L'UDE Vall de Uxó commemora el centenari amb una crònica gràfica
Manuel F. Navarro i Ruperto Esquerre han elaborat un llibre que es presenta el dimecres 21 de desembre en els salons de Sant Isidre
L'UDE Vall de Uxó compleix cent anys i per a commemora aquest aniversari, Manuel Francesc Navarro de l'Alar i Ruperto Esquerre Segarra han elaborat lliure sobre la història gràfica d'aquest històric equip que tantes vesprades de glòria ha collit per a la ciutat.
La presentació serà el dimecres 21 de desembre a les 19.30 hores en el saló de la Caixa Rural ‘La Vall’ Sant Isidre.
El llibre “De l’Espadán a l’UDE. 100 anys de futbol” recull la història d'aquest club des dels seus inicis, amb l'equip primer equip “oficial” a la Vall d'Uixó que data de 1922, on un grup de joves van constituir la primera societat local de futbol: Espadán Vallense Footbal Club i els seus colors oficials van ser blaugranes.
Encara que no disposaven de camp propi, a mitjan mes d'octubre de 1923, es van adquirir uns terrenys en la partida de la Vernitxa, en poc temps es va transformar una finca de garroferes en un “camp de futbol”, inaugurat l'endemà de la festivitat de la Sagrada Família.
Naix la Unió Esportiva Valldeuxense
El Espadán Vallense Football Club es va mantindre fins a 1927 i després de la seua desaparició, es va crear un nou equip anomenat Unió Esportiva Valldeuxense, format en gran part per jugadors de l'anterior Espadan i per altres eixits de la pedrera del mateix club. L'O.D. va mantindre el blaugrana en la seua vestimenta i continuaven jugant en el camp de la Vernitxa. Després de la guerra, l'O.D. Valldeuxense es va associar a la Federació Espanyola de Futbol, i va arribar a jugar en 3a Categoria Regional.
La seua vinculació amb l'Empresa Segarra
En 1942 naixia el Grup d'Empresa Segarra “Educació i Descans” que nodrit per jugadors-operaris de la mateixa empresa, va participar en diversos campionats. En 1944, el Segarra es va proclamar campió provincial d'empreses, al mateix temps que ja jugava en 2a Categoria Regional.
Al novembre de 1944, es va inaugurar el camp de la Vernitxa que va passar a denominar-se Estadi Indústries Segarra, la qual cosa hui és l'actual Estadi José Mangriñan, encara que estava situat més a l'est d'on havia estat situat fins llavors.
Eleuterio Abad va encapçalar la directiva que van portar a federar el club amb el nom de Club Esportiu Segarra i els colors en el seu equipatge van passar a ser blau celeste.
Entre les seues fites destaca que en la temporada 44-45, el Segarra va quedar campió en la lliga de Segona Categoria Regional, per davant de Nules, Ferro, Castelló, Saguntí i Acer, una fita aconseguida també en la temporada següent amb dos gols d'Ernesto Vilalta al Mestalla. També aconseguia el campionat en la temporada 46-47.
Quan el C.D Segarra va ascendir a Tercera Divisió la junta directiva va decidir federar a un segon equip, amb joves futbolistes que aspiraven formar part de la primera plantilla del Segarra, i que es coneixia amb el nom de C.D. Pell, però oficialment estava inscrit amb el nom d'Educació i Descans Pell Vall de Uxó.
Encara que el futbol a la Vall d'Uixó va estar a punt de desaparéixer, en la temporada 64-65 va renàixer i va tornar a omplir l'Estadi Segarra, per a guanyar la temporada següent el campionat de Segona Categoria Regional.
Noms com Alberto Rico, José Iberbom, Pedro Paradells, José Reolí, Almela, Bataller, Darós, Burguete, Estimat Meliá, José Roselló, Martínez Canós, José Parada Gómez, Parada, Pou o Salvador López han sigut alguns dels noms que han destacat en aquests anys d'història, que el club encara no ha acabat d'escriure.
