El PSPV-PSOE considera que la unió del sector citrícola i una bona planificació són imprescindibles per a aconseguir millors preus
El sotssecretari general del PSPV-PSOE a la província de Castelló, Ramón Martínez, ha manifestat que el Govern d'Espanya i la Generalitat continuen treballant perquè Brussel·les es decidisca a aplicar la clàusula de salvaguarda de l'acord comercial aconseguit amb 6 estats del continent africà, encara que ha assenyalat que “tenim l'obligació de dir la veritat i d'explicar que el problema de la nostra citricultura no és Sud-àfrica, perquè encara que enguany la UE haja importat d'aqueix país 18.000 tones més que l'any passat, la ciutadania ha de saber que aquesta quantitat tan sols representa la quarta part del que comercialitza per si sola una cooperativa com la de Borriana”.
Martínez, que lamenta que s'estiga fent “un ús partidista” d'aquesta crisi “perquè dins de 4 mesos hi ha eleccions”, té clar que el problema del sector citrícola valencià és molt més profund. “Alguns recorren a l'argument simplista que la culpa és de Sud-àfrica perquè creuen que així poden aconseguir a curt termini un grapat de vots. Però ací no ens trobaran als socialistes, perquè el que volem en el PSPV-PSOE és dir sempre la veritat a la gent i treballar conjuntament amb el sector per a trobar les millors solucions”.
“És necessari realitzar un canvi de l'estructura productiva i una eficaç planificació, sense que això supose que l'agricultor perda la propietat dels seus horts”. Perquè segons explica, “no són de rebut situacions com les d'aquesta campanya, en les quals a l'agricultor li costa 22 cèntims produir un quilo de clemenules que després ven a 15 cèntims”. No succeeix així a Almeria, “perquè encara que allí també es ven a 15 cèntims el quilo, les costos de producció son menors”.
“És alguna cosa que no ocorre per casualitat, sinó perquè a Almeria disposen de la grandària, l'estructura i la mecanització necessàries per a produir al menor cost possible”. Una situació que també es pot produir a la Comunitat Valenciana “i que ocorrerà si som capaces d'unir-nos, conjuminar forces mantenint la propietat de les terres però confiant la gestió a gestors ben formats que col·laborant amb l'administració siguen capaces de realitzar la millor planificació i donar eixida a la producció dins del termini i en la forma escaient; i pagada a un bon preu”.
I és que el preu, explica Martínez, “no serà raonable si seguim mal organitzats, si les empreses del sector i les 154 cooperatives valencianes fan ofertes per separat als pocs compradors de gènere que hi ha a Europa, que solen ser les grans cadenes de distribució. Si cadascun fa la guerra pel seu compte, al final acaba venent el que ofereix el preu més baix; i la resta o fa el propi, o es queda amb el gènere sense vendre”. Per tant, “és urgent que ens organitzem i que hi haja una bona planificació que determine què i com produir, i com i a quin preu vendre”.
