elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Roberto Roselló
Parotets i Xuplamel·los - RSS

La conspiració

    Darrerament es parla molt de la selva conspiratòria que està travessant el encara líder oficial del Partit Popular, en un accidentat viatge al centre polític (d’on, per altra banda, pretenen no haver-se mogut mai). Demostrar el teorema de Fermat és una banalitat en comparació amb aquest paradoxal viatge. Un joc de xiquets comparat amb una altra mena de conspiració que venim patint els soferts borrianencs, per la que molts carrers i vies públiques estan actualment tallats al trànsit o presenten incòmodes problemes d’accesibilitat.

    Als polítics en el fons els van estes desfetes perquè se’ns ofereix una imatge d’activitat renovadora d’alta intensitat, i perquè quan un dilluns a les huit del matí una inesperada direcció prohibida et fa arribar tard al treball, de seguida et ve al cap algun edil de ca la vila i te’n recordes dels seus ascendents en primer grau: la propaganda va inclosa en les molèsties.

    Bé. Tampoc vull ser d’eixos gemegosos reivindicatius que no troben res ben fet. Açò ve a compte perquè en aquesta Borriana potes en amunt, entre trinxeres, asfaltats, neteja de façanes i els terratrèmols de les màquines compressores, m’he trobat quelcom que m’ha impressionat: les obres en la cúpula de la Capella de la Comunió, tot un símbol de Borriana, contrapunt femení inseparable de la fàl•lica torre de campanes.

    Eixa visió de la cúpula (vegeu foto), embolicada en una mena de tela mosquitera com un capoll de seda, com si anaren a endur-se-la després d’empaquetada, em resulta …aterridora. Quan veig eixa cúpula entretelada, em venen al cap aquelles aranyes que encapollen les preses vives abans de fotre-se-les, prèviament atalbades amb una dosi no letal de verí.

      

    Li ho comentava l’altre dia a Paco Palletes, detectiu privat de professió, un xic graciós però un tant extravagant, que sempre veu conspiracions pertot. És dels que creuen que l’arribada de l’home a la lluna és un muntatge de la NASA, i que els extraterestres viuen sigil•losament entre nosaltres —ell en seria la prova, pense jo— mentre mouen els fils de la civilització entre bastidors. Influenciat pels tebeos de Superman i del Capitán Trueno i per un professor carmelita aficionat a l’arqueologia, Palletes creu també en l’existència d’un passadís secret que comunicava la Borriana medieval amb els ravals d’extramurs, i que gràcies a un moro traïdor (que per això no ix al Llibre dels Fets) va aprofitar el rei Jaume per a infiltrar els seus hómens i decantar la victòria militar sobre la vila. Els romanços de Palletes són infinits i no acabarien mai.

    -La culpa d’això la tenen els “xinos”!
    -Et refereixes al recent terratrèmol?
    -També al terratrèmol, però sobretot a això que està passant amb la cúpula de la Comunió.
    -Tu et creus eixes llegendes urbanes sobre els pobres xinesos, com la que els atribueix la desaparició dels gats del poble justament quan van començar a obrir restaurants?
    -És que és veritat, això!
    - Ja, clar... O aquella que diu que els “xinos” sempre moren de mort violenta —aquesta quasi que també estic per creure-me-la jo— o l’altra de l’Umberto Eco, quan especulava  que el dia que descobrisquen el paper higiènic provocaran la deforestació total del planeta?
    -Mira, Roselló: els “xinos” no són emigrants normals. Apleguen ací gràcies a unes  màfies de compatriotes que després els esclavitzen i els trauen tot el suc que poden, com les sangoneres. I a més poden fer-se invisibles a voluntad.
    -Home! Sabem que són un col•lectiu molt hermètic degut a la important barrera cultural i idiomàtica que ens separa, però…
    -Els “xinos” pretenen fer-se els amos del món i van infiltrant-se poc a poc en la societat occidental per a destruir-la. Marco Polo va fer un gran mal a la humanitat. Pensa un moment com ens han influenciat: d’on venen les taronges i les mandarines, eh? Qui va inventar la pólvora amb què celebrem les falles, eh? Després van vindre les pel•lícules d’arts marcials i eixe segon tsunami dels restaurants, més les botigues de “todo a 100”, i darrerament les adopcions de xiquets i xiquetes, la moda dels gossets pequinesos … i això sense comptar que són també experts en electrònica i …
    -Para ja, Palleta, que eixos són els japonesos … Però què collons té a vore tot això amb una conspiració? M’estàs parlant d’aportacions positives a la societat. Eres més racista que Torrente!
    -Acàs és molt honorable menjar-se els gats i els gossos o haver inventat els « barrios xinos » ?
    -La prostitució és tant antiga i universal com la pròpia humanitat.
    -I ja que parlàvem de la cúpula de la Comunió, és que no ho veus clar? No es tracta d’aranyes, no. No trobes que estan donant-li forma de… pagoda? L’altre dia em vaig fixar en el capataç i en la colla de treballadors: n’hi havia un “xino” i els demés no eren d’ací! Massa casualitats!
    -Però què dius! Tothom sap que el que hi ha són preparatius per a l’exposició de la Llum de les Imatges, i …
    -I un bufo! N’hi ha un complot xinocomunista amb connexions amb Rodríguez Zapatero, que pretén convertir-nos al budisme!

    És millor no dur-li la contrària quan se’n puja a la quiquereta. He sabut que s’havia matriculat en uns cursos ràpids de xinés que imparteix l’acadèmia Wong-Fú de Castelló, i que es passa hores i hores en les botigues de “todo a 100” diccionari en mà i practicant l’idioma d’oïda, dissimulant ser un client —al millor estil inspector Clousseau—. L’altre dia el van vore vestit d’home-anunci, cridant i desganyitant-se contra els Jocs Olímpics a la porta de l’església de la Mercé. En el cartell guardapits duia escrit en clarió: Benedicto 16: con 2 cojones! I en el posterior: Dalai Lama, si et pilla te l’encalama!

    Des d’aquell mateix dia sembla haver-se’l engolit la terra, i ningú no ha sabut res més d’ell.

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    comentaris 5 comentaris
    rroselló
    rroselló
    31/05/2008 11:05
    en resposta a Juan

    Hola Juan El que em demanes és compromés, perquè una elecció com aquesta és també una qüestió de gust personal i n'hi ha molt on triar. Amb les restriccions que marques de partida, si optes per un arbre autòcton i amb significació ecològica i històrica jo plantaria un llidoner (Celtis australis). Procura separar-lo uns metres de la casa, perquè amb els anys es fa monumental. Si optes per allò exòtic, prova amb un saboner de la Xina (je, je) la Koelreuteria paniculata. És un arbre molt fí, amb floració primerenca estival, i fullatge molt bonic. No creix excesivament i és un bon arbre d'ombra, poc plantat per ací. Si vols contactar, demana al periòdic la meua adreça electrònica. Adéu

    Pujar