elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

50 anys de la Pietat

    FOTOS
    50 anys de la Pietat - (foto 1)
    50 anys de la Pietat - (foto 2)

    Enguany a Borriana, la confraria de la Pietat fa 50 anys. Fem 50 anys!! 50 és una xifra solemne i rodona!! I és que va ser el 1964, quan gràcies a l’ajuda del frares carmelites i als antics alumnes del Col·legi “Niño Jesús de Praga”, posteriorment anomenat “Illes Columbretes” es fundava la nostra confraria. La il·lusió i el treball dels uns i dels altres, van fer possible crear la confraria de la Pietat, o de la Mare de Déu al Peu de la Creu, amb la imatge de Maria que sosté en braços el seu fill Jesús.

    Durant 50 anys, han estat molts els antics alumnes que hem fet realitat, cada dimarts sant i cada divendres sant, eixir als carrers de Borriana amb la imatge de la Pietat.

    La simbologia de la nostra confraria que portem a l’estendard, conté la creu, la llança i la canya, la corona d’espines, el llençol que penja de la creu i el cor.

    En primer lloc, la creu representa, no cal dir, l’instrument del suplici on va morir Jesús. La creu és el signe dels cristians, ja que com a seguidors de Jesús, com a deixebles de Jesús, la creu ens identifica. I és per això que la creu es troba en la litúrgia de l’Església, i d’una manera especial en els sagraments.

    Així, en el baptisme, on els xiquets o els adults són batejats, són també ungits amb l’oli anomenat crisma, una unció que fa el capellà, fent el senyal de la creu sobre el batejat. També a la confirmació, el bisbe ungix els qui es confirmen, amb el mateix oli sagrat, el crisma, fent també una creu al front dels confirmats.

    I en el sagrament de la reconciliació, el capellà perdona els pecats en nom de Déu, donant l’absolució i fent el senyal de la creu sobre els qui es confessen. Igual passa en la benedicció dels matrimonis o en la unció de les mans dels qui són ordenats capellans.

    No cal dir que la creu es troba també a totes les llars cristianes, bé al capçal del llit o bé a un altre racó de la casa. I encara som molts els qui portem una creu al coll, per no parlar de les creus de terme o de les creus de maig.

    Tots els Evangelis ens parlen de la creu de Jesús, on va morir: “Portant-se ell mateix la creu, eixí a un lloc anomenat de la Calavera...on el van crucificar, junt amb uns altres dos, posats a banda i banda, i Jesús al mig” (Jo 19:17-18) També Sant Pau ens parla de la creu de Jesús, en les diverses cartes que va escriure.

    Un altre element de la simbologia de la Confraria de la Pietat, és la llança, amb la qual fou travessat Jesús després de morir a la creu. Per acabar de rematar a Jesús i als dos que havien estat crucificats amb ell, era costum trencar-los les cames, perquè d’esta manera la mort era imminent. I així ho feren amb els dos que estaven a banda i banda de Jesús, que encara estaven vius. Però a Jesús ja no li trencaren les cames, ja que van vore que ja havia mort. D’esta manera ho conta l’Evangeli de Sant Joan: “i trencaren les cames del primer i de l’altre que havia estat crucificat amb ell; però en arribar a Jesús, com que el van vore ja mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li travessà el costat amb una llança” (Jo 19:32-34). I va ser per la llança, que del costat de Jesús eixí sang i aigua, que l’Església ha vist com una profecia de l’Eucaristia, la sang i del baptisme, l’aigua.

    Una altre dels elements de la simbologia de la Pietat és l’esponja o l’hisop, ple de vinagre, posat dalt d’una canya per calmar els dolors de Jesús dalt de la creu. Com que els dolors d’un home crucificat eren horrorosos, els soldats solien posar, ja al final del suplici, una beguda, generalment vinagre, per “anestesiar” una miqueta al crucificat. Així ho conta l’evangelista Sant Mateu: “Un d’ells, prengué una esponja, la xopà de vinagre, i posant-la al damunt d’una canya, li donava beure” (Mt 27:48)

    L’altre signe de la Pietat és el llençol que penja de la creu. I és que per baixar a Jesús de la creu, segurament farien servir un llençol, per d’esta manera davallar-lo. Els Evangelis només ens diuen que un deixeble de Jesús, Josep d’Arimatea, prengué el cos de Jesús i l’amortallà en un llençol (Mt 27:59) Però és de suposar que per baixar el cos mort de Jesús, se serviren d’un llençol. I d’esta manera és com el representen molts pintors.

    Un altre element de l’estendard de la Pietat és la corona d’espines amb què els soldats varen coronar rei a Jesús, tal com ho conten els Evangelis: “els soldats s’endugueren a Jesús al pretori....i li van posar una corona teixida d’espines” (Mt 27:27-29)

    En la part baixa de l’estendard trobem tres escuts. El central és el del Col·legi del Niño Jesús de Praga, fent referència als antics alumnes que van fundar la germandat. A la part dreta l’escut de l’orde religiós dels frares carmelites i a l’esquerra l’escut de la ciutat de Burriana.

    La Setmana Santa de 2014 i la celebració del Cinquantenari de la confraria de la Pietat, són la commemoració de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist, home i Déu que va morir per salvar el món.

    Maria en els seus dolors, com a Mare de Déu de la Pietat, es venerada a Borriana des de fa 50 anys en la nostra confraria. Amb la vesta morada i el caperutxo blanc, els confrares de la Pietat de Borriana hem acompanyat a la Mare de Déu de la Pietat com a fills seus durant 50 anys.

    Que la nostra commemoració ens ajude a viure la fe, acompanyats de Maria en els seus dolors, tal i com canten estos Goigs antics a la Pietat:

    “Mare plena de dolors
    al peu de la Creu posada,
    Verge de la Pietat,
    siau la nostra advocada.

    Lo primer dolor sentíreu
    quan vos digué Simeó
    que vostre Fill moriria
    per a redimir lo món.

    O vosaltres qui passeu
    lo camí d’esta vida
    mireu si hi ha pena igual
    a la pena de Maria,
    tenint a la Llum del dia
    en sos braços eclipsada.

    Mare plena de dolors
    al peu de la Creu posada,
    Verge de la Pietat,
    siau la nostra advocada”.

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    Pujar