La pitjor pandèmia de grip aviària causa la mort d'ocells marins de l'Albufera de València

No és la primera vegada que se sent parlar de la grip (o influença) aviària a Europa. Aquest virus, que afectava ocells de corral, va començar a detectar-se en espècies silvestres a inicis dels 2000, i a expandir-se a través de les rutes migratòries dels ocells. Des de llavors s'han donat episodis esporàdics de mortalitat massiva d'ocells principalment aquàtics en aiguamolls de tot el continent i de manera més o menys estacional. No obstant això, en 2021 el virus subtipus H5N1 d'influença aviària d'alta patogenicitat va fer el salt als ocells marins, causant una situació sense precedents que continua fins al present.

El ràpid avanç d'una malaltia que no coneix fronteres

En l'estiu de 2021, mentre els éssers humans es deslliuraven a poc a poc de la pitjor pandèmia de l'últim segle, els ocells marins començaven a enfrontar la seua pròpia. La mort de diversos paga'ls grans en les colònies escoceses pel virus H5N1 d'influença aviària d'alta patogenicitat va donar la veu d'alarma.

A l'hivern d'aqueix mateix any -tal com explica el recent informe de la CMS-FAO del passat mes de juliol-, es van produir mortalitats massives de barnaclas cariblancas en les seues zones d'hivernada en UK i el virus es detectava a Amèrica del Nord on va començar a expandir-se ràpidament per tot el continent.

A principis de 2022 també es van donar mortalitats massives d'ocells en diversos punts d'Àfrica, com al Parc Nacional dels Ocells del Djoudj (el Senegal), una de les reserves ornitològiques més importants del món.

En la primavera de 2022 el virus va impactar de manera catastròfica en les colònies europees de pelicà ceñudo, alcatraces i charranes (les de charrán patinegro, les més afectades), calculant-se que menys de la meitat dels reproductors van tornar a les seues àrees d'hivernada després de la cria.

A la fi de 2022 i principis de 2023 el virus havia aconseguit per primera vegada en la història el sud del continent americà afectant un gran nombre d'espècies, incloent-hi mamífers marins. En tan sols quatre mesos de 2022, en les costes del Perú es van comptabilitzar 22.000 ocells morts, sobretot pelicans peruans, i a inicis de 2023 es van produir varamientos de diversos milers de lleons marins.

El que queda de 2023 no apunta a millores. Les colònies d'ocells marins continuen sent devastades per la grip. A Europa, si bé sembla haver afectat amb menor virulència als alcatraces, les colònies de gavina cabecinegra, i més recentment de gavina tridàctila i llaureu-vos, estan sent les més sensibles al virus i preocupa la seua ràpida expansió i adaptació a nous hostes.

Impacte en les poblacions d'ocells marins a Europa

Fins hui el virus de la grip aviària s'ha detectat en unes 400 espècies d'ocells diferents, però els brots que s'estan vivint en aquests dos últims anys estan afectant principalment ocells marins, una cosa inusitada fins al moment. El comportament colonial durant el període reproductiu d'espècies com alcatraces i charranes crea l'escenari perfecte perquè el virus es propague amb rapidesa. Els adults prenen terra a penes una vegada a l'any durant uns pocs mesos per a fer els seus nius, moltes vegades amuntegats en remots illots o ancorades. Això vol dir que aquestes colònies alberguen gran part de la població mundial d'algunes d'aquestes espècies pel que l'impacte sobre la seua població a nivell global és devastador. Alguns de les dades fins ara recollits apunten a una situació crítica:

Alcatraz atlàntic. Almenys el 75% de les colònies que existeixen s'han vist afectades, amb un total del 60% de mortalitat. Més de 11.000 baixes es calculen a Escòcia, on se situen les seues principals àrees de nidificació. En Bass Rock, la major colònia de alcatraces del món, el territori ocupat es va reduir en un 71% i s'ha vist una disminució del 66% en l'èxit reproductiu (veure imatge).

Paga-ho gran. S'han comptat almenys 2.700 cadàvers i una reducció del 70% dels territoris ocupats a les illes britàniques, on se situen les principals colònies a nivell mundial (unes 8.900 parelles), estimant una mortalitat del 7% de la població global. L'èxit reproductor en les colònies afectades en 2021 i 2022 va ser pràcticament nul. Diverses dels ocells morts superaven els 20 anys d'edat.
Charrán patinegro. Durant el brot de 2022, en les colònies del nord-oest d'Europa es van comptar un total 20.531 adults morts en tot just dos mesos, calculant-se una taxa de mortalitat de la població nidificant del 74%.

Pelicà ceñudo. En 2022 la grip va causar la mort del 60% de la major colònia a nivell mundial en Llac Prespa (Grècia), afectant també altres colònies de l'est d'Europa. Es calcula la pèrdua del 40% de la població europea, el 10% de la seua població global.

Gavina reidora. Es calculen unes 10.000 morts de gavines reidoras en UK, el 4% de la seua població, amb centenars de casos més en diversos països d'Europa continental.

Xifres subestimades

Aquests números estan possiblement molt subestimats, per la dificultat de recuperar les carcasses d'animals morts i perquè no en totes les colònies es compten amb estimes poblacionals a llarg termini que permeten comparacions interanuals. “Es preveu, a més, que aquestes poblacions tardaran diverses dècades a recuperar-se, si és que ho aconsegueixen”, apunta Lucía Soliño, tècnica del Programa Marí de SEU/BirdLife. “Els ocells marins -afig- són animals longeus, que tenen períodes llargs de maduració i un baix nombre de pollastres. Això fa que la supervivència adulta siga decisiva per a la supervivència de l'espècie. El fet d'haver afectat principalment individus reproductors suposa un dur colp en aquestes poblacions, que va més enllà de la mortalitat directa i que no sembla que vaja a disminuir en els pròxims mesos”.

Encara existeixen poques dades sobre la possible immunitat dels ocells davant aquesta malaltia. En alcatraces, l'enfosquiment de l'iris que s'ha observat en diversos individus aparentment sans podria estar relacionat amb haver superat la malaltia, si bé encara no és clar com afecta a la visió aquesta alteració dels ulls i a les seues probabilitats de supervivència a llarg termini (veure imatge).

Grip aviària en Espanya

Espanya compta amb un Programa Nacional de Vigilància de la Influença Aviària per a la detecció precoç de la malaltia que inclou la comunicació i investigació immediata per part dels Serveis Veterinaris Oficials de qualsevol signe de malaltia o mortalitat d'ocells domèstics, així com mostrejos regulars en unes certes explotacions, depenent del risc. Durant l'actual brot, entre 1 de juliol de 2022 i el 7 de juny de 2023 s'han detectat 7 focus en ocells domèstics, 1 en ocells captius i 117 casos en ocells silvestres en les comunitats autònomes d'Andalusia, Catalunya, Galícia, País Basc, Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Cantàbria, Extremadura, Madrid, La Rioja, Astúries, Múrcia i València. Preocupen especialment els focus dels parcs naturals de l'albufera de València i el delta de l'Ebre, tots dos llocs d'extrema importància per als ocells marins i aquàtics. En el primer s'han retirat ja més de 1.000 cadàvers de charranes patinegros i pagazas piconegras, però es desconeix quants es deuen a la grip. El Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya va confirmar un brot d'influença aviària (IA) en el delta de l'Ebre. Concretament, el laboratori Nacional de Referència de Algete (Madrid) va confirmar el mes de juliol passat el resultat positiu d'Influença aviària d'alta patogenicitat H5N1 en tres exemplars de charrán patinegro localitzats a la península del Fangar al nord del delta de l'Ebre.

Davant aquesta situació s'han reforçat la vigilància i les mesures de bioseguretat en les explotacions avícoles, especialment aquelles destinades a evitar el contacte amb ocells silvestres. El seguiment de les colònies d'ocells marins també s'ha intensificat, amb la finalitat de quantificar la incidència de la malaltia. No obstant això, davant una pandèmia de tals dimensions és necessari extremar les precaucions i prendre mesures de gestió adequades per a evitar el contagi a les espècies més sensibles.

ICAO, una aplicació per a reportar animals marins bandejats

Les accions de ciència ciutadana poden ser molt útils per a la detecció precoç de nous brots de grip aviària o altres causes de mortalitat en ocells marins, per això SEU/BirdLife va llançar en 2021 l'aplicació mòbil ICAO (Inspecció Costanera d'Ocells Bandejats), que està disponible en tres idiomes (espanyol, portugués i francés) per a Android i IOS de manera totalment gratuïta.

L'app permet enviar les dades d'ocells i una altra fauna marina trobada en la costa, bé siga morta o viva amb signes de malaltia/ferides. Poden seleccionar-se dos tipus d'observacions: aquelles realitzades al llarg d'un transecto (Recorregut ICAO) o com una observació puntual. Les dades i fotos de l'observació poden ser pujats també a través de la web de ICAO, https://icao.seo.org/, des de la qual a més es poden realitzar consultes de la informació aportada per tots els usuaris, prèviament revisada i validada per persones especialitzades de SEU/BirdLife.

Des del llançament de l'app ICAO fins a juliol de 2023 s'han registrat més de 500 usuaris, incrementant-se el seu ús considerablement a partir de final de 2022, amb la recent actualització realitzada en el marc del projecte Life Seabil. En aqueix temps s'han pujat al voltant de 1.500 registres, amb un total de 1.332 ocells bandejats en tota Espanya. L'app ha sigut especialment útil per a registrar esdeveniments de mortalitat massiva d'ocells, com els ocorreguts a l'hivern de 2022 en les costes mediterrànies, amb 158 alcas comunes bandejades registrades, i en l'Atlàntic al gener de 2023, durant el qual es van registrar 359 frailecillos trobats en les costes ibèriques atlàntiques i cantàbriques a través de l'app.

Què fer si trobes un ocell malalt o mort

Evita tocar els ocells. Encara que fins ara existeixen pocs casos de contagi a humans i són de baixa gravetat, per a evitar el risc de zoonosi la manipulació i eliminació dels ocells ha de ser realitzat per personal especialitzat amb equips de protecció individual. Si passeges amb el teu gos mantenlo lligat i a la vista per a evitar que ingerisca parts de l'animal mort o que provoque molèsties a animals malalts.
Telefona al 112 o al Centre de Recuperació de Fauna CRF provincial corresponent i segueix les instruccions que t'indiquen. Els agents ambientals es desplaçaran a la localització assenyalada per a recollir l'animal o el seu cadàver.
Envia les dades de l'observació a través de l'app ICAO disponible per a Android i IOS (Apple), si desitges contribuir amb SEU/BirdLife a millorar el coneixement de les causes de mortalitat en ocells marins.