazón destinaran quatre de cada deu euros a Sanitat
Uns comptes que pugen a 29.732 milions, un 4,5% més que els anteriors
La Consellera d'Hisenda ha estat molt dura amb l'herència rebuda del Consell anterior i amb la manca d'informació per part del govern central per redactar-los de forma rigorosa
En una sala de premsa abarrotada de periodistes i davant d'una gran expectació. Així s'ha produït la roda de premsa de la consellera d'Hisenda, Ruth Merino, per presentar els pressupostos de la Generalitat Valenciana de l'any que ve, els primers des que governen el PP i el Vox. Són molts els titulars que ha deixat aquesta compareixença de més d'una hora en què s'han desglossat uns comptes que pugen a 29.732 milions (un 4,5% més que l'any passat).
La partida de sanitat és la que porta la part més important dels comptes fins al punt que gairebé quatre de cada deu euros aniran destinats als serveis sanitaris de la xarxa pública valenciana (37%). També augmenten els pressupostos dedicats a educació i serveis socials.
La compareixença ha començat amb una crítica dura a la gestió de l'anterior Consell per la falta d'execució dels comptes i, sobretot, per haver “disparat” el deute, ha lamentat Ruth Merino. De fet, Merino ha xifrat l'augment del deute en els darrers vuit anys del Govern del Botànic en un 42%: “Això no només demostra irresponsabilitat i ineficàcia sinó que hipoteca les generacions futures ia més té efectes immediats”.
Un efecte immediat que es veu reflectit, per exemple, en el creixement “desorbitat” dels interessos del deute per a aquest any fins a assolir els 880 milions en interessos a un deute que és el segon més alt en termes absoluts a nivell nacional: 57.246 milions d'euros: “Si transforméssim aquesta quantitat en una conselleria seria la quarta amb més pressupost, o el que és el mateix, suposa 5.400 places en residències”.
Crítiques també molt dures al govern central, a qui ha acusat d'estar “més ocupat en altres assumptes” que en donar la informació ni dels lliuraments a compte ni de la liquidació de l'SFA. Merino ha lamentat l'absència d'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària de dèficit i deute per al 2024 així com del sostre de despesa, cosa que els ha fet fer uns comptes amb molta “incertesa” i “a les palpentes”.
“Hem aconseguit més amb menys”
Malgrat totes aquestes dificultats en què s'ha estès en llargues explicacions la consellera, Merino insisteix que “hem aconseguit fer més amb menys” i aclareix que allò important, més enllà de la xifra, és el que ve a partir de l'1 de gener, l'execució dels comptes: "Teníem el compromís de fer uns pressupostos reals i d'executar-los gestionant bé".
A més, segons ha explicat Merino, els comptes s'han elaborat en un clima d'harmonia entre totes les conselleries i sense cap conflicte intern ni sobresalt. “Vam començar a consolidar el canvi que es va iniciar al juliol i un dels nostres fulls de ruta és alleujar amb noves polítiques fiscals que no espremin tant el ciutadà i l'empresa”.
Menys impostos però més pressupost
Una qüestió que ha generat alguns dubtes és com s'obtindran els diners i s'executaran els pressupostos tenint menys ingressos després de la rebaixa fiscal aprovada. Sense donar més detalls, Merino ha explicat que aquests diners sortiran de les entrades a compte, la liquidació i la resta de partides que formen part de l'estat d'ingressos. A més, la consellera ha anunciat que han sol·licitat el FOGA (Fons de Garantia Assistencial) encara que els impagaments es remunten al 2012: “L'entorn és difícil i amb aquesta dificultat hem fet aquest pressupost rigorós i l'executarem de forma responsable”.
