L'odissea de tornar a Espanya en ple estat d'alarma escenifica la falta de control sanitari
Parlem amb una de les persones que han sigut repatriades per Exteriors després de quedar atrapats al Perú per l'estat d'alarma
Milers d'espanyols es trobaven a l'estranger quan Pedro Sánchez va decretar l'estat d'alarma al nostre país. La limitació de la mobilitat dels ciutadans i el tancament de fronteres aèries, va fer quasi impossible el retorn de tots aquells que fóra per la qüestió que fora es trobaven en aqueix moment lluny d'Espanya.
Conscients de la situació, el Ministeri d'Exteriors s'ha vist obligat a noliejar diversos avions amb els quals repatriar a tots aquells que van manifestar el seu desig de tornar al seu lloc de residència. És el cas d'un veí de Burriana (Castelló), qui va viure en primera persona el que es va convertir en una odissea per a poder tornar a la seua casa després d'un parell de setmanes al Perú.
“Quan ens vam anar el COVID-19 encara no era ací en el seu màxim apogeu, però mentre érem allí es va decretar l'estat d'alarma tant a Espanya com al Perú” compta a elperiodic.com, a qui confessa el complicat que se li va fer tant a ell com a la seua parella poder contactar amb l'ambaixada i rebre una resposta per a tots els seus dubtes.
La primera de les sorpreses va arribar res més aterrar a Lima, allí ja es va fer patent la principal diferència en el pla de contenció del virus entre tots dos països: “En arribar, hi havia més gent del normal parell passar el control i una vegada passem el control de passaports ens van prendre la temperatura a tots els estrangers”. Alguna cosa que a la seua eixida d'Espanya no va ocórrer, tampoc a França on van fer escala.
La següent va arribar poc dies després, quan el president del Perú va ordenar el tancament de fronteres. En aqueix moment, la parella es trobava a Quito allunyats del principal aeroport del país. Al costat d'ells, centenars de turistes espanyols, italians i anglesos. Tots ells van viure uns dies de gran incertesa al no saber com actuar ni rebre ordenes directes des de les seues respectives ambaixades. “No teníem com tornar” narra el veí de la localitat castellonenca.
“Ens vam posar en contacte amb l'ambaixada, però ens va costar molt rebre una resposta. Només ens van prendre les dades i ens van dir que romanguérem a l'espera” explica a aquest digital. Una situació que es va allargar en el temps més dies del que es preveu fins que després de pressionar a l'ambaixada van aconseguir poder tornar a la capital.
A la seua arribada a Lima tot va ser molt més ràpid, però el descontrol continue estant molt present. Sense menjar ni beguda durant llargues hores i havent de fer-se càrrec de la factura de l'allotjament. Abans de partir de retorn a Espanya, noves proves. Per sort ningú va presentar símptomes, sinó l'espera s'hauria fet molt més llarga. I per fi Madrid.
Una vegada en la capital espanyola, aquest valencià continuava sense eixir de la seua sorpresa: “En arribar a Madrid m'esperava que ens posaren en quarantena, però res. En arribar a l'aeroport hi havia molt poc control, arribem i cadascun a la seua casa” ens explica sorprés i temorós perquè, com tots sabem, el coronavirus es propaga amb gran facilitat i els aeroports són grans focus de contagi.
Malgrat totes aquestes complicacions que van convertir el que havia de ser un tranquil viatge en una odissea marcada per la incertesa, tant ell com la seua parella asseguren estar tranquils perquè per sort no presenten cap símptoma compatible amb el COVID-19.
