La jove alacantina que va recórrer tot el país per a ensenyar a voler-se a un mateix

Raquel Ferrando, amb 26 anys al capdavant, va eixir des d'Alacant el passat 20 de març i va tornar el 27 de novembre on va recórrer tota Espanya per a enviar un missatge clar: voler-se i respectar-se cap a un mateix. “La gent no té ni idea de com fer-ho i jo perquè els ajude”, ha assegurat la mateixa a elperiòdic.com.

La jove alacantina va patir de bulímia amb tan sols 20 anys i per això va voler fins i tot llevar-se la vida. Una etapa que la va marcar la seua vida i la manera d'afrontar-la, i és que segons ella mateix compte la bulímia és conseqüència de no saber com voler-se, de no estar bé amb un mateix. I això, és el que ella vol reivindicar amb aquesta mena d'iniciatives.

Durant huit mesos va caminar per la península acompanyada de la seua motxilla i la seua tenda de campanya. Raquel ens conta que es va posar una norma per al viatge: no gastar-se gens de diners ni per a l'allotjament ni per al transport. És per això que dormia en la tenda de campanya o a les cases quan la gent l'acollia.

Així doncs, el menjar tampoc va ser un obstacle per a ella: o bé s'acostava a algun supermercat a comprar-se alguna cosa amb els 7,50 euros que tenia de pressupost diari, o la gent la convidava.

Sens dubte, ens explica Raquel, el seu principal repte a superar va ser la soledat, perquè mai havia estat tant de temps sola. Ella ha declarat que porta molt bé la soledat, però que aquest viatge era anar molt més allà. Malgrat això, tenia les idees clares. Tres motius van marcar la seua decisió: li agradava viatjar moltíssim a peu, volia veure la seua evolució en estar sola i demostrar que les dones poden fer viatges així.

Li preguntem pels moments que més li han marcat, i la jove alacantina no dubte a l'hora de respondre perquè encara que molts van ser els moments que li han marcat, sens dubte, l'experiència que més recorda, tant bona com dolenta, va ser un dia de tempesta que es va quedar a dormir amb la seua tenda de campanya a un botellódromo. Amb el mal temps que feia, se li va volar la botiga i ella, amb tota la cura possible per a no tallar-se ni ella ni la botiga, va intentar tornar a posar-la per a dormir, però se li va trencar. En aqueix moment no sabia què fer, perquè no tenia res, confessa a elperiodic.com.

Va ser llavors quan Raquel va decidir aprofitar l'ajuda que els veïns li estaven prestant. Va cridar a una xica de Bilbao que li havia oferit la seua llar com a refugi i li va explicar que finalment es quedaria allí davant la mala situació meteorològica. Sorpresa ens conta que la bilbaina no espere i "a les dues del matí estava allí per mi".

Malgrat aquests xicotets esforços i problemes, ha reiterat que no dubtaria a tornar a fer-ho, encara que ha explicat que en un futur es veu treballant en el seu web, donant xarrades, seguint amb els cursos i aconseguint més conferències. També escrivint el llibre del viatge, el qual ja seria el tercer que publica. I, sobretot, ajudant a qui puga, ja que és el que més li agrada, “motivar a la gent per a desenvolupar el seu potencial”.

Així mateix, també ha volgut enviar un missatge a totes aquelles persones que estan passant hui dia pel que ella va passar en el seu moment: “Els diria que no estan soles. Si alguna cosa he aprés durant aquests dos anys és que la gent se sent molt sola en el seu dolor, i sembla que som els únics que passem per ací. És necessari ser valent per a demanar ajuda o per a dir que no estàs bé”.