19 de juliol de 2019 19/7/19
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Unió = Força

Dilluns passat 21 de gener, 64 poblacions valencianes van eixir al carrer en defensa de la citricultura valenciana i els seus llauradors. Borriana va ser una d'elles. Cert que per a la població de la nostra ciutat hauriem d'haver segut molts més dels qui vam acudir, però en som més dels qui erem al principi. I és que això demostra vàries coses:

- Que la lluita és llarga.

- Que no hem de parar en fer reivindicacions.

- Que s'ha d'escoltar la veu valenciana.

- Que s'ha d'exigir dignitat a l'Estat espanyol i a la UE pel nostre treball.

- Que s'apliquen les mesures corresponents que demanen tots els agents implicats.

- Que els partits polítics unixquen esforços i treballem tots en una mateixa direcció.

La societat ha de pendre consciència que s'està enfonsant un sector econòmic que ha representat moltíssim pels borrianencs i valencians. Cal fer sentir la nostra veu perquè tenim la necessitat de recuperar la idea de futur, d'emprenedoria i d'una Borriana moderna en l'àmbit de la citricultura. Cal plantejar-se el present per construir un camp valencià millor. Deixem de banda partidismes. D'esta lluita tots hem d'eixir beneficiats, perquè tots formem part de la cadena alimentària. Cal depositar la confiança en totes aquelles plataformes, cooperatives, afectats i institucions per seguir el full de ruta de la mà del sector. Superar obstacles i trobar solucions. Cert que vivim en un món globalitzat i les corrents econòmiques son molts influients, però nosaltres hem de tindre la suficient autoestima per saber que el nostre producte és el millor.

Exigim a la UE que tots complesquen amb els mateixos controls d'inspecció i fitosanitaris, per a no fer malbé el mercat i no enfonsar al xicotet llaurador que produix un producte de primera qualitat i que no pot sobreviure.
Perquè demanem una equitiva distribució dels bens i de la riquesa. És inadmisible a la situació que s'ha vist abocat el xicotet propietari. Ells llauradors necessiten la voluntat política i la convicció social i empresarial de fer un front comú amb els interesos citrícoles dels valencians. Ens estem jugant molt els valencians. Els nostres horts de tarongers i el paisatge de les comarques de la Plana tal qual el coneixem, pot acabar transformat en una era si no defensem i fem sentir la veu valenciana. Els canvis d'olor i matissos en les diferents èpoques de l'any, que forman part del paisatge mediambiental, poden desaparèixer si no posem remei prompte. La població llauradora està envellida, i a partir d'enguany vorem com s'abandonen moltes finques. Esta campanya citrícola ja ha acabat amb molts llauradors.

Perquè amb la mort de la citricultura a les nostres comarques, perdrem totes i tots. Perdrem un producte de qualitat excepcional, que ens protegeix en els mesos de fred, ja que la Vitamina C és el millor agent natural contra els refredats. Perdrem una aliment produït a casa nostra, i l'haurem d'importar, amb totes les conseqüències mediambientals que eixe transport té per al planeta. Perdrem la saviesa de la tradició agrícola i dels nostres majors. Marginarem a una de les millor terres del món per cultivar. Deixarem de tindre un element de cohesió familiar, ja que no hi haurà res a treballar, res a collir, res en què cooperar, res que vertebrar, res que dinamitzar, res que promocionar i res que valorar. Perdrem el fruit de la feina de tants avantpassats que van treballar els horts per tal que foren el que hui som. Abandonarem la riquesa agrària, el seu patrimoni vegetal, i serem un no-res, un poble desorientat fora de context, oblidant la nostra entitat històrica, i deixant en un cementeri massa coses que haguèrem pogut conservar i salvar. Deixarem de crear llocs de treball i obligarem milers de professionals especialitzats i amb una gran experiència a fugir, i aniquil·larem jornals.

Tots eixos punts de la nostra citricultura, passen de ser un orgull per a la nostra terra i un signe de la nostra identitat, a ser misèria per la manera en la que s'ha tractat als llauradors. El terme de les comarques de Castelló ha de reuperar la vitalitat i el dinamisme amb l'ajuda de tots. No ho hem perdut tot, però està clar que arrivem molt tard en fer sentir la veu valenciana. La unió que s'ha aconseguit amb aquestes mobilitzacions ha de ser un exemple per continuar fent camí en esta defensa en les institucions: en la Diputació de Castelló, en la Generalitat Valenciana, al Govern de l'Estat Espanyol i al parlament a Brusel·les. No podem deixar morir tantes coses.
El camp valencià ha de tornar a ser el mercat citrícola de referència per excel·lència, perquè la nostra taronja i mandarina és la perla d'Europa.