Ibáñez destaca la transversalitat de les polítiques del Consell per a combatre la pobresa

El secretari autonòmic d'Inclusió i de l'Agència Valenciana de la Igualtat, Alberto Ibáñez, ha destacat la "transversalitat de les polítiques del Consell per a combatre la pobresa" amb mesures de suport a les famílies i amb polítiques redistributives de la riquesa des del punt de vista social, amb la nova renda valenciana d'inclusió o fiscal, amb la reforma tributària, "desenvolupades pel Consell del Botànic". 

Alberto Ibáñez, que ha participat com a ponent en la jornada 'Polítiques redistributives enfront de la desigualtat', organitzada per Oxfam Intermón, ha explicat les principals línies del Pla Valencià d'Inclusió i Cohesió Social (Pla VICS), centrat a trencar amb la transmissió intergeneracional de l'empobriment mitjançant tres eixos d'actuació: Rescatem Persones, Cohesió social i àmbit relacional i Equitat Territorial. 

Ibáñez ha assegurat que, mitjançant el Pla VICS, per primera vegada, les administracions públiques compten amb estratègies específiques que donen un pes equilibrat entre "l'empobriment monetari i d'accés a recursos i l'empobriment afectiu, social i familiar", a més amb una visió "territorial no centralista que presta principal atenció a les zones rurals i a les grans ciutats". 

Sobre aquest tema ha afirmat que l'engegada del nou enfocament que passa de la caritat i el paternalisme a un sistema de justícia social, inclusió activa i autonomia personal "comença a donar els primers fruits". 

Així, ha concretat Ibáñez, la majoria d'indicadors macroeconòmics han millorat per sobre de la mitjana de l'Estat, entre els quals ha destacat la taxa AROPE, que mesura les desigualtats i l'exclusió social, i que "mentre que en 2015 estava en 32,9%, en 2016 s'havia reduït fins a 30,5%, una reducció d'un 7,3%, mentre que l'Estat solament es va reduir en un 2,4%, és a dir, una baixada tres vegades major". 

No obstant açò, ha advertit, es requereix "major inversió pública i esforços per a consolidar els diferents canvis i el nou marc legislatiu que conforma el Codi Social Valencià. També considera necessari, una resposta comunitària "més enllà de les institucions tradicionals" amb aliances amb altres territoris que permeten "virar l'actual model cap a una societat feminista, que democratitze la cambra i cinquè poder posant-los al servei de la ciutadania i siga respectuós amb el medi ambient". 

Ibáñez ha apuntat com a elements principals de redistribució de la riquesa engegats pel Consell, la introducció de criteris de progressivitat fiscal com a factor regulador de la justícia social i la garantia de prestacions. 

En aquest sentit ha precisat les accentuacions desenvolupades a la Comunitat Valenciana referents a la reforma tributària de 2017 que ha suposat revertir la càrrega fiscal sobre les famílies baixes i mitjanes i la nova renda valenciana d'inclusió 

Sobre aquest tema, el secretari autonòmic ha recordat que fins llavors era la valenciana era la comunitat autònoma on més pagaven les famílies amb rendes baixes i mitjanes mentre que les rendes més elevades pagaven menys que a la resta de l'Estat. 

Quant a la nova renda valenciana d'inclusió, el secretari autonòmic ha assegurat que és una eina integral de lluita contra l'exclusió social amb l'objectiu de "trencar la transmissió intergeneracional de l'empobriment i combatre la feminització de la pobresa". 

Així, ha subratllat que la renda, "amb una forta perspectiva de gènere" garantirà ingressos mínims no condicionats o vinculats a la inserció sociolaboral i d'altra banda, suposa un sistema de complement a prestacions socials i a les rendes del treball. 

Segons ha assenyalat, a la prestació econòmica cal afegir com a transferència social l'accés gratuït a beques de menjador i transport, accés a l'educació 0-3 anys, cobertura del copagament farmacèutic i un complement del 25% a aquelles famílies amb un lloguer o hipoteca per garantir el dret a l'habitatge i els drets energètics. 

A més, el secretari autonòmic ha posat l'accent que com a novetat, llei dóna resposta a la realitat plural de la societat i defuig d'una visió administrativista de la política social. 

A manera d'exemple, Ibáñez ha citat que amb l'actual Renda Garantida de Ciutadania una família de 4 membres podia percebre fins a 457 euros mentre que amb la nova llei de renda valenciana d'inclusió podrà percebre fins a 883 euros. 

Dins de les estratègies sobre la redistribució de la riquesa i la igualtat d'oportunitats del Consell, Ibáñez s'ha referit a la nova Llei de Serveis Socials Inclusius que es presenta dimecres que ve i que dissenya un nou sistema públic que es basa en drets i la inclusió activa de les persones, amb l'augment de pressupost i la inclusió de 37.000 persones en el sistema de dependència en els últims dos anys. 

En aquesta línia, també s'ha referit a l'accés universal a la sanitat, suspès pel TC, l'accés normalitzat al copagament, i l'aposta per l'educació pública amb serveis nous com Xarxa Llibres, la reducció de les taxes universitàries en un 15% o l'augment de les beques en un 35%. 

Finalment ha citat el reconeixement de l'oci educatiu com un dret en la Llei de Polítiques Integrals de Joventut o la Llei de la Funció Social de l'Habitatge consensuat amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.