Teodoro Estrela: «Tradicionalment les sequeres no s'han gestionat de forma adequada»
Teodoro Estrela, cap de l'Oficina de Planificació de la Confederació Hidrològica del Xúquer (CHJ), ha impartit un seminari organitzat per la Càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua de la Universitat Jaume I, dins del seu cicle de conferències, Dijous de Seminari. Aquesta sessió ha tingut un gran èxit d'assistents, especialment investigadors, professors i tècnics relacionats amb la gestió de l'aigua.
El seminari es va centrar en la gestió dels períodes de sequera i els avanços aconseguits per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en la planificació primerenca d'aquests, aprofitant el marc normatiu establert en el Pla Hidrològic Nacional. Teodoro Estrela ha explicat que en la demarcació hidrogràfica del Xúquer existeix un equilibri molt fràgil entre les aportacions i els usos de l'aigua. «Cal tenir en compte que el paper de les aigües subterrànies és clau, ja que més del 50% del proveïment prové d'elles, i a Castelló aquest percentatge ascendeix quasi al 100%. És per açò que l'ús mixt d'aigües superficials i subterrànies en reg i indústria que es fa a Castelló és referent a nivell nacional».
Durant la seua ponència, Estrela va declarar que «tradicionalment les sequeres no sempre s'han gestionat de forma adequada, sinó com una emergència sense planificació». Per açò, el ponent ha destacat la fita que va suposar el Pla Hidrològic Nacional aprovat a principis de l'any 2000, ja que va permetre una millor planificació de les sequeres mitjançant tres pilars bàsics: «introduint indicadors que permeten saber l'evolució; assenyalant la necessitat de desenvolupar Planes Especials de Proveïment als municipis de més de 20.000 habitants i definint els Planes Especials de Sequera (PES)».
Quant als diferents indicadors existents, el tècnic de la CHJ ha explicat que el sistema vigent està basat en els quals mesuren de l'estat escassetat, situacions de dificultat d'atendre la demanda, on es representen tots els indicadors provinents d'embassaments, piezòmetres, etc. No obstant açò, en l'actualitat s'està introduint, com ocorre en els sistemes europeus, indicadors que es basen molt més en les precipitacions i s'ha inclòs l'indicador de sequera perllongada basat amb 47 pluviòmetres distribuïts per tot el territori.
Pel que es refereix als Planes d'Emergència de Proveïment dels municipis, Teodoro Estrela ha admès que «avui dia és un punt feble ja que només 16 de 72 municipis de la demarcació hidrogràfica del Xúquer els han presentat pel que s'ha de seguir insistint perquè es realitzen».
Finalment, sobre els PES, ha explicat que «són un document normatiu que ha de complir-se, el responsable del qual és l'organisme de conca i té caràcter d'ordre ministerial». En aquest sentit, ha anunciat que el PES de Castelló s'aprovarà en breu.
Estrela també ha abordat la situació actual a la Comunitat Valenciana, «des dels anys 80 hem tingut un període en el qual els recursos hídrics han anat disminuint. Habitualment aquests períodes es determinaven en cicles de 30 anys, però ara portem més de 40 anys amb una disminució contínua». El responsable de la CHJ ha explicat que «la recent sequera de 2015-2018 va forçar a traure un reial decret per a poder alleujar els efectes de la mateixa, assignant recursos a la Conca Hidrogràfica del Xúquer, la qual cosa ha permès realitzar obres d'emergència i habilitar noves connexions de subministrament. Les pluges de desembre de 2016 i principis de 2017 van permetre recuperar certs nivells, però no en capçalera, per la qual cosa es va decidir fer restriccions del 10% i el 20% en la demanda consolidada sense afectar als proveïments urbans. Però al març i abril de 2018 si que va ploure en capçalera alleujant les necessitats». Per açò, ha finalitzat la seua intervenció afirmant que «en l'actualitat a Castelló estem en plena normalitat, fins i tot amb cotes superiors a la normalitat. És a dir, les cotes piezomètriques i el nivell dels aqüífers ens garanteixen un any hidrològic sense grans problemes».
Aquest seminari s'engloba en les activitats de formació que organitza la Càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua de l’UJI.
