Oltra aposta per 'trencar les barreres' que separen a les persones amb salut mental
La vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que el Consell està treballant per "trencar les barreres invisibles" que en ocasions separen a les persones amb malaltia mental des de l'òptica de crear "un espai sociosanitari que promoga un model d'autonomia personal i de vida independent i assegure la llibertat de decisió i de configuració de suports".
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, la vicepresidenta ha defensat que l'espai sociosanitari per a l'atenció dels qui pateixen trastorns mentals "no pot ser una mera superposició de respostes separades, sanitàries d'una banda i socials per un altre".
En este sentit, ha recordat el Pacte Autonòmic per a la Salut Mental que està ultimant el Consell que aposta per "una atenció integral, comunitària i continuada mitjançant una estratègia que requereix d'una integració suau i una coordinació forta" entre els espais social i sanitari.
El document incideix en la decisió del Consell de treballar "des de la cooperació interdepartamental, de manera trasversal i coordinada" les qüestions relacionades amb la salut mental, ja que aquesta és "la millor manera d'abordar matèries que o se circumscriuen a l'àmbit competencial concret" d'un únic departament, ja que "una visió i una acció global" són imprescindibles per a "abordar amb garanties el futur".
Així mateix, Mónica Oltra ha assenyalat que és una obligació del Consell "treballar per a trencar les barreres invisibles que separen unes persones d'unes altres" i ha fet referència a les dificultats que en moltes ocasions tenen les persones amb malaltia mental "pel rebuig social que pateixen".
La vicepresidenta ha assegurat que el respecte a la dignitat de totes les persones "ha de ser universal, de manera que garantisca la igualtat d'oportunitats i un món just, equitatiu i socialment inclusiu on s'atenguen les necessitats de la gent més vulnerable".
Inversió en salut mental
La vicepresidenta també ha destacat l'esforç inversor que s'ha fet en aquests dos anys de govern per a "rescatar" a les persones amb malaltia mental, i que ha permès ficar en marxa de 201 noves places residencials, fins a arribar a les 2.073, una xifra que va a seguir creixent al llarg dels pròxims anys, ha afirmat.
Així mateix, ha incidit en el compromís que des de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives existeix amb el sector i que es veu reflectit en l'execució dels pagaments, que actualment en el capítol de Diversitat Funcional, ascendeix a 106,3 milions d'euros, un 92,63% de la quantitat sobre la qual existia obligació de pagament.
Oltra ha ressaltat aquesta xifra i l'ha comparat amb dels anys 2013 i 2014, quan aquesta xifra no superava el 53% i el 62%, respectivament. A pesar que el pressupost total quedava molt per sota dels 152,8 milions d'euros de pressupost que enguany té la Direcció general de Diversitat Funcional.
Dia Internacional de la Salut Mental
Els trastorns mentals greus van en augment en la societat. Es calcula que, aproximadament, l'1% de la població pateix algun tipus de trastorn mental greu.
Aquests trastorns generen disfuncionalitat, ja que exerceixen una influència negativa en la salut, l'educació, l'economia, el mercat laboral i els sistemes de benestar.
Així mateix, els trastorns mentals greus suposen el 40% de les malalties cròniques, i 4 de les 10 principals causes de discapacitat en els països desenvolupats. Al ritme actual, seran la causa principal de diversitat funcional a tot el món per a l'any 2020.
