Preocupació per l'èxode d'infermeres a altres països d'Europa que busquen millors condicions de treball

A l'escassetat d'infermeres per a donar una cobertura assistencial adequada se suma, des de fa diverses dècades, l'èxode de professionals cap a altres països on troben millors condicions de treball. Una sagnia que per al president del Consell d'Infermeria de la Comunitat Valenciana (CECOVA), Juan José Tirado, es produeix perquè els polítics i governs (central i regionals) no tenen en compte que “quan un/a professional decideix emigrar ho fa perquè ha perdut l'esperança i les expectatives al seu país i ha d'adoptar una decisió gens banal, una decisió de gran transcendència i dolorosa”.

“Aqueixa/e professional sent i pensa: “El meu país no em valora”. És a dir, perd la confiança i la lleialtat cap a la seua terra. I amb això perd una part important de la seua identitat”, segons el president del CECOVA, qui ha afegit que en 2014 hi havia més de 8.000 infermeres formades a Espanya treballant en altres països de l'OCDE --Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics amb 38 membres--. El país receptor per excel·lència va ser el Regne Unit (5.624 infermeres) per darrere, França (1734), Portugal (1004), Bèlgica (304) i Itàlia (292). Entre 2012 i 2014, 1.221 infermeres van emigrar a Alemanya i des de 2012, 150 infermeres ho van fer a Finlàndia.

Juan José Tirado ha realitzat aquestes declaracions en la taula redona “El Preocupant Èxode Del nostre Personal D'Infermeria: Motius i Solucions”, moderada pel doctor en Ciències de la Salut-Fisioteràpia i vicepresident 1r de l'Associació de Dret Sanitari de la Comunitat Valenciana, Pedro Pablo Rosado, en la qual també han participat la subdirectora de l'Assessoria Jurídica del Servei Andalús de Salut, Matilde Vera, i la presidenta del Sindicat d'Infermeria, SATSE, Laura A. Villaseñor. Una taula emmarcada en el si del VI Congrés de l'Associació de Dret Sanitari de la Comunitat Valenciana que presideix Carlos Fornes.

Per al president del CECOVA, el principal motiu de l'èxode infermer es troba en la falta d'expectatives i la precarietat del treball a Espanya, amb contractes eventuals que espenten a la professió a anar-se a l'estranger. En concret, Juan José Tirado ha detallat que les principals causes que espenten a un/a infermer/a a marxar-se anara a treballar es deuen al fet que les condicions de treball no són atractives amb contractes precaris alguns fins i tot per dies, els sous molt baixos després de quatre anys de formació universitària –mentre que a Europa ofereixen fins a 4500 euros mensuals--, la sobrecàrrega de treball que es tradueixen en estrés i ansietat, una ràtio molt allunyada de la mitjana europea --una infermera té al seu càrrec 15 pacients, enfront d'Europa on tenen huit--, i a aquest efecte reclam o altaveu que realitzen els mitjans de comunicació (que embenen treballar a l'estranger com acudir a la terra promesa).

“Quan van culminar els canvis legislatius del Pla Bolonya, les infermeres van passar a ser graduades i també podien ser doctores en Infermeria --fins ara eren doctores en altres disciplines-- i aquesta qüestió va empoderar la professió i els va donar una projecció. Es va incrementar el nombre de graduats, però ràpidament va arribar la crisi i es va restringir la despesa sanitària, «una contenció» que va afectar molt a la professió infermera. No obstant això, la precarietat no sols no s'ha reduït, sinó que ha empitjorat i estem més precàries/us”, ha insistit Juan José Tirado.

“Amb aqueixa ràtio d'infermeres és impossible, davant una demanda tan gran com la que existeix, poder cobrir les necessitats, la qual cosa s'ha evidenciat durant la pandèmia”, ha remarcat el president de CECOVA. Tirado ha fet a més un repàs a la història per a arribar a les causes d'aquest èxode i aclareix que des de 1999 es produeix aquest fenomen degut a una millor oferta de països estrangers. “Tant el sou com el reconeixement ací és molt baix, encara que tècnicament estan més valorades”. Davant la pregunta de quin seria la solució a aquesta problemàtica, Juan José Tirado proposa estudiar el panorama i facilitar tant la formació com les places en el mercat laboral.

Laura Villaseñor ha demanat que totes “les administracions (general i autonòmiques) facen partícips a les infermeres en la presa de decisions sanitàries de transcendència” i ha advertit que l'envelliment de la població i l'augment de les pluripatologías, “requereixen més infermeres, que continuen vivint en la precarietat laboral”. Una situació que afavoreix l'èxode de les professionals a altres països perquè a Espanya “no se'ls valora prou”.

Per part seua, Matilde Vera ha recordat també que és molt important l'especialització infermera i que, per això, des d'Andalusia la consellera de Sanitat de la qual és infermera, s'està potenciant a la Infermeria. En aqueix sentit, va sol·licitar “un marc normatiu per al desenvolupament de la pràctica avançada en Infermeria”. D'igual manera que va posar l'accent que “la investigació és molt important per a prestigiar la professió”.