Quasi mil famílies castellonencs estan rebent l'ingrés mínim vital

El secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló i diputat autonòmic, Ernest Blanch, ha valorat que 963 famílies castellonenques ja estan sent beneficiàries de l'ingrés mínim vital en haver-se'ls reconegut d'ofici, i l'ingrés del qual va efectuar divendres passat la Seguretat Social. Blanch ha destacat que esta mesura “no sols suposa un fet històric davant la necessitat i l'obligació ètica d'erradicar la pobresa sinó que, ara mateix, és una mesura imperativa davant les extraordinàries conseqüències que està generant la crisi sanitària”.

Blanch assenyala que l'ingrés mínim vital aprovat pel Govern de Pedro Sánchez, i de caràcter no contributiu, “és una aposta decidida del partit socialista per la justícia social i que, en plena reconstrucció després de la pandèmia, és una eina més per a evitar les desigualtats i que ningú es quede arrere”. “Quasi mil famílies de les comarques de Castelló ja han rebut la prestació d'ofici per la seua condició d'extrema gravetat i això els permetrà fer front a la complicada situació econòmica en la qual es trobava i agreujada per la crisi sanitària. Es tracta de famílies, adults i menors que es troben abocats a l'exclusió en un escenari de risc sanitari associat a la pandèmia i als quals el partit socialista no abandona a la seua sort”, diu Blanch.

El secretari general provincial assenyala que amb l'ingrés mínim vital, “una vegada més, el Govern de Pedro Sánchez demostra amb fets el compromís amb les persones, les famílies i la infància, perquè la recuperació ha de ser un procés just i digne i, en este sentit, no es poden cometre els mateixos errors que va haver-hi en la crisi de 2008, quan la recuperació va suposar l'increment de les desigualtats”.

Cal recordar que la renda mínima o ingrés mínim vital és una prestació econòmica —en la seua modalitat no contributiva de la Seguretat Social— que té com a objecte prevenir i lluitar contra el risc de pobresa i exclusió social de les persones que visquen soles o integrades en una unitat de convivència que manque dels recursos econòmics suficients per a la cobertura de les seues necessitats bàsiques.