La viuda de Cessar Ponce de León dóna a l'Escola de Música partitures de grans obres
El Poble Nou de Benitatxell, igual que Milà, també va tindre la seua pròpia Scala. Eixe era al nóm del restaurant que va obrir al Poble Nou de Benitatxell a principis dels huitanta el gran baríton argentí Cesar Ponce de León. Allí cantava per als seus clients, només quan li abellia, Oh, sole mio i altres peces operístiques, tot i que la que més li agradava era El torejador de Bizet.
La viuda de Cesar Ponce de León, baríton argentí que durant anys va compartir cartell amb els més grans del "bel canto", ha donat la col·lecció particular de partitures que atresorava,als arxius de l'Escola de Música del Poble Nou de Benitatxell. Lola Pedreño, la seua viuda, va entregar personalment les peces al director de l'Escola de Música, Antonio Catalá. Aida i La Traviata de Verdi, així com un rar exemplar de Missa Tango, regal del compositor i amic Bacalov són algunes de les partitures que formen part d'aquesta col·lecció exclusiva. "Crec que és el millor lloc on poden estar, potser algun dia algú els aprecie i valore com es mereixen. Sé que ell estaria content de la meua decisió, el meu marit es va implicar en la recaptació de fons per a la compra d'instruments de la primera banda de música del Poble Nou de Benitatxell als anys huitanta" va comentar Lola en el moment de la donació.
En efecte, el cantant, molt estimat al poble, va ser un dels promotors a l'hora d'aconseguir finançament per a la compra dels instruments en el procés de creació de la primera banda de música del Poble Nou de Benitatxell. Al setembre de 1985, Cesar de León va organitzar una gala lírica en els jardins del restaurant de la urbanització Alcassar al Poble Nou de Benitatxell. Va estar presentada per Isabel Tenaille i van cantar sopranos, tenors i barítons de tot el món acompanyats de piano.
Cesar Ponce de León, o Cesare de León havia recalat al Poble Nou de Benitatxell a principis dels huitanta. Va deixar la música a la cerca de la independència personal i també un poc cansat de l'ambient competitiu d'un negoci que, encara que pròsper, era també la seua presó. Els seus inicis en el cant van estar lligats als cabarés. Ovella negra d'una família de bona posició va decidir cantar tangos a les nits en distints cabarets de Buenos Aires. Van ser els seus propis companys en eixes primeres actuacions nocturnes els que li van aconsellar que es prenguera més seriosament el seu propi potencial com a cantant. Als 25 anys va anar a Itàlia amb una beca per a estudiar cant en el conservatori de Venècia, on va començar l'aprenentatge de la mà de Marià Stabile. Van ser cinc anys d'estudis amb tots els gastos pagats en els que va treballar de valent. En els anys següents va actuar en les principals sales de concerts d'Itàlia com en la Scala de Milà, i inclús va realitzar recitals en la RAI. A Espanya va gravar quatre sarsueles amb l'orquestra del Teatre Líric de Barcelona i va ser responsable junt amb la soprano catalana Montserrat Caballé de la primera execució a Itàlia de l'obra Espanya en el cor, del compositor Luigi Nono. Les seues cendres reposen en la seua estimada Buenos Aires, on la viuda va viatjar per a portar-les, complint l'últim desig del baríton.
