Héctor Illueca (Podemos): “Existeix un Estat profund que actua des de l'ombra per a influir en el resultat electoral”
Héctor Illueca Ballester (València, 1975) és el número u en la llista de Podemos al Congrés dels Diputats per la circumscripció de València. Doctorat en Dret, exerceix com a Inspector de Treball i Seguretat social des que en 2004 guanyara les oposicions, que ho van portar a treballar diversos anys a Catalunya. De tornada en la seua terra, actualment compagina la seua carrera política i d'Inspector de Treball amb la docència en la Universitat de València, on imparteix classes en el Departament de Dret del Treball.
Illueca es defineix com una persona conscienciada amb la justícia social, i assegura que va ser aqueixa necessitat la que ho va animar a formar part de la política. Amb motiu dels comicis generals del pròxim 28 d'abril, en elperiodic.com hem conversat amb ell sobre les propostes electorals de Podemos i les reformes al seu judici imprescindibles a Espanya i la Comunitat Valenciana. Durant l'entrevista es mostra crític especialment amb les transformacions socials i territorials, com la reforma de l'article 135 de la Constitució, o les polítiques d'austeritat.
Pregunta. Com a valencià que opta a entrar en el Congrés dels Diputats, quins interessos de la Comunitat defensarà a Madrid?
Resposta. Tractaré de ser sempre lleial als interessos de les classes populars, de la gent senzilla i humil que escriu la història amb el seu vot. Hi ha dades que em produeixen esgarrifances. La Comunitat Valenciana té una taxa de temporalitat per damunt de la mitjana estatal. A més és una de les primeres en atur, més de la meitat dels pensionistes són pobres… Aquests són dades que mereixen que un li dedique quatre anys de compromís a tractar de millorar les condicions de vida i treball de les grans majories socials, i és el que pretenc fer, molt a gust i amb molta il·lusió.
P. Llavors considera que estan ben representats els interessos dels valencians amb Podemos a Madrid?
R. No tinc cap dubte. Podemos representa la possibilitat real d'una lectura en clau progressista, en clau de futur de la fractura social i territorial. Introduirem garanties reals dels drets socials que s'han vist degradats a través de la derogació de les reformes laborals, que han posat en una situació molt complicat a la població treballadora, especialment a la joventut, així com de la derogació de les reformes de pensions, que ha empobrit als nostres pensionistes. I en segon, des del punt de vista territorial, som una possibilitat de diàleg entre territoris, i això inclou el finançament autonòmic, que a València té molta rellevància.
P. El nou model de finançament autonòmic ha sigut una de les qüestions més debatudes tant a Madrid com en la Comunitat. Molts pensaven que amb el Govern de Sánchez s'arribaria a un acord, però no ha sigut així. Des de Podemos confien en els socialistes per a un nou model de finançament?
R. Jo confie en les correlacions de forces que determinen els vots. En política fiar-se o no fiar-se no és important, el fonamental és tindre la força per a aconseguir imposar polítiques al servei dels interessos de les grans majories socials. Aquesta legislatura ens deixa un sabor agredolç, en el sentit que és la legislatura que va demostrar que sí que era possible tirar a Rajoy i canviar el Govern, però a l'hora de canviar les polítiques al PSOE li han tremolat les cames, no s'ha atrevit a agafar per les banyes el bou del finançament autonòmic.
P. Quin model de finançament proposa Podemos?
R. Tenim un sistema injust, que perjudica la nostra terra, l'única comunitat autònoma que tenint una renda per càpita inferior a la mitjana presenta un saldo fiscal negativa i a més amb inversions escasses. Per tant, el sistema ha de ser corregit. El fonamental és corregir els desequilibris, que siga un sistema més equitatiu, que no perjudique el nostre sistema econòmic, però al mateix temps, un sistema on es posen en qüestió les polítiques d'austeritat. Si nosaltres tenim un fons de 1.000 milions d'euros per a distribuir entre els territoris i a la Comunitat li toquen 100 i a un altre 150, això és un sistema injust que deu ser corregit. Ara bé, el que diem és que la manera de corregir-ho no és llevar-li'ls a un territori per a donar-li'ls a un altre, perquè això ens condemna a una guerra de pobres (bona part del que passa a Catalunya té a veure amb això). La manera de corregir-ho és que en lloc d'un fons de 1.000 milions hi haja un de 1.500 milions, i així corregir els desequilibris sumant, i no excloent a ningú. En aquest sentit, crec que alguns partits han sigut hipòcrites denunciant el sistema de finançament, però al mateix temps estant de connivència amb les polítiques d'austeritat que fan impossible qualsevol diàleg.
P. Quan diu “alguns partits” es refereix a Compromís i PSOE?
R. Sens dubte. En el cas del PSOE és molt clar, perquè al final van estar darrere de l'article 135, el van pactar el PP i Pedro Sánchez va votar a favor de la reforma.
P. Respecte a la resta de la proposta electoral, quins seran les prioritats de Podemos en la pròxima legislatura?
R. L'eix nuclear de la nostra proposta política té a veure amb garantir els drets socials. Nosaltres constatem que per a una part fonamental de la població treballadora els drets socials recollits en la Constitució ja no signifiquen res. Què significa el dret a l'habitatge, a unes pensions dignes, o al treball per a la nostra joventut? Res, els han buidats de contingut. En segon lloc hi ha un problema central, el de les pensions. Les reformes que s'han fet han col·locat en una situació molt complicada als nostres pensionistes. Nosaltres volem que a Espanya existisca un marc que ens permeta abordar l'última fase del cicle vital amb seguretat, amb certeses i amb dignitat.
P. “Que no tornen” va ser el seu lema de campanya contra el PP i ara estan utilitzant “Però tampoc et conformes”, contra el PSOE. Per què creuen que votar al PSOE és conformar-se?
R. Perquè el que s'està intentant és dibuixar un escenari on sol hi ha dues possibilitats. La primera seria una majoria conservadora formada per PP, Ciutadans i *Vox, i la segona una majoria neoliberal formada per PSOE i Ciutadans. Però no és veritat, hi ha una tercera possibilitat, que és la que presenta Unides Podemos. El debat real del país és que si es consolida una majoria d'extrema dreta, o una majoria neoliberal, el país haurà canviat per sempre. Jo crec que Espanya és una societat madura, democràtica, que té una joventut noble i idealista i els acompanyarem per a forjar-se un avenir a l'altura dels temps.
P. Llavors, si els vots de PSOE i Ciutadans els permeteren entrar en el Govern, no pactarien amb ells?
R. Jo ho veig impossible. No entrarem en cap mena de tripijoc amb les polítiques neoliberals. L'acord de PSOE i Ciutadans de l'any 2015 contemplava la motxilla austríaca, l'acomiadament lliure, eliminar la indemnització de l'acomiadament. Nosaltres mai acceptarem això. Jo crec que qualsevol hipòtesi de governabilitat en la qual estiguem nosaltres requereix una ruptura amb les polítiques neoliberals que s'han fet.
P. Ciutadans està descartat, però contemplen un possible Govern PSOE-Podemos?
R. Sempre sobre base programàtica, però clar. Una aliança de caràcter progressista que trencara amb el neoliberalisme i que afavorira les aspiracions de la nostra gent, sens dubte. De fet ja arribem a un acord pressupostari amb el Govern
P. I parlant de pactes. Tirant la vista arrere, reeditaria el Pacte del Botànic tenint en compte que hi ha hagut bastants discrepàncies entre els tres socis?
R. Jo destacaria dues coses. La primera és que el Govern del Botànic, al qual nosaltres hem donat suport, ha suposat una normalització política en la nostra terra. La Comunitat va tocar fons i va haver-hi un punt d'inflexió. En aqueix sentit el Govern és positiu. Però és veritat que al llarg d'aquests anys hem tingut la sensació de que a vegades havíem d'anar arrossegant als socis per a fer determinades polítiques, com aprovar l'Agència Antifrau o eliminar el copagament farmacèutic. El Botànic té futur però cal superar aqueixes limitacions i Podem ha de tindre un paper més actiu.
P. En aquest sentit, quins són en la seua opinió els encerts i els errors que ha tingut el Consell aquests quatre anys?
R. Els encerts tenen a veure amb polítiques llarg temps esperades que ara s'han fet realitat. Respecte als errors, parlaria més aviat de limitacions. Per exemple, des de la Conselleria de Medi ambient dirigida per Compromís, va haver-hi un secretari autonòmic, Julià Álvaro, que va intentar posar en marxa polítiques reals per a fer front a la crisi ecològica i el van expulsar de Govern perquè els lobbies van començar a pressionar. Ara va en les nostres llistes.
P. Les dades asseguren que l'avançament electoral beneficia al PSOE i afecta a les altres esquerres. Considera que va ser un error avançar les eleccions i que Podem eixiria millor parat si se celebraren al maig?
R. No. Jo crec que des del punt de vista històric no canvia gran cosa. Pensem que el país s'enfronta a decisions polítiques fonamentals i que ara correspon als ciutadans escriure la història. Hi ha moments en la vida en els quals no pots eludir la història i has d'escriure-la amb el teu vot. No canvia tant el fet que siguen a l'abril o maig. Estàvem preparats tant des del punt de vista de les eleccions generals com de les autonòmiques, i en aqueix sentit no crec que ens perjudique. Defensarem la nostra posició política i tenim plena confiança en la saviesa del nostre poble
P. Les enquestes mostren a Podemos a la baixa, fins i tot per darrere de Vox. Els preocupen aquestes dades?
R. La dada fonamental que revelen les enquestes, el que ens diu la ciència és que el 30% de l'electorat està indecís i que el que té el vot decidit el té sense fidelitat de vot. Per tant tot està obert. Els propis tècnics que fan les enquestes reconeixen que són unes eleccions imprevisibles.
P. Respecte a l'auge de Vox i la seua possible irrupció en el Congrés, quina valoració fan?
R. Ens preocupa que emergisca una força com Vox, però el que més ens preocupa són les condicions socials que ho fan possible. Vox emergeix perquè les polítiques d'austeritat han conduït a la desesperació a moltíssima gent. Això fa que no solament a Espanya, sinó en tota Europa, estiguen apareixent forces d'aquestes característiques. La solució no és amagar el cap sinó impulsar polítiques que oferisquen a la gent seguretat.
P. Quan Pablo Iglesias va tornar de la seua baixa de paternitat van fer un cartell amb la paraula TORNA, ressaltant la seua persona. Creu que el personalisme del partit en Pablo Iglesias els ha afectat?
R. El cartell va ser un error, vam fer el ridícul i es va retirar a l'hora. Sobre el personalisme, jo no el crec així. Precisament aquests mesos, en els quals s'ha produït la baixa per paternitat de Pablo Iglesias s'ha demostrat que en Podemos existeix una gran coralitat i se li ha suplit amb solvència. Ara bé, Pablo Iglesias té un gran lideratge popular en Podemos i a Espanya i en un fenomen mediàtic. Jo crec que l'important és que aqueix lideratge està al servei d'una causa justa.
P. Com valora les crítiques als mitjans de comunicació que ha fet en les últimes setmanes Pablo Iglesias?
R. Molt oportunes perquè el que plantegem va ser que els mitjans influeixen en la campanya electoral, és una obvietat, i que quan un banc compra un gran mitjà de comunicació existeix un problema amb la democràcia, perquè hi ha poders privats que tenen una enorme capacitat d'influir que poden tergiversar el resultat de la democràcia. Per tant, jo crec que el que es va dir va ser una obvietat.
P. Les crítiques als mitjans van coincidir també amb la suposada trama contra Podemos a pocs dies de les eleccions.
R. A Espanya existeix un Estat profund, on està implicat el poder mediàtic, econòmic i polític, que actua des de l'ombra per a influir en el resultat electoral d'una força política que tenim cinc milions de vots. L'altre dia es descobreix que Pablo Iglesias i Irene Montero tenien una cambra a la seua casa que havia sigut ‘hackeada’ i s'imputa a un alt càrrec del Govern de Sánchez implicat en el cas Villarejo… Què està passant en aquest país?
P. Diversos diputats de la formació s'han anat de Podemos, com Antonio Montiel o Íñigo Errejón. Per què creu que succeeix? Els preocupa?
R. Sens dubte, ens preocupa. Hem fet coses malament al llarg d'aquests anys i hem lluitat massa pel poder. Això hauríem d'haver-ho evitat. Ara el que fem és mirar cap al futur i no cap al passat. Íñigo Errejón ha constituït un nou partit polític i nosaltres creiem que és una força aliada amb la qual caldrà dialogar.
P. També ha sigut bastant polèmic el cartell lluminós que es va projectar amb els papers de Bárcenas en la Plaça Major, del qual Podemos ha reconegut la seua autoria. Fins i tot el PP ha assegurat que els demandarà. Per què ho van projectar? No ho consideren arriscat?
R. Aqueix cartell era públic, el contingut era públic. A Espanya històricament, fins que apareix Podemos hi havia un xicotet problema, i és que quan arribava la campanya electoral ja no es parlava de política. Nosaltres no volem que això continue sent així. Parlarem de debò de corrupció, de l'existència d'un Estat profund que conspira contra forces democràtiques.
P. També tenen detractors, i fins i tot persones que eren afins a Podemos i ja no perquè consideren que ara són “casta”. Està d'acord?
R. Per a res. La casta que forma part de la trama és una classe política que està implicada en un complex mediàtic, econòmic i polític que al final la separa del nostre poble i l'espenta cap a polítiques contràries al nostre poble. Ens hem equivocat massa, però mai ens hem rendit. Ningú pot dir que en el Parlament espanyol hàgem defensat o votat una sola mesura contrària als interessos de les majories socials.
P. Persones de tots els pobles de la Comunitat lligen elperiodic.com Com convenceria als lectors d'una xicoteta localitat valenciana que han de votar a Podemos?
R. Els diria que a vegades la història passa per la teua porta i has de prendre decisions. Nosaltres parlem constantment del desenvolupament dels nostres pobles, de la necessitat d'una transició verda, de lluitar contra la despoblació. I cal garantir els drets socials també en el medi rural. Els nostres pobles es veuen moltes vegades afectats per polítiques d'austeritat que els condemnen a no tindre serveis públics de qualitat suficients perquè no són rendibles. Trencar amb el neoliberalisme és també garantir el desenvolupament dels nostres pobles.
