Bresquillos del rotllet
N´hi haurà qui pense que un espai d´opinió com ara esta secció del Periòdic Digital (el “Bertòdic” de Berta) no és lloc apropiat per a parlar de fruites i verdures. Encara que ningú no em podrà negar que “fer crítica”, al cap i a la fi no és altra cosa que assenyalar allò que encara està verd o podrit -socialment parlant- i que necessita madurar o ser extirpat. He vist que els meus companys de secció del Bertòdic estan de vacances, i he cregut oportú fer el mateix, però sense permetre que la pols i les teranyines semen els xuplamel.los i espanten els parotets. Així que per una ocasió, deixem d´un costat l´opinàtica, l´assot i la canya, i parlem de coses amables i dolces com ara, insistisc, la fruita d´estiu.
En realitat el tema que m´inspira hui –és pura casualitat el recent decés del dictador Stroesner- és un xato i perfumat bresquillo de carn blanca, fibrosa i suculenta, una vertadera llepolia coneguda pel nom de “paraguaya” o “paraguayo”. La primera vegada que vaig sentir pronunciar esta paraula fou en un mercat, i em pensava que parlaven d´una tercera o quarta nacionalitat d´immigrants per ordre d´importància. En passar per un lloc reblit de gent, vaig sentir cridar: Pose´m un quilo de paraguaies! Em passà pel cap si podria ser allò un mercat d´esclaus on s´estava traficant amb una raça nana d´indígenes del Paranà. No podia ser. Per força, hauria de tractar-se d´un producte hortofrutícola desconegut per a mi. O això em creia…
I és que a Borriana, esta varietat de bresquillo, originada per mutació, ja es cultivava fa més de 50 anys; però recorde que era aleshores una fruita escassa, el cultiu de la qual era problemàtic perquè patia de moltes malalties. Hui estos bresquillos amb forma de neumàtic de Quad s´han perfeccionat, i es comercialitzen cultivars exquisits per dins i per fora. Els murcians li diuen “chato” i els suramericans “durazno chato”. Per als botànics és, entre altres noms que hi circulen, Prunus persica (L.) Batsch varietat compressa (Loudon) Bean. Ah! Em deixava el més important: per als de Borriana ha sigut, de tota la vida, el “bresquillo del rotllet”. I ací volia jo arribar: hem inventat el rotllo sense forat, i no li donem importància.
Recupere el flagell per uns moments, per a expresar el meu enuig per la indiferència de la nostra gent davant d´un fet com aquest: el ràpid desplaçament d´una denominació d´”origen”, nascuda del més profond de la nostra ànima pastissera i sorneguera, reemplaçada per un vocable foraster. És curiós que mentre que tothom insisteix a destacar la seua forma esclafada, els de Borriana ressaltem la circularitat del fruit. Serà perquè encara duem en el subconscient la muralla medieval i els rotllos assaonats?
Ignore si és correcte o no l´ús que fem ací del gènere masculí (“bresquillo” versus “bresquilla”). Però en qualsevol cas, renunciar a les nostres creacions dialectals és una vergonyosa claudicació. Una més, que ens du de cap a un imparable empobriment del llenguatge, a un “pool” d´uniformitat. Contrasta la ràpida acceptació social del mot “rotllo” en la seua accepció de quelcom “avorrit”, amb la desídia i indiferència amb què ens desentenem del nostre patrimoni lingüístic.
Senyores i senyors: els “paraguayos” ja tenen a qui els defense! Deixarem que el nostre “rotllet” sense forat es perda en el cementeri de les llengües mortes? Eixe sí que seria un mal rotllo! Llarga vida als bresquillos del rotllet! I bon profit.
