17 d’octubre de 2019 17/10/19
Per Roberto Roselló
Parotets i Xuplamel·los - RSS

Algunes frases fetes que diem a Borriana (III)

Encara que havia promés tancar el tema, vos presente un tercer recull de frases fetes borrianenques. Definitivament és una temàtica adictiva, per això no faré el ridícul una altra volta i m’abstindré d’anunciar si poden o no vindre’n altres.

Tot el que havia comentat en les edicions anteriors segueix vigent. Açò és un treball “de camp”, car només he arreplegat frases del nostre poble (sabem perfectament que no són exclusivament nostres) i que encara circulen en la parla del carrer o romanen vives en la memòria dels majors. No he inclós els refranys (tenen un contingut moralitzant i/o de saviesa popular), mereixedors de ser considerats a part, ni les frases que es diuen igual en castellà (com ara “sense ofici ni benefici”, etc.)

Agraesc les aportacions espontànies d’algun lector que han enriquit aquesta tercera llista, i agraesc la principal font d’informació que he tingut (involuntària però consentida), que és ma mare, a qui dec de paréixer-li una espècie de professor Higgins prenent apunts amagat darrere de les columnes del Covent Garden.

A 29 DE COGOMBRO: significa de males maneres “M’ha contestat a 29 de cogombro”.

A MALES DINAES: fer algo sense ganes.

A PUNT D’ONZE: tindre disposades les coses en perfecte ordre de revista.

ANAR DEL “BRACILLO”: manera típica de passejar les dones, per parelles o per filaes.

ANAR COIXIN COIXAN: significa caminar coixejant.

ANAR TOT “APAREJO” : significa arruïnar o fer-se malbé alguna cosa. “Lleva eixes mans d’ahi, o se n’anirà tot aparejo”. Desconec l’origen i l’ortografia correcta d’aquesta expressió. S’agraeixen aportacions.

CAGAR-SE EN LA MITJA MELONA: expressió molt popular a Borriana; pot utilitzar-se com a advertència (“em cagaré …”). Amb altres temps verbals significa enutj, decepció.

CÓRRER COM UN GAMBO. No he pogut esbrinar quina classe d’animal és un gambo. Ma mare, a qui li sent dir-la, tampoc ho sap (diu que és un animal saltador¿?). Descartats el “gamo” i el “galgo”.

DONAR MALÍCIA: desagradar. “Em dóna malícia que no pugues vindre” .

ESTAR ARREBATAT: estar molt enfadat, però amb un puntet d’irritació.

ESTAR BO DE SAL: trobar-se en una situació difícil, o també estar equivocat. “Sí que estic bona de sal: ara m’he deixat les claus de casa!”

ESTAR ENCÉS/A: estar enfadat.

ESTAR- SE BAIX D’UN COSSI: es deia als xiquets que es mostraven fetillers i feien patir per a menjar: “Hauries d’estar-te una setmana baix d’un cossi”

ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNEGA : practicar un tren de vida i d’endeutament superior a les pròpies possibilitats econòmiques, sense pensar en les conseqüències.

FER CARABA: (*)

FER EL MÈMIO: actitud fingida que pretén despertar en els altres un sentiment de llàstima.

FER FETA: faltar a un compromís, decebre. “M’ha dit que a les 9 estarà ací, però ja voràs com em farà feta”.

FER-SE VARILLA: en el sentit d’esdevindre varilla, significa perdre la raó, transtornar-se.

GALLEGO L’ÚLTIM: en temps passats també s’ha dit a Borriana esta frase, un poc xenòfoba. Els pobres gallegs, emigrants per necessitat, han hagut de suportar esta llufa.

I AIXÒ, BARATA QUÈ?: Forma de reclamar explicacions sobre algun succeït. (El verb baratar significa intercanviar).

LA PRIMERA SONÀ: etapa d’endormiscament que dura pocs mintus, prèvia a l’etapa de somni més profund.

LO QUE FALTAVA “PAL” DURO: es diu quan una situació no pot anar a pijor.

MÉS AMARG QUE UNA QUINA: la quina era una popular medicina febrífuga obtinguda a partir de l’escorça d’un arbre del Perú, actualment en perill d’extinció.

MÉS GOS QUE EL LLENÇOL DE BAIX: curiosa transferència de culpabilitat…

MÉS GOS QUE UNA PITERA: interessant expressió que atribuim a la lentitud de creiximent de la pitera (planta desèrtica d’origen mexicà naturalitzada al nostre país) que a l’agricultor mediterrani déu de paréixer-li exasperant en comparació al cicle més ràpid de la majoria d’espècies cultivades al regadiu.

MÉS ROÏN QUE L’OLI DE RICÍ: una altra medicina de sabor desagradable emprada com a purgant, obtinguda a partir de les llavors del ricí (a Borriana li diem figuera borda).

MIRACLE FÓRA: expressIó de contarietat.

MULLAR L’ORELLA A ALGÚ: desafiar-lo. Senyal de rebel·lia o de provocació del adversari.

NADAR EN CARABASSES: es diu de qui viu en l’abundància i li sobren els diners. Tots sabem la relació que existeix entre les carabasses vinateres, emprades antigament com a flotadors, i la natació. Existeix també “Nadar sense carabasses”, més coneguda tot i que al nostre poble no es diu, i amb un altre significat.

NO QUEDAR NI ESTACA EN PARET: més o menys açò era el que tantes voltes escenificaven els genials Laurel i Hardy a les pel·lícules del “gordo i el flaco”: començaven tractant de clavar un clau en la paret, i acabava la casa assolà.

NO TINDRE’N DOS PERQUÈ NO S’ESTILA: es diu de la dona de poca espenta, en grau superlatiu. L’expressió al·ludeix a la figa (denominació vulgar de la vulva).“Ser figa” vol dir tindre un caràcter bla, ser persona pobra d’esperit.

PAREIX ANDREU, QUE TOT S’HO CREU: no li cal explicació.

SER DE CAÇOLETA: no servir per a procrear. Es refereix tant a l’esterilitat masculina com a la femenina.

SER DE GOT I GAVINET: forma despectiva de referir-se a certes persones “tabernícoles”, l’anomenada mala gent. Significa ser d’ínfima extracció social, indigne de confiança i perillós.

SER DEL REPOM: quan es tracta de taronges, significa que són producte d’una segona florà tardana. Referida la frase a una persona, és una forma irònica d’assenyalar que un fill ha estat concebut de forma no planificada, o bé nascut de progenitors que temps fa que han deixat la joventud enrere.

SER EL/LA MÉS … QUE HAN PARIT MARES: és una forma d’emfatitzar una qualitat d’algú, habitualment negativa. (Substituiu la línia de punts per l’adjectiu que vos semble oportú).

SER MÉS BORT QUE EL PA DE PANÍS: en època de fam escassetjava la farina de blat, i la gent recorria a altres hidrats de carboni més a mà: moniatos, panís, etc. El pa de farina de blat es considert més fi, de qualitat superior.

SERVIR DE “VENENO”: es diu per a expresar el fàstic i malestar físic que et produeix alguna cosa: “No sé per què hem vingut ací. Ja voràs com em servirà de “veneno”!”

TINDRE EL GENI CAGAT: forma d’expressar la poca paciència, el geni curt.

TINDRE GOS: tindre peresa.

TINDRE LA CELLA NEGRA: Ser ja adult i responsable. Es refereix a la presència de pilositat púbica, en haver superat l’etapa impúber. “No cal que em preguntes què faràs de sopar, que tu ja fa temps que tens la cella negra”.

TINDRE QUIMERA: sospitar: “Tinc quimera que no li ha agradat gens això que has dit”.

TINDRE ELS COLLONS COM A MISTOS DE CARTRÓ: Equivalent a “tindre els collons a tires”, és a dir valor. Per als més jóvens —els explicarem— els mistos de cartró o mistos de traca no eren lluminosos sino sorollosos (per això es dien “de traca”). Eren unes tires de cartró que venien a la paraeta, amb una tirera de gotes solidificades de pasta pirotècnica de color roig. Dites “llàgrimes”se separaven d’una en una esgarrant a mà el cartró transversalment, a trocets, i esclafien en fregar-les contra la paret o el rastell.

TINDRE-LI MÉS POR QUE A UNA TRONÀ: no li cal explicació.

TIRAR-SE AL TREN: expressió amenaçadora emprada per qui volia mostrar desesperació, en haver aplegat al límit de les forces. “Ai fill, estic per a tirar-me al tren”. És una frase hipocritona que sols pretén reclamar atenció. El ferrocarril ha sigut històricament una opció habitual entre els suïcides.

TIRAR-SE PEL BALCÓ: Opció alternativa i equivalent a l’anterior.

TRAURE EL VIRI: mostrar el mal geni habitualment ocult. La paraula “viri” ha derivat de “verí” (= veneno), per corrupció.

XÈ, QUIN FUM FA: simpàtica expressió (sempre que no la senta algú enmig d’un bosc en ple agost). És perfecta per a batejar una penya d’una colla de festers xinesos d’Alboraia o de qualsevol altra població valenciana. (Em consta que les hi ha).

……………………………………………………………………………………………………………………………………

(*) Ens la va brindar un anònim comunicant, el lector que respon al pseudònim de Vigorhumus. Però no he pogut esbrinar-ne el significat. Aprofite per a demanar-li que ho faça ell, si li aplega esta petició.

 6 comentaris
RR
RR
19/02/2014 08:02
A Josep M (2)

"bufar en caldo gelat" , a més del significat que dius (irreversibilitat física), en la meua opinió també expressa impostura, dissimulació de qui vol aparentar fer com si les coses no fóren com en realitat sap que són.

ocultar
Algunes frases fetes que diem a Borriana (III)
Pujar