Jorge Cardona: «En el litigi estratègic no treballem amb clients, sinó amb víctimes, i no podem utilitzar-les per a aconseguir un canvi social»

La Universitat Jaume I ha obert avui dimecres 30 de juny a l'Hotel Termas Marinas El Palasiet el tercer curs de la Universitat d'Estiu 2021, amb el títol «Litigi estratègic en matèria de Drets Humans». La vicerectora de Cultura i Extensió Universitària, Carmen Lázaro, i el catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de València i director del curs, Jorge Cardona, han inaugurat el curs juntament amb el regidor d’Urbanisme de Benicàssim, Carlos Díaz.

Jorge Cardona, doctor honoris causa per l’UJI, ha oferit la conferència inaugural en la qual ha explicat que el litigi estratègic és un instrument per a realitzar canvis socials, «es tracta d’utilitzar un cas per a poder incidir en un tot un grup i canviar la legislació, la jurisprudència o les polítiques públiques per tal d'aconseguir una consciència col·lectiva i reparar les víctimes». En aquest sentit, ha assenyalat que el litigi estratègic ha d’anar acompanyat d’altres elements per a poder provocar aqueix canvi, com ara mobilitzacions socials o mitjans d’opinió pública.

El catedràtic ha incidit en el fet que un dels punts fonamentals en el litigi estratègic és definir bé els objectius per a poder actuar de forma més efectiva, per exemple, generar debat social perquè es prioritze un tema en l’agenda pública, modificar lleis, que es reconega la dignitat de les víctimes, garantir la reparació a les víctimes, o que els violadors de drets humans assumisquen la responsabilitat en marcs on hi ha impunitat, entre altres.

Cardona ha explicat que el primer pas és analitzar si el cas és d’interés públic i com pot afectar una dinàmica social o política específica. Després, caldria seleccionar els casos que tinguen defectes estructurals en funció dels objectius establerts i veure la factibilitat d’acudir a instàncies internacionals quan s’esgoten els recursos interns. A més, ha destacat la importància de reflexionar sobre quines poden ser les conseqüències tant de guanyar com de perdre, així com plantejar-se les condicions de la víctima, la seua capacitat econòmica, moral i psíquica per a afrontar el procés, que sol ser molt llarg. «Quan parlem de litigi estratègic no parlem de clients, sinó que treballem amb víctimes. No podem utilitzar-les i revictimitzar-les per a aconseguir un canvi social. Hem de ser clars i han de saber els riscos perquè estem treballant amb persones», ha afirmat.

Pel que fa a plantejar-se acudir a un òrgan internacional, ha explicat que hi ha dues alternatives: realitzar una demanda individual en el cas que s’hagen esgotat tots els recursos interns o demanar una investigació de l’Estat si existeixen violacions sistemàtiques.

En el cas de la demanda individual, el catedràtic ha incidit en la importància d’elegir quina és la instància que encaixa millor amb els objectius que es persegueixen perquè en principi són incompatibles entre si. Per a això, ha explicat que cal estudiar bé el dret substantiu de cadascun dels tractats per a veure quin recull millor les violacions de drets del cas, analitzar casos de jurisprudència i altres actes emanats d’aqueix òrgan, determinar la condició clau de les violacions per a acudir a l’òrgan que entenga millor la causa de la violació o tenir en compte qui compon l’òrgan i el pensament dels seus membres, entre altres qüestions.

No obstant això, Cardona ha apuntat que «s’ha de tenir present que la justícia internacional no és una quarta instància. Sols es comprovarà si s’ha violat o no un tractat, però no revisaran la sentència. A més, la justícia internacional és una justícia pregada, és a dir, no ens donarà res que no demanem». En aquesta línia, ha afegit que és important que la litigació interna tinga ja una visió estratègica internacional i, per tant, és fonamental utilitzar des del principi els tractats internacionals en l’argumentació i esgotar tots els recursos interns en els arguments que es vagen a utilitzar en la via internacional. «Una vegada esgotats els recursos interns, hem d’argumentar a l’òrgan les causes estructurals que han dut a la violació per a aconseguir canviar la llei, la política o l’objectiu que perseguim i sol·licitar les mesures que volem que s’apliquen», ha apuntat.

Finalment, ha incidit que l’abordatge internacional no és igual al dret intern i cal conèixer bé les diferències. «El somni que busquem és no haver d’acudir a instàncies internacionals de garantia dels drets humans però, desgraciadament, estem lluny d’aqueix somni i, per això, és necessari conèixer a fons el dret internacional, per a no cometre l’error de litigar amb mentalitat de dret intern».