La factura de la llum de l'usuari mitjà en el que va de gener ja és la segona més cara de la història

L'última anàlisi de FACUA-Consumidors en Acció sobre l'evolució de la tarifa semirregulada PVPC posa de manifest que la factura elèctrica de l'usuari mitjà en el que va de gener representa ja quasi 88 euros, per la qual cosa de mantenir-se els preus del quilowatt hora (kWh) dels primers 14 dies del mes seria la segona més cara de la història.

L'encariment interanual del preu del kWh d'electricitat en el que va de de 2021 se situa en el 40,0%. La tarifa mitjana del kWh representa 18,78 cèntims (impostos indirectes inclosos), enfront dels 13,41 cèntims del mateix període de l'any passat.

La salvatge pujada en el kWh provoca que la factura mensual de l'usuari mitjà representaria 19,65 euros més que fa un any. Així, el rebut suposaria 87,92 euros, un 28,8% per damunt dels 68,27 euros que pagava el mateix usuari amb les tarifes dels primers 14 dies de gener de 2020.

La factura més cara de la història va ser la fixada pel Govern -fins a 2014 es publicava en el BOE- entre gener i març de 2012, quan va ascendir a 88,66 euros. En segon lloc estava la de gener de 2017, que es va situar en 87,81 euros i que de manenerse les xifres dels primers 14 dies de l'any seria superada per la d'aquest mes. La següent va ser la de setembre de 2018, que va representar 83,55 euros.

El perfil d'usuari mitjà utilitzat per FACUA és el resultat de l'anàlisi de diverses desenes de milers de factures d'habitatges habitats. Consumeix 366 kWh mensuals i té una potència contractada de 4,4 kW.

FACUA ha sol·licitat una reunion a la vicepresidenta quarta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, per a exposar-li les reivindicacions de l'associació en matèria de política energètica i conèixer les actuacions que té previst desenvolupar el Govern a curt termini.

FACUA recorda que PSOE i Unides Podemos van anunciar que procedirien a "modificar la factura elèctrica" amb els objectius de "reduir el percentatge que representa el terme de potència" i "que el terme variable de la component regulada siga incremental en funció de l'energia consumida, de manera que el cost a pagar per les persones consumidores pels primers kWh siga inferior als següents, incentivant l'eficiència energètica".

També es van comprometre les dues formacions a emprendre "els canvis normatius necessaris en relació amb el funcionament del mercat elèctric per a acabar amb la sobrerretribución (coneguda com a 'beneficis caiguts del cel' que reben en el mercat majorista determinades tecnologies que van ser instal·lades en un marc regulador diferent, anterior a la liberalització i que han recuperat àmpliament els seus costos d'inversió".

Així mateix, l'acord signat per PSOE i Unitat Podemos arreplegava que impulsarien "l'elaboració de normes legals necessàries per a reformar el mercat elèctric, de manera que la reducció progressiva del cost de les energies renovables es trasllade al preu de l'electricitat, i es garantisca la rendibilitat adequada i el ple desenvolupament de l'expansió d'aquestes". Concretament, van indicar que modificarien "els requisits, regles i convocatòries de les subhastes per a l'assignació del règim retributiu específic a noves instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovable, establint com a criteri fonamental el cost de generació de cada tecnologia i possibilitant la participació d'entitats locals, ciutadanes o cooperatives".

FACUA també reclama una baixada substancial dels impostos indirectes que s'apliquen a la factura elèctrica de les famílies, que superen el 27%, en sumar-se l'IVA general del 21% amb l'impost especial sobre l'electricitat.