28 de maig de 2020 28/5/20
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

La Mare de Déu dels Desemparats i la Mare de Déu del Puig

    FOTOS
    La Mare de Déu dels Desemparats i la Mare de Déu del Puig- (foto 1)

    El poble valencià venera Santa Maria des de fa segles. La Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desemparats i la seua advocació partix del frare Joan Gilabert Jofré. El 24 de febrer de 1409, quan fra Gilabert es dirigia a la Seu de València, va vore uns xiquets que feien burla a un malalt mental indigent. Va ser a partir d’ací, que fra Gilabert es va posar a treballar en la fundació d’una confraria que tinguera cura de persones amb malalties mentals.

    D’esta manera es va crear el primer hospital psiquiàtric de la història i és des d’aleshores que tenim dades de la primera atenció humanitària a malalts mentals. L’hospital va ser posat baix l’advocació de la Mare de Déu, des de 1414. L’any 1416 es creà una confraria valenciana dels Sants Màrtirs Innocents, amb vocació de servei i ajuda a favor de la societat. Una obra feta a favor dels altres destinada a mirar, acollir i atendre als marginats, desemparats i sols. Una imatge d’estil gòtic es moldejà i va rebre el culte domèstic entre els seus confrares durant 150 anys. L’any 1603 rebé culte públic en una capella exterior oferida pel cabildo de la catedral, i el 1667 s’instal·là en l’actual capella construïda per la Reial Arxiconfraria amb l’aportació de tot el poble valencià.

    En 1885 el papa Lleó XIII la proclamà patrona canònica de València i en 1923 Benet XV li atorgà la coronació canònica i pontificia, presidint l’acte el cardenal-arquebisbe Reig i Casanova. Atenent la voluntat de l‘arquebisbe de València Olaechea i Loizaga, sant Joan XXIII la proclamà Patrona principal de tot el Regne de València l’any 1961.

    Cal dir que la primera patrona de l’antic Regne de València és la Mare de Déu del Puig. En el llibre “Historia de la Imagen de la Virgen del Puig”, publicada a València el 1760, el mercedari P. Francisco Martínez descriu els orígens de la icona de la Mare de Déu. La determinació del rei Jaume I va ser decisiva en el patronatge del Puig sobre l’antic Regne, ja que era molt devot de Santa Maria. Va ser el 1240, quan el rei conqueridor va cedir a l’Orde de la Mercè, l’església edificada al lloc que havia segut base d’operacions per a la conquesta de València. Des d’aquell moment, el monestir de Santa Maria del Puig ha estat un signe en la història de la Mercè i un símbol per als valencians, que durant molts segles la varem tindre com a patrona del Regne de València.

    L’església actual és del segle XVI i l’imponent monestir va començar a construir-se el 1588. Les nostres arrels cristianes irradien des de Santa Maria del Puig, un missatge espiritual d’esperança, sobre els valencians, que amb devoció, reconeixen en esta santa icona, els nostres orígens i les nostres arrels com a poble. Per això, per als valencians, el Puig és un far que il·lumina la nostra fe. Des del naixement del nostre poble, el fet cristià a enriquit la nostra societat en la cultura, la educació, la música, el patrimoni, la literatura, la poesia, la interpretació i el teatre. La tradició judeocristiana arrelà sòlidament al nostre País i a Europa, formant part de la nostra identitat individual, col·lectiva i en la vertebració social del nostre poble establint sinèrgies i ponts de diàleg i d’entesa.

    Des del segle XIII, Santa Maria, amb l’advocació del Puig, dels Desemparats i de tantes altres, acompanya el nostre poble en el seu pelegrinar. Per expressar la veneració a Santa Maria, ja des d’antic, se li van dedicar per tot el món santuaris, esglésies i ermites, que fan present la mirada maternal de Maria i la seua protecció espiritual. Amb la seua sol·licitud feta pregària a favor de cada persona, Maria és l’honor del nostre poble.


    Que la Mare de Déu del Puig i dels Desemparats, que és imatge i símbol de l’Església i model dels apòstols de Jesús, siga per a tots els valencians el far lluminós que guia la nostra fe. I que la seua presència maternal i el seu patronatge, acompanye el nostre poble en el seu pelegrinar pels camins del Regne, que tan dificultosament travessem, que apareixen a l’horitzó amb un futur incert ple d’incertesa i dubtes.

    Pujar