Bernal-Triviño: «És necessari recuperar la memòria històrica feminista per a fer front al desconeixement que alimenta i fa créixer el discurs masclista»
L'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere «Purificación Escribano» (IF) de la Universitat Jaume I de Castelló ha inaugurat hui el XXIV Congrés Internacional «¿Quién teme a Virginia Woolf? La indignación de las mujeres en tiempos de manadas». La trobada, que es realitza de manera telemàtica a causa de la situació de confinament actual amb motiu de la crisi de la COVID-19, ha comptat amb tres ponències convidades de la mà d'Ana Bernal-Triviño (RTVE, Público, UOC), María Martínez (UNED) i Irantzu Varela (Faktoria Lila).
Amb l'objectiu d'aprofundir en la idea de fer intel·ligible «el dolor, la ràbia i indignació» de les dones davant un patriarcat que «assisteix al rearmament de la misogínia», el congrés compta, a més d'amb les tres convidades, amb més d'una desena de comunicacions organitzades en taules temàtiques i espai de debat. Tant els fòrums, entesos com a espai per als fils argumentals i els possibles debats, com les ponències estaran disponibles durant dues setmanes, des de hui fins al 7 de maig, en el terreny virtual organitzat per a la trobada.
María José Gámez Fuentes i Emma Gómez Nicolau, directores del congrés de l'IF, han volgut agrair tant al comité organitzador, al científic com al públic participant el tracte i la facilitat que ha permés realitzar la iniciativa en aquesta circumstància excepcional de la quarantena. «Hem hagut de realitzar una sèrie d'ajustos que esperem facen més plaent i productiu durant aquests dies el debat», han declarat en l'acte digital de presentació, i han recordat que la plataforma virtual permet que els participants realitzen la seua contribució per escrit o mitjançant un xicotet vídeo.
La primera de les conferències ha correspost a la intervenció d'Ana Bernal-Triviño, professora de la Universitat Oberta de Catalunya i periodista en Público i RTVE. En aquesta ponència, titulada «Estratègia dels discursos masclistes: la misogínia de les faules contra el feminisme», Bernal-Triviño defensa la necessitat de «recuperar la memòria històrica» per a fer front al desconeixement de la societat sobre matèries i aspectes relacionats amb el feminisme. Un espai de desinformació que «alimenta i fa créixer» la faula informativa entesa com a gran eina del discurs masclista.
«Els mitjans de comunicació reprodueixen i amplifiquen la lògica masclista en exposar el relat i els estereotips de gènere sense qüestionar-los», ha afirmat la periodista, que afig que la faula i la negació, fomentats per la intoxicació i la desinformació, són les principals armes de supervivència de l'estratègia masclista en l'actualitat. De la mateixa manera, ha destacat que, malgrat que la missió dels mass media hauria de ser sensibilitzar i previndre contra la violència de gènere i a favor dels drets de la dona, existeix una «violència mediàtica» en la qual el masclisme enforteix el seu imaginari.
Després de mostrar exemples pràctics i actuals de faules, mites, males pràctiques i de violència mediàtica en titulars i contingut de gran varietat de mitjans, Bernal-Triviño ha subratllat que la solució passa per la formació específica tant dels periodistes i els professionals de la comunicació com de la ciutadania. Posant especial èmfasi al mecanisme de redacció de titulars informatius que acaben per danyar a les dones que pateixen processos de violència, la professora ha recordat que amb aquests mecanismes s'estableix no sols un judici real i legal, sinó també un judici mediàtic que implica una victimització tant de la víctima com dels seus fills.
Per a finalitzar, la ponent ha enumerat i explicat una sèrie de pautes per a informar correctament en aquest context, ha destacat la importància social d'exercir una «militància informativa» i ha recordat: «És necessari marginar les veus informatives que no treballen de forma adequada la informació i fomenten la violència mediàtica i donar validesa als mitjans que informen de forma adequada».
