La nova Llei d'Educació: aquests són els canvis que contempla

Celaá ha assegurat que l'avantprojecte de Llei orgànica de la nova Llei d'Educació (LOMLOE), ja llest per a la seua tramitació parlamentària i que en la pràctica derogarà la LOMCE, serà la primera llei del Govern en aquesta legislatura.

"En les pròximes dates els proposarem un avantprojecte de llei que assente l'educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu i incorpore els consensos socials aconseguits en aquests anys que vénen donant estabilitat al nostre sistema educatiu", ha anunciat.

La ministra ha defensat que la nova norma suposarà un "canvi transcendental" per al sistema educatiu basat en l'excel·lència i l'equitat. A més, ha recordat que el text inclou per primera vegada l'enfocament de drets de la infància com a principi rector del sistema, l'enfocament d'igualtat de gènere, fomentant així el seu aprenentatge, i l'educació per al desenvolupament sostenible.

D'igual manera, l'avantprojecte de llei aposta per la modernització del currículum deixant a un costat els continguts enciclopèdics i memorístics. "Reforçarem, a través de la nova llei, l'enfocament competencial i a concretar-lo en els futurs reials decrets d'ensenyaments mínims de les diferents etapes. Eliminarem els continguts que va afegir la LOMCE, que sobrecarreguen innecessàriament el currículum, i introduirem nous sabers fonamentals que no estan presents en l'actual", ha explicat. Això es durà a terme en coordinació amb les comunitats autònomes a través d'un Institut de Desenvolupament Curricular per a la revisió permanent dels currículums.

La digitalització és un altre dels eixos principals de la llei. Es tracta d'una iniciativa transversal que implica una nova manera de construir coneixement i gestionar la informació, i que transforma també l'economia i l'ocupació. Per a desenvolupar aquesta estratègia, el MEFP ha elaborat el Pla de digitalització i desenvolupament de la competència digital en Educació i Formació Professional.

Un any per a reformar la professió docent

Un dels principals objectius, tal com recull l'avantprojecte de Llei, és "presentar, en el termini d'un any a partir de la seua entrada en vigor, una proposta normativa que regule, entre altres aspectes, la formació inicial i permanent, l'accés a la professió i el desenvolupament de la carrera docent", tal com ha recordat la ministra.

Entre els canvis que es pretenen dur a terme està la introducció d'una fase d'incorporació progressiva a la professió, que consistirà en un any de pràctiques tutelades. El MEFP també obrirà un debat per a l'actualització del marc de la formació contínua i l'avaluació de l'acompliment docent i treballarà per a aconseguir un futur Estatut del Personal Docent.

"Cal dur a terme una actualització del nou perfil de competències i especialitats docents que es requereixen per al segle XXI, a partir dels quals cal articular la resta de les transformacions", ha subratllat Celaá, que ha recordat que els docents són la pedra angular del sistema educatiu i els que més han patit les conseqüències derivades de la crisi.

Aquesta actualització s'ha iniciat ja amb la revisió dels graus d'Educació Infantil i Primària i del Màster de Formació del Professorat de Secundària, que s'està realitzant en col·laboració amb el Ministeri d'Universitats i la Conferència de Degans d'Educació.

Modernització de la Formació Professional

La ministra ha anunciat l'elaboració d'un projecte de llei de Formació Professional que articularà per primera vegada els dos sistemes d'FP, la Formació Professional del sistema educatiu i la Formació Professional per a l'ocupació. "Necessitem escometre una profunda transformació del model de Formació Professional que unifique aquesta formació en un únic sistema coherent i integrat", ha destacat Celaá.

La titular d'Educació ha defensat la necessitat d'arribar a un ampli acord de modernització del sistema en el marc de l'I Pla Estratègic d'FP 2019-2022, aprovat fa uns mesos pel Govern, per a adaptar-lo a les necessitats de la nova economia. Aquesta estratègia iniciada fa més d'un any per l'Executiu, cerca dissenyar una oferta única i flexible, així com garantir el reconeixement de competències professionals adquirides durant l'experiència laboral.

Per a dur a terme aqueixa tasca, la ministra considera imprescindible la participació del sector empresarial i dels interlocutors socials, així com d'entitats i organismes del tercer sector. "En el marc d'aqueixa col·laboració, abordarem la regulació bàsica de la FP Dual que permeta, dins de les diferències de teixit productiu i estructura econòmica, dotar-la de certa homogeneïtat regulant aspectes bàsics", ha anunciat.

La ministra també ha confirmat l'impuls de 200.000 noves places d'FP en els pròxims quatre anys, el disseny de fins a 80 noves titulacions i l'actualització de les ja existents, la introducció d'un mòdul de digitalització en tots els títols, així com l'impuls de l'orientació professional en aquests ensenyaments.

Implantació progressiva de l'Educació 0-3

Durant la seua compareixença, Isabel Celaá ha confirmat que el Govern, en col·laboració amb les administracions educatives, posarà en marxa, en el termini d'un any després de l'entrada en vigor de la nova llei educativa, un pla de huit anys de duració per a estendre el primer cicle d'Educació Infantil. "Volem avançar cap a una oferta suficient amb equitat i qualitat i que garantisca el seu caràcter educatiu. En la seua progressiva implantació es prioritzarà l'accés de l'alumnat en situació de risc de pobresa i exclusió social", ha explicat la ministra.

Reforma del sistema de beques i ajudes a l'estudi

La ministra ha subratllat que les beques són "un instrument essencial per a aconseguir l'equitat en l'educació" i ha reafirmat el compromís del Govern per a aconseguir una política de beques i ajudes a l'estudi "que garantisca que cap estudiant abandone els seus estudis per motius econòmics". Amb aquest objectiu, des de la seua arribada al Ministeri, Celaá ha impulsat una revisió en profunditat de l'actual model que es traduirà en una reforma que assegure la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació.

En concret es revisarà l'estructura de llindars i es modificaran els requisits acadèmics baixant a cinc la nota d'accés a les beques d'estudis no universitaris i a les quanties fixes de les beques universitàries, i a mitjà termini es reduirà de manera substancial la quantia variable en favor de la quantia fixa. A més, es flexibilitzarà el sistema de manera que siga possible compatibilitzar l'estudi i el treball.

Aquestes millores se sumen a les ja iniciades en els últims 19 mesos, com la reactivació de l'Observatori de Beques o l'augment en 30 milions del pressupost destinat a aquestes ajudes. "Continuarem amb la millora del procés de gestió del sistema estatal de beques i ajudes a l'estudi, en la línia del ja iniciat" i en "coordinació amb les CCAA i les universitats", ha assenyalat Celaá.