Poble o ciutat? Un estudi valencià descobrix quins veïns tenen hàbits més saludables
Esta investigació, elaborada per una professora de la UCV, conclou amb la diferència per sexes quant a hàbits de vida i per ubicació a Espanya
Elena Sandri, professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Catòlica de València (UCV), ha realitzat una investigació per a la seua tesi doctoral sobre l'estil de vida i perfil alimentós de la població jove adulta (de 18 a 45 anys) d'Espanya en el qual han participat més de 18.000 persones. Respecte d'eixos dos indicadors, els resultats de l'estudi apunten al fet que és més saludable viure en una ciutat que en una localitat xicoteta, entre altres conclusions.
En tractar-se d'una investigació descriptiva de la realitat, no existixen dades que aporten una raó científica per a eixes diferències. No obstant això, la professora de la UCV s'atrevix a plantejar alguns factors que potser expliquen els resultats del seu estudi: “Podria haver-se del fet que les ciutats concentren una població més jove dins del segment d'edats que hem investigat, a més de ser més activa. Cal assenyalar també que en les grans localitats és més fàcil trobar una àmplia gamma d'establiments que oferixen productes alimentaris variats i de qualitat, i existix un major accés a centres esportius, gimnasos i professionals que ajuden amb l'exercici físic o amb la nutrició”.
Elena Sandri, professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Catòlica de València (UCV)
Una altra de les variables incloses en el treball realitzat per Sandri ha sigut la localització. Segons les dades obtingudes, la zona que presenta una nutrició més saludable és el nord d'Espanya, la qual cosa ha soprendido a esta experta “perquè es tendix a pensar, més aviat, que la zona mediterrània hauria d'estar en el primer lloc d'eixa escala, en posseir una major superfície destinada als productes de l'horta. Però no és així, així que vull continuar investigant per a llançar més llum sobre eixa diferència territorial”.
El nivell d'estudis influïx més en la bona nutrició que el nivell econòmic
En el respectiu a les variables de tipus social, la investigació de Sandri apunta al fet que “un major nivell d'ingressos i un major nivell educatiu comporten, en general, un estil de vida més saludable”; o cosa que és el mateix, “millor nutrició i millors hàbits de descans”. Això sí, el nivell d'estudis influïx més que l'econòmic en les “decisions nutricionals” dels espanyols. En eixe sentit, la professora de la UCV explica que es troba realitzant una nova recollida de dades a la qual ha afegit preguntes que ajuden a discernir “si existix també una diferència nutricional entre els qui han estudiat una carrera universitària de la branca de les ciències de la salut i els qui no ho han fet”.
Els resultats de la investigació indiquen, per contra, que les persones amb menys estudis i menor nivell d'ingressos realitzen més esport i són menys sedentaris: “Potser este resultat respon al fet que els treballs menys qualificats tenen un horari fix, en general. Encara que alguns d'eixos llocs laborals siguen molt durs i exigents físicament les hores de la jornada laboral solen estar més delimitades que altres tasques professionals que suposen, a vegades, allargar les hores de treball, o emportar-se faena a casa, diga el que diga el seu contracte”.
Diferències segons el gènere i l'edat dels espanyols
També influïx el gènere de la persona. Malgrat descobrir que no existixen diferències en la majoria dels hàbits nutricionals, els resultats de la investigació mostren que els homes consumixen més alcohol que les dones. No obstant això, fan més esport i dormen millor que elles. La hipòtesi que llança Sandri sobre este últim detall és que “la cura dels fills, inclòs el despertar-se a les nits per a atendre'ls, encara recau un poc més en la dona, encara que estes tasques es compartisquen cada vegada més amb l'home”.
“Un altre factor que podria explicar eixa diferència en el descans nocturn es troba en la psicologia de la dona, que té a pensar més en unes certes qüestions, a donar-li més tornades al capdavant, a preocupar-se més pels fills, sobretot a partir d'una certa edat”, afig esta experta.
D'altra banda, els resultats corresponents a l'edat són clars i, possiblement, previsibles: les persones adultes tenen millors hàbits nutricionals que els joves. En canvi, la qualitat del seu descans és pitjor, realitzen menys activitat física i són més sedentàries. Sandri explica sobre este punt que les 18.000 persones van respondre a tres preguntes. La primera, referida a la quantitat d'hores que s'adorm a la nit; la segona, a la sensació de cansament o no en el moment de despertar; i la tercera, sobre la valoració subjectiva de la qualitat del somni.
En família es viu i es menja millor
Una de les variables tingudes en compte per l'estudi de Sandri presenta una diferència de gran impacte en la societat actual. Així, resulta més saludable viure i menjar en companyia, sobretot en família, que fer-ho en soledat: “Quan un menja només sol tindre estar menys motivat per a cuinar, fins i tot tindre més buida la nevera. L'estructura familiar, en canvi, ordena els nostres horaris i estils de menjar”.
En eixe sentit, Sandri al·lega que la segona difusió del qüestionari pretén explorar també el tipus de nutrició segons la importància que els enquestats atribuïxen a la sostenibilitat en les seues eleccions alimentàries; per exemple, “el consum de productes ecològics i de quilòmetre zero, o la preparació de plats casolans utilitzant receptes tradicionals”.
Sandri repetirà el seu estudi a Itàlia i Xile
Segons explica la professora de la UCV, al costat de la segona difusió de l'estudi amb nous ítems a explorar, ha posat en marxa “altres dos projectes d'investigació, que ja tenen el vistiplau del comité d'ètica”, per a repetir a Itàlia i a Xile l'estudi realitzat a Espanya. Per a això ha sigut necessari -apunta- “traduir les preguntes tant a l'idioma italià i als modismes propis del castellà que es parla a Xile, com a la cultura de tots dos països”.
“És una línia d'investigació molt il·lusionant, que espere anar ampliant perquè la descripció dels hàbits alimentosos i de vida d'una població, relacionats amb diferents variables sociodemogràfiques, aporta dades que faciliten el desenvolupament d'accions formatives i de sensibilització eficaces. Una alimentació equilibrada i un estil de vida saludable són fonamentals per al benestar d'una societat”.
