Aquests són els monuments de Castelló en risc de desaparéixer

El patrimoni de la província de Castelló és interminable i s'estén a l'ample i llarg del seu territori, pel qual han passat infinitat de cultures, des dels àrabs als romans passant pels fenicis o els ibers.

Un patrimoni extens que no sempre està en les millors condicions. A això es dedica l'associació Hispània Nostra, creadora de la Llista Roja del Patrimoni, que recull més d'un miler de monuments en tota Espanya que es troben sotmesos a risc de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors.

En el cas de Castelló es troben en aquesta situació 5 edificis de la província, segons explica la representant de l'associació en la Comunitat Valenciana, Raquel Álvarez, a elperiodic.com. Una llista en la qual trobem fortificacions com a castells o poblats emmurallats i patrimoni religiós com a ermites i esglésies.

“La província de Castelló és la que menys patrimoni té en la llista roja de les tres províncies valencianes”, explica Álvarez. De fet, fins i tot tres dels edificis que engrossien les files de la llista roja han passat en els últims anys a la llista verda en considerar-se que la seua situació ha millorat.

Així, indica que “és la província de Castelló en la qual estadísticament més elements patrimonials han passat a llista verda i a més no compta cap edifici en la llista negra, que indica la màxima preocupació”.

No obstant això, no tot és positiu, ja que en l'últim any la província ha sumat un nou element en perill a la seua llista roja: es tracta de l'ermita de Santa Bàrbara d'Onda, incorporada a finals del passat 2021.

Santa Bàrbara d'Onda

Aquesta ermita del segle XVI està situada en un lloc amb vistes privilegiades a tota la Plana: a la part alta d'un turó als peus de la Serra Espadà. L'edifici, al costat de la muntanya Montí, va iniciar la seua decadència el 20 d'agost de 1836, quan va ser incendiada durant les guerres carlistes.

A partir d'aqueix moment, la ruïna ha anat en augment fins al dia de hui, quan perilla la seua estructura. De l'interior només queden restes del paviment de fang cuit, de les pilastres dels murs i de la cornisa, però està totalment espoliat i sense sostres.

El Castell de Montornés (Benicàssim)

Edificat pels àrabs sobre el segle X, va ser una estratègica fortalesa per a la defensa de tota la zona per les bones vistes a la mar. El Cid la va conquistar l'any 1094 i Jaume I la va reconquerir definitivament l'any 1233.

En els seus temps va ser gran castell, encara que en aquests moments només queden part dels llenços de les muralles, d'aljubs i dependències i dues de les seues torres de guaita. Una d'elles, quadrada, mira cap a la vall de Miravet, l'altra és, cilíndrica, vigila el Mediterrani des d'aquest punt elevat del Desert de les Palmes.

L'edifici està en procés d'enfonsament malgrat que està protegit des de 1949 i en 2019 va ser adquirit per la Generalitat per 1’8 milions d'euros per a posar-ho en valor, encara que de moment no hi ha hagut actuacions.

Ermita del Calvari de Canet lo Roig (darrera retirada de la llista)

Situada entre Canet lo Roig i La Jana, és un important exemple de l'arquitectura barroca valenciana del segle XVIII. Consta d'una cúpula central poligonal amb un absis exterior també poligonal. Encara conserva a l'interior les seues pintures i un retaule de gran valor influències italianes.

Tot i el valor d'aquest edifici, un referent del barroc, l'ermita estave abandonada i part d'ella s'havia afonat. De fet, presentava una gran clivella que creixia amb el temps, per la qual cosa contínuament es produeixian despreniments. A més, ha patit el vandalisme i pintades. Finalment, a l'estiu del 2022 aquest edifici ha estat salvat i restaurat, per la qual cosa ha passat a la llista verda.

El Castell d'Azuébar

L'origen de la població d'Azuébar està en aquest castell musulmà, alçat en el segle XII a conseqüència de l'expansió de la influència de la plaça forta de Segorbe. Un castell que ha suportat el pas dels segles fins que el temporal Gloria de 2020 el va derrocar.

Així, encara que conserva parts importants de la seua muralla, de torres i d'un aljub, el conjunt BIC es troba completament enfonsat. Això sí, després del temporal l'Ajuntament ha iniciat els treballs per a consolidar l'edifici i redactar un Pla Director per a posar-lo en valor.

Recinte emmurallat de Torralba del Pinar

Aquest era el primer recinte de muralles medievals de la població, una fortificació circular amb una sòlida muralla àrab i una torre central. Es va edificar en aquesta ubicació per a controlar els camins més freqüentats de la vall del riu Millars.

Lamentablement, part de les muralles han sigut demolides en derrocar recentment alguns dels habitatges que es recolzaven sobre els llenços de la fortificació. A més, la torre va ser desmuntada per a alçar amb els seus carreus l'església nova en el segle XVII.

En el costat contrari de la balança trobem els edificis de la llista verda, aquells que estaven en una situació ruïnosa però que, després de les actuacions pertinents, ja es troben fora de perill. A Castelló trobem tres edificis que han aconseguit eixir de la llista roja: La Cartoixa de Vall de Crist d'Altura, l'Església de la Puríssima Concepció de la Vall de Almonacid i el Castell d'Almonecir.

69 béns en tota la Comunitat Valenciana

Si ens fixem en tot el territori de la Comunitat Valenciana a fnales de 2021 hi havia fins a 69 monuments catalogats per Hispània Nostra. A més dels 8 de Castelló, sumaven uns 20 a Alacant i altres 41 a València.

Des de l'associació destaquen que “hi ha hagut moltes inclusions en 2021, sobretot en els últims mesos de l'any, fins a sumar 19, entre elles el Pantalà de Sagunt, el Molí dels Frares del barri valencià de Campanar, la Casa Gran de Tóveda Baixa en el racó d'Ademús o alguns llenços de les muralles de València”. L'última, l'ermita de Sant Antoni de Xàtiva.

No obstant això, Álvarez explica que “aquest creixement de la llista roja pot ser un bon senyal, perquè pot significar que cada vegada la gent té més consciència del seu patrimoni i que el patrimoni és de tots”. “Això és és positiu i a més mostra que la gent està indagant en el seu propi entorn”, afig Álvarez.

Com funciona la llista roja?

Segons explica Álvarez, “són els veïns, associacions o particulars els que es posen en contacte amb Hispània Nostra per a avisar que coneixen edificis en risc de desaparició o de perdre els seus valors essencials”. “Després de l'avís, el comité científic de l'associació comprova l'estat de l'edifici i realitza els estudis per a catalogar-lo en les seues llistes, si és el cas”, indica la responsable.

“L'objectiu és conscienciar, posar el focus i que així es puguen aconseguir ajudes o posar en marxa processos de rehabilitació perquè el patrimoni se salve i perdure en el temps”, explica. A més, en aquest sentit l'associació ha habilitat una plataforma de micromecenatge, per a col·laborar en la protecció d'alguns monuments. “Hem de conservar aquests edificis perquè perduren per a les pròximes generacions”, afig.