La Filmoteca Valenciana inicia el cicle ‘100 anys de la Warner’ amb ‘El cantor de jazz’ (1927), d'Alan Crosland
El cicle està conformat per onze grans pel·lícules de la Warner Bros. de diverses èpoques i podrà veure's fins al 12 de desembre
El cantor de jazz es projecta el divendres 10 de novembre, a les 18.00 hores, i el dissabte 11 de novembre, a les 20.15 hores
La Filmoteca Valenciana celebra el centenari de la Fundació de Warner Bros. amb un cicle d'onze grans pel·lícules produïdes per un dels estudis més longeus i influents de la història del cinema.
Junt amb Paramount, 20th Century Fox, Metro-Goldwyn-Mayer i RKO, Warner Bros. va ser una de les cinc grans productores que van dominar la indústria en l'edat daurada de Hollywood. Mentre que algunes de les competidores van desaparéixer o van ser absorbides per altres companyies, la Warner es manté actualment en una posició de privilegi dins del fluctuant sector de l'entreteniment, tant en sales com en plataformes.
Fundada en 1923 per quatre germans, Harry, Albert, Sam i Jack L. Warner, la companyia es va consolidar com a líder en la indústria cinematogràfica estatunidenca a la fi dels anys vint del segle passat. Sempre atenta als canvis en els hàbits de consum del públic, en les dècades posteriors va saber diversificar-se amb eficàcia en altres àrees de l'audiovisual, com la televisió, l'animació i els videojocs.
El cicle del centenari de la Warner s'inicia el divendres 10 de novembre, a les 18.00 hores, amb la projecció d'El cantor de Jazz (The Jazz Singer, 1927), dirigida per Alan Crosland i protagonitzada pel cèlebre cantant i actor Al Jolson. La pel·lícula podrà tornar a veure's el dissabte 11 de novembre, a les 20.15 hores.
El primer gran èxit comercial de Warner Bros. és un musical sobre el fill d'un vell rabí jueu que preferix recórrer els bars cantant jazz a freqüentar la sinagoga.
Encara que és, en la major part, una pel·lícula muda, acompanyada per una composició musical intermitent i un parell de minuts parlats, El cantor de Jazz ha passat a la història per ser el primer film sonor, gràcies a la utilització dels discos Vitaphone sincronitzats. També és recordada per ser pionera del blackface, una pràctica polèmica mitjançant la qual actors blancs es pintaven la cara per a interpretar personatges negres.
El diumenge 12, a les 18.00 hores, i el dimarts 14 de novembre, a les 20.00 hores, es projecta Jezabel (Jezebel, 1938), dirigida per William Wyler i protagonitzada per Bette Davis, Henry Fonda, George Brent, Fay Binter i Margaret Lindsay.
Basada en la novel·la homònima d'Owen Davis, la pel·lícula va ser guanyadora de l'Oscar a la millor actriu principal (Bette Davis) i a la millor actriu secundària (Fay Bainter). Ambientada en la Guerra de Secessió, Jezabel és considerada com un dels millors melodrames del Hollywood clàssic: Julie Marsden i el seu promés semblen destinats a no compartir les seues vides. Les contínues exigències i desfavors d'ella acaben allunyant del seu costat l'home que estima veritablement.
El diumenge 19, a les 20.00 hores, i el dimarts 21 de novembre, a les 18.00 hores, La Filmoteca Valenciana projecta El bazar de las sorpresas (The Shop Around the Corner, 1940), dirigida per Ernst Lubitsch i protagonitzada per James Stewart i Margaret Sullavan. Es tracta d'una comèdia romàntica magistral en què una jove dependenta manté un romanç anònim per correu amb un home que resulta ser el cap de personal de la botiga, amb qui es porta malament.
El dijous 23, a les 18.00 hores, i el diumenge 26 de novembre, a les 20.00 hores, es projecta el western Centauros del desierto (The Searchers, 1956), dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne, Jeffrey Hunter, Vera Miles, Ward Bond i Natalie Wood.
Considerada com l'obra mestra de John Ford per bona part de la crítica i una de les millors pel·lícules de la història del cinema, Centauros del desierto conta la història d'Ethan Edwards (John Wayne), un home que torna a Texas on abans era la seua llar, tres anys després de la Guerra de Secessió. Però, quan hi arriba, s'adona que eixe lloc ja no li pertany. Allí el reben el germà i la cunyada; la dona amb l'ara podria estar amb ell, si s'hagueren donat altres circumstàncies.
El cicle del centenari de la Warner prosseguirà al desembre amb Bonnie y Clyde (1967), d'Arthur Penn; Malas tierras (1973), de Terrence Malick; Bird (1988), de Clint Eastwood; Uno de los nuestros (1990), de Martin Scorsese; El curioso caso de Benjamin Button (2008), de David Fincher; Midnight Special (2016), de Jeff Nichols, i Barbie (2023), de Greta Gerwig.
