'Phishing': el rei indiscutible dels fraus per internet
Les entitats bancàries mai sol·liciten informació personal, dades financeres, claus d'accés o claus de signatura completa per telèfon o a través d'un enllaç
En els últims temps els frauden i estafes per internet estan a l'ordre del dia, per això, tant des de la Policia i Guàrdia Civil com des de les institucions ens adverteixen sobre els perills del món en línia amb la finalitat d'evitar noves víctimes informàtiques.
Entre aquests fraus, el que més destaca són el phishing o smishing, segons ens ha indicat la Policia Nacional. A més, en aquest sentit, FACUA aconsella desconfiar de qualsevol comunicació electrònica fora del comuna, en la qual es redirigisca a alguna mena d'enllaç o es facilite algun arxiu per a descarregar.
Aquests delictes informàtics, poden donar-se per xarxes socials, correus electrònics, pàgines web i fins i tot SMS. Els ciberdelincuentes pretenen, a través de l'engany, fer-se amb informació de les víctimes per a posteriorment utilitzar-la i lucrar-se. Per a guanyar-se la seua confiança, empren com a ham missatges en els quals solen fer-se passar per qualsevol mercantil, entitat bancària, empresa transportista o fins i tot per alguna administració pública.
En aquests missatges sol indicar-se que el compte bancari de l'usuari quedarà en descobert, que hi ha pendent el pagament de taxes de duana, que s'ha sigut sancionat o qualsevol altra qüestió similar que requerisca de la seua actuació amb caràcter urgent.
Un altre dels fraus dels quals ha alertat la Guàrdia Civil és la suplantació de familiars per whatsapp per a demanar diners. Des d'un número desconegut, li sol·liciten a la persona que rep el missatge diners. Per a aconseguir que l'usuari procedisca a realitzar les transferències o pagaments sol·licitats, se li enganya dient-li que és el seu fill i que ha canviat el número perquè ha tingut algun tipus de problema amb el seu número anterior.
En el moment que es tinga coneixement d'una possible estafa cal denunciar-lo davant les autoritats.
Suplanten pàgines web legítimes
Per a això, indiquen que s'ha d'accedir a un enllaç o descarregar un arxiu, amb l'excusa de dirigir a l'usuari a una passarel·la de pagament, de proporcionar més informació sobre el contingut del missatge que ha rebut o qualsevol altra. D'aquesta manera, en descarregar l'arxiu (maliciós), es concedeix accés a l'atacant a tota la informació personal que tinga emmagatzemada (incloses claus personals i comptes bancaris), i amb això als seus diners, o que el propi usuari aporte aquesta informació en els llocs web fraudulents als quals remeten els enllaços i que simulen ser els del banc, empresa o administració pels quals els ciberdelincuentes es fan passar.
FACUA recomana als usuaris que desconfien de les comunicacions de mercantils de les quals no són clients i amb les quals no tenen relació. Si són clients però sospiten que es puga tractar d'un frau informàtic, és recomanable contactar amb aquesta entitat i confirmar que el contingut és veraç abans d'accedir a l'enllaç o descarregar cap arxiu.
Particularment, l'associació assenyala que les entitats bancàries mai sol·liciten informació personal, dades financeres, claus d'accés o claus de signatura completa per telèfon o a través d'un enllaç, per la qual cosa s'ha de desconfiar dels missatges que demanen facilitar qualsevol d'aquesta informació.
