Les famílies d'acolliment reclamen que s'antepose al menor sobre els protocols administratius en la Comunitat
Els xiquets només poden ser adoptats per les famílies d'acolliment si són rebutjats per totes les famílies de la llista d'adopció
L'Associació Estatal d'Acolliment Familiar (ASEAF) urgeix a revisar les seues pràctiques tant a la Comunitat Valenciana com a totes aquelles en les quals el seu sistema de protecció a la infància no anteposa l'interés superior del menor quan un xiquet o xiqueta en acolliment familiar temporal, requereix un acolliment permanent o una adopció.
D'aquesta manera, a causa d'una mala praxi els xiquets tenen molt poques opcions de ser adoptats o acollits de manera permanent per la seua família d'acolliment amb la qual han creat un vincle durant mesos o anys, fins i tot sent el més beneficiós per a aquest a causa de l'estabilitat i els llaços afectius forjats durant aqueix temps.
A més, en algunes comunitats autònomes com és el cas de la Comunitat Llei d'Infància obsoleta o una mala interpretació de la mateixa estableix, per exemple, que el xiquet o la xiqueta només pot ser adoptat per la seua família d'acolliment, amb la qual ja conviu, si prèviament ho rebutgen tots els sol·licitants que figuren en llista d'espera d'adopció.
“Hui dia, encara hi ha comunitats autònomes que estableixen compartiments estancs entre a l'acolliment i l'adopció. Si eres família d'acolliment, no pots ser adoptant, la qual cosa és una barbaritat. D'aquesta manera fan que els xiquets i xiquetes passen de les seues famílies d'acolliment temporals, a una nova família, sense tindre en compte el temps transcorregut, la qualitat del vincle establit i la seua adaptació”, subratlla María Arauz de Robles.
A més, “aquesta ruptura suposa un nou abandó, encara més greu que el que va propiciar la mesura de protecció inicial, atés que s'imposa sense existir cap motiu de protecció que el justifique, amb la consegüent deterioració psíquica i fins i tot físic en el propi xiquet i un trencament total de l'entorn segur establit amb la seua família d'acolliment” explica Javier Múgica Flores, psicòleg i psicoterapeuta familiar especialitzat en acolliment família.
Per això, l'Associació sol·licita als responsables d'infància que s'estudie cada cas a l'hora de formalitzar una mesura de protecció definitiva per a un xiquet o xiqueta sota tutela administrativa, de manera que el seu establiment no es realitze de manera automàtica per l'entitat pública, sinó valorant si la protecció dels drets del xiquet quedarà més ben garantida amb la permanència en el si de la seua família d'acolliment a través d'un acolliment permanent o una adopció.
Els xiquets com a centre de totes les mesures de protecció
Segons ASEAF l'únic motiu que podria considerar-se per a descartar a la família acollidora temporal quan es determina una mesura permanent per a aqueix xiquet o xiqueta, quan ja existeix un vincle i inclinació consolidada, és que aquesta família no poguera acceptar o se li valorara no idònia. Qualsevol altre motiu, segons aquesta Associació, no respon a necessitats dels xiquets o xiquetes, sinó a necessitats del propi sistema de protecció.
La competència en matèria de protecció a la infància correspon a les comunitats autònomes, i està dins de les seues facultats i obligacions el desenvolupament de la Llei de modificació del sistema de protecció a la infància i adolescència 26/2015. No obstant això, si en termes generals els seus marcs normatius són similars, existeixen criteris i pràctiques molt diverses entre les comunitats autònomes quant a l'aplicació de l'acolliment familiar. En aquest sentit, el Comité dels Drets del Xiquet, en les seues observacions finals a Espanya en 2018 va manifestar la seua preocupació per la falta d'un mecanisme de coordinació estatal sobre els drets del xiquet i va recomanar a l'Estat que enfortira els seus sistemes de coordinació dins de l'administració central i entre les comunitats autònomes en l'aplicació de les polítiques de promoció i protecció dels drets del xiquet.
