Les incerteses dels empresaris davant la pandèmia
Les repercussions econòmiques derivades de la crisi sanitària (59,5%), l'estat general de l'economia (38,7%) i la incertesa política (27,3%) són les dificultats a les quals més temen les empreses en l'actual context laboral, un escenari molt diferent del que es vivia al febrer de 2020, quan els seus principals reclams eren el desajustament entre l'oferta de professionals i les vacants disponibles (41,5%) i l'escassetat (35,3%) i retenció (27,5%) de talent.
Sobre l'impacte que ha tingut el confinament en l'activitat empresarial, cinc de cada deu organitzacions asseguren haver reduït la seua activitat econòmica entre un 25% i un 75%, un 12,4% s'ha mantingut estable i un 5,5% ha crescut. Aquest últim, que suposa el menor percentatge, està representat principalment per empreses del sector de logística i transport, sanitat i serveis socials, TIC, alimentació i begudes o agricultura.
El 35% restant són empreses que han paralitzat per complet la seua activitat empresarial. Hostaleria i el turisme, la indústria automobilística i el comerç són els sectors que més han patit aquesta paràlisi. Consultades sobre els seus plans de reactivació, el 30% hauran représ la seua activitat abans de juliol de 2020; entre juliol i agost ho faran el 30,7%; per a la pròxima tardor o 2021, la xifra se situarà en el 30,5%; i un 3,9% descarta poder tornar a recuperar la seua activitat.
Preguntats sobre si s'han vist en la necessitat de fer acomiadaments en aquests mesos, el 55,6% de les companyies reconeix que sí ha realitzat acomiadaments durant els últims tres mesos. El tipus d'acomiadament més freqüent ha sigut el procedent (42,9%).
En general, els professionals espanyols donen un aprovat general a les empreses en la seua resposta a la crisi sanitària. En el cas concret dels treballadors amb ocupació, la puntuació amb la qual valoren la gestió de la crisi que ha fet el seu actual ocupador aconsegueix el 6,6 sobre 10.
Els ERTE, una opció massiva
Amb la crisi sanitària que va explotar al març va arribar també la paràlisi econòmica a tot el país. Per a impedir unes conseqüències dramàtiques en termes d'augment massiu de la desocupació i tractar d'assegurar les rendes dels treballadors, es va generalitzar una opció laboral que fins a la pandèmia provocada per la Covid-19 havia estat, en comparació, inexplorada. Es tracta dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTE), una mesura que permet suspendre la relació laboral dels empleats o reduir les seues jornades de treball de manera temporal.
Segons l'Informe Infoempleo Adecco, el 61,3% de les empreses enquestades s'havien acollit a algun ERTE abans de juny de 2020. Una xifra que varia enormement en funció del macrosector, amb construcció (75%), industrial (74,1%) i serveis (61%) entre les principals beneficiàries de la mesura.
El tipus de ERTE més comú ha sigut el de suspensió total, sol·licitat per a una part (43,2%) o el total de la plantilla (29,2%). A més, en el 77% de les empreses que han sol·licitat algun ERTE, el personal afectat ha aconseguit el 100%.
Si atenem el perfil del professional en ERE temporal, veiem que el 45% dels treballadors enquestats per a aquest estudi estava en una suspensió temporal del seu contracte de treball al juny de 2020.
El perfil tipus del professional més afectat per aquesta mena de mesura és el d'un treballador de la categoria d'empleats (48,5%) que té una ocupació en una empresa del macrosector serveis i, més concretament, de l'àrea d'hostaleria i turisme (81,8%) i amb una mena de ERTE de suspensió total (72,7%).
Consultats sobre l'emplene de les condicions pactades en les seues ERTEs, dues de cada deu professionals afectats asseguren haver treballat sense eixir del *ERTE o haver treballat més hores de les acordades.
