La falta de matrones en la C. Valenciana pot suposar riscos per a la dona per la falta d'atenció durant l'embaràs i el part

Si no es remeia la manca endèmica de matrones a la Comunitat Valenciana, milers de dones gestants i bebès nounats no rebran una atenció adequada als hospitals. Un rotund advertiment que porten setmanes fent la Associació de Comares de la Comunitat Valenciana, la Unitat Docent de Matrones (UDM) de la Comunitat Valenciana i el Consell d'Infermeria de la Comunitat Valenciana (CECOVA) i que pot desembocar en un drama social perquè l'Administració sanitària manté una ràtio obsoleta de professionals amb una taxa de reposició insuficient.

Des de les tres entitats ja s'ha alertat que la pandèmia de Covid-19 ha desplaçat la promoció d'unes 40 noves matrones de juny a setembre, la qual cosa suposarà un veritable problema per a les matrones que estan treballant durant el període estival. En aquests moments hi ha una necessitat que en Atenció Primària hi hagi una matrona per cada 3.000 o 3.500 dones en edat fèrtil, mentre que en Atenció Especialitzada hauria d'haver-hi una matrona per cada 160 parts.

Aquesta situació derivarà en la falta de matrones per a substituir a les que es van de vacances. Un context en el qual la Conselleria de Sanitat no tindrà més remei que oferir guàrdies extres voluntàries i les matrones es veuran obligades a doblegar torns de treball, en alguns hospitals de 12 hores i en uns altres de 24 hores. Les matrones, conscients d'aquest problema, assumeixen el sobreesforç per a cobrir les necessitats immediates, però volen que l'Administració sanitària les valori. De fet, les professionals ja han enviat una carta al conseller de Sanitat, Miguel Mínguez, amb la finalitat que la sigui coneixedor de l'absència de matrones i perquè rebi al col·lectiu que exposarà els detalls de l'angoixant situació.

No en va, si no s'equilibra la situació laboral de les matrones seguirà la tendència creixent que moltes d'aquestes professionals acaben treballant d'infermeres (amb l'abandó de la seva especialitat) per la precarietat dels contractes que han d'assumir, amb excés de treball i sense garanties.

Però a més del problema conjuntural de l'estiu, a curt i mitjà termini, el hàndicap serà que les matrones que s'especialitzen no cobriran a les que es jubilaran. D'entrada, es preveu una allau de jubilacions dels pròxims anys (es calcula que el 30% de les matrones actives es jubilaran), i sense la formació del nombre adequat d'especialistes, serà impossible cobrir a totes elles. D'aquí ve que es precisi més oferta de places per part del Ministeri de Sanitat, en cas contrari la matrona es veurà, de nou, relegada a paritori, deixant a les dones sense el seu professional de referència en cures durant tota la seva etapa sexual i reproductiva.

De fet, hi ha nombrosos departaments que porten mesos sense cobrir el lloc de matrona. Una absència completa de professionals que no pot cobrir-se amb altres especialitats perquè també hi ha escassetat global d'aquestes. Un major nombre de matrones no sols permetria que més dones, adolescents i nounats tinguessin accés a les seves singulars habilitats, sinó que també alliberaria els metges i infermeres perquè poguessin centrar-se en altres necessitats sanitàries.

Aquesta absència de matrones s'ha detectat en tots els departaments de salut de la Comunitat Valenciana, encara que s'ha agreujat en les àrees de Sant Joan, Vinalopó, Elx, HG Alacant, Torrevella, Dénia, Alcoi, Elda, Hospital Clínic, La Fe, General de València, Alzira, Xàtiva, Gandia, Sagunt, Hospital La Plana, Hospital General de Castelló i Vinaròs.

Una crua realitat que s'evidencia en els minsos indicadors de matrones per 100.000 dones. Mentre que la ràtio mitjana en la Comunitat Europea és de 69,8 matrones / 100.000 dones, a Espanya només aconsegueix les 31,6 matrones / 100.000 dones. És a dir, que en tot el territori nacional ni tan sols s'arriba a la meitat de la mitjana d'Europa. Una aberració sanitària que també es reflecteix en les xifres de professionals per enllumenaments: A Europa hi ha 25,9 matrones per cada 1.000 naixements i, en canvi, la taxa a Espanya se situa en les 12,4 matrones per cada 1.000 naixements.

Una falta de matrones que demostra que el camí iniciat en 1953, quan la formació de matrona va passar a ser una especialitat dels estudis d'Infermeria, no va ser el correcte i ha de canviar-se el rumb i començar els tràmits perquè les matrones tinguin una formació universitària pròpia i independent, com ocorre en altres països (el Regne Unit). Al costat d'aquest fre, la imposició de l'examen EIR per a matrones, que només forma a 420 professionals a l'any, fa impossible cobrir les necessitats assistencials creixents de la població.

Actualment només hi ha 7.500 infermeres amb el títol d'especialista en Obstètric-Ginecològica (matrones) en actiu. Un número molt baix que podria pal·liar-se, en part, amb la creació de 1.500 places de matrones en tota Espanya.

S'ha de recordar que la figura de la matrona, infermera especialista en obstetrícia i ginecologia és bàsica en la Sanitat i cobreix el 95% de les necessitats d'intervencions essencials de salut sexual, reproductiva, materna, neonatal i adolescent. Al costat d'aquesta realitat, les matrones enforteixen la salut i el benestar de les dones i els seus nounats a través d'una atenció especialitzada i segura, que influeix en el tot l'entorn familiar.

El Consell General d'Infermeria recorda que a Espanya hi ha poc més de 7.500 matrones, la qual cosa suposa una mitjana de 71 d'aquestes professionals per cada 100.000 dones en edat fèrtil. Unes xifres que continuen molt allunyades de les necessitats de la població a la qual atenen.

Les matrones espanyoles compten amb una de les formacions més avançades del món, ja que a més dels 4 anys de Grau Universitari (Infermeria), una matrona a Espanya ha de completar la seva formació amb altres 2 anys d'especialització en Infermeria Obstètric-Ginecològica, creant un binomi formatiu amb el qual no es compta en molts països. A més, per a exercir amb plaça, una matrona ha de superar una duríssima oposició que requerirà anys d'experiència i d'estudi complementari, amb una ingent quantitat de cursos de formació que li permeti acreditar el suficient nombre de crèdits per a superar la fase de concurs del sistema de selecció del nostre exigent sistema sanitari.

Finalment, convé aclarir que la funció assistencial que desenvolupa una matrona no pot ser coberta per cap altra especialitat sanitària, de fet, no existeix una via extraordinària per a adquirir la condició d'Infermera Especialista en Obstetrícia i Ginecologia, com ocorre en altres especialitats d'infermeria. Per a ser matrona únicament pot accedir-se via EIR, una circumstància que agreuja la situació perquè hi ha una manca global d'aquestes especialistes.