23 d’octubre de 2019 23/10/19

Rosa Ballester: «Sense sensibilitat cap al pacient, no es pot ser un bon sanitari»

Rosa Ballester: «Sense sensibilitat cap al pacient, no es pot ser un bon sanitari» - (foto 1)
    MÉS FOTOS
    Rosa Ballester: «Sense sensibilitat cap al pacient, no es pot ser un bon sanitari» - (foto 2)
    Rosa Ballester: «Sense sensibilitat cap al pacient, no es pot ser un bon sanitari» - (foto 3)
    Rosa Ballester: «Sense sensibilitat cap al pacient, no es pot ser un bon sanitari» - (foto 4)
    Rosa Ballester: «Sense sensibilitat cap al pacient, no es pot ser un bon sanitari» - (foto 5)

    Els catedràtics d’Història de la Ciència de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Rosa Ballester i Enrique Perdiguero, han coincidit en la necessitat d’una formació en eines comunicatives per al personal medicosanitari amb el propòsit de promoure l’empatia i la comprensió en la relació dels professionals amb els pacients, però són conscients que aspectes culturals, socials i de la pròpia organització sanitària la fan complicada.

    En la primera de les conferències, «Compassió, filantropia i humanitarisme sanitari contemporani en clau històrica» l’acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina i Ciències Afins de la Comunitat Valenciana, Rosa Ballester, ha realitzat un recorregut històric per les diferents etapes de l’humanitarisme, que començaria amb el moviment de la Il·lustració, que promou una ètica de la compassió cap als altres que es manifesta en la creació d’institucions de la Beneficència, la Declaració dels Drets dels Homes, l’abolició de l’esclavitud o la preocupació per l’alta taxa de mortaldat infantil.

    A continuació, es succeeixen dues èpoques d’humanisme imperialista i neohumanitarisme, a començaments del segle XX, on es produiria el naixement de la Creu Roja, la Declaració dels Drets del Xiquet o el despertar de la consciència col·lectiva, conseqüència dels moments bèl·lics. En aquesta segona etapa, però ja, a partir de 1945, es crearien les Nacions Unides i les agències vinculades a ella, com l’OMS, FAO o UNICEF i es realitzaria un programa mundial contra la fam a 1960 o la I Conferència Internacional a finals de la dècada dels seixanta.

    Per últim, s’arribaria a l’època actual anomenada globalització amb el final del Apartheid, la caiguda del Muro de Berlín o el Projecte Esfera amb unes normes mínimes necessàries per alleugerar el patiment humà. En aquesta etapa, apareixerien noves filantropies que permeten conèixer les opinions de les persones beneficiàries de les iniciatives humanitàries. Ballester ha exemplificat la seua exposició amb un estudi de camp relacionat a l’evolució i tractament de la poliomielitis a Espanya.

    La catedràtica emèrita ha assegurat que «sense sensibilitat cap al pacient, no es pot ser un bon sanitari» i ha reivindicat una avaluació general del pacient per millorar en el seu tractament i la necessitat d’augmentar la promoció de la salut, per minimitzar les malalties.

    En la conferència «Cultura professional versus cultura profana: la relació metge-pacient des de l’antropologia mèdica» el catedràtic Enrique Perdiguero ha assegurat que «existeix una falta de formació en comunicació entre els professionals medicosanitaris, perquè no s’ofereixen les eines necessàries per establir una bona comunicació i no tothom les té», encara que ha destacat que les associacions vinculades a la medicina familiar si que disposen de formació específica en aquest camp per aquest col·lectiu.

    Perdiguero ha indicat que el personal medicosanitari és més un «professional de la malaltia que de la salut» i que existeixen molts aspectes socials i culturals  que impedeixen que es produisca una comunicació empàtica i eficaç entre sanitari i pacient, com el model mèdic hegemònic, on no hi ha espai pels aspectes socials, històrics o espirituals. El professor també ha cridat l’atenció per l’actual model sanitari, on fa em falta plans de prevenció, o la mercantilització de la salut.

    Per últim, el catedràtic d’Història de la Ciència ha explicat els termes illness, disease i sickness i la relació amb ells. Perdiguero ha indicat que s’està perdent l’experiència de la malaltia o dolor (illness) perquè prenem aviat un medicament per evitar-lo des de edats molts primerenques; o que el pitjor d’una malaltia és l’incertidumbre i no poder etiquetar-la (disease) i el tractament  o la posició que ocupa el malalt dins de la societat (sickness), que, en ocasions, no va unida a les dues primeres perquè no es coneix una solució o alivio.

    ocultar
    Rosa Ballester: «Sense sensibilitat cap al pacient, no es pot ser un bon sanitari»
    Pujar