Enrique Fayos, la responsabilitat i la valencianització del Teatre Olympia enfront del COVID-19

S'obrin les portes del Teatre Olympia per a rebre a elperiodic.com.

El silenci regna en un pati de butaques que imposa, tan sols es trenca per les veus dels artistes que assagen a la part alta de l'escenari.

Se senten les sensacions de l'emoció i de la bonica pressió de l'estrena que tenen aquests professionals en una de les èpoques més complexes per al seu sector.

Com a amfitrió ens rep el propietari del Teatre Olympia, Enrique Fayos, qui supera els 30 anys al capdavant d'un dels punts més importants i influents de la cultura valenciana i nacional.

Enrique és algú pròxim i de conversa fàcil, es veu envoltat de les més de 900 butaques que algun dia tornarà a omplir després d'haver superat del tot la pandèmia del Coronavirus.

A més de propietari d'aquest punt de trobada de la cultura i de la societat valenciana, entre una altra molta gent de diferents punts de la geografia, Fayos també és productor.

No és ni un propietari ni un productor qualsevol, sinó algú que viu i que sent la cultura com a seua.

Una de les claus que més transmet l'empresari és precisament aquesta, la devoció que manté pel teatre i pels esdeveniments culturals. Ací radica la major part del seu èxit, ja que viu, gaudeix, secunda i genera cultura.

Moltes vegades és complicat veure més enllà d'un empresari d'èxit, i més en un sector tan massificat com el cultural. Justament aqueix buit tan difícil d'aconseguir és el que ha aconseguit Fayos, qui ha col·locat al Teatre Olympia i a cadascuna de les seues obres en el més alt de la demanda cultural de la Comunitat Valenciana. No sols es queda a les fronteres valencianes, ja que ens parla de quantitat de persones que omplin les seues butaques fent-se innombrables quilòmetres des de les seues localitats.

A més del Olympia, Fayos dirigeix de la mateixa manera el Teatre Talia, també a València. Per si no fos prou, cal sumar-li a la seua cartera empresarial l'adreça dels auditoris de la Vall d'Uixó, el de Torrent i el de Catarroja, i una sala de cinema.

Tot aquest relat confirma la seua trajectòria abans de la irrupció de la pandèmia del Coronavirus, però el seu segon motiu d'èxit que detectem ràpidament ha sigut el de mantindre la seua oferta cultural, adaptar el seu teatre i apostar pels seus treballadors tirant d'una responsabilitat que un només pot aconseguir si sent i viu de debò el que significa la cultura.

Què vas fer quan va arribar de sobte la pandèmia del Coronavirus?

Amb l'arribada de la pandèmia vaig haver de tancar totes les sales i enviar als meus treballadors al ERTE, però em vaig haver de quedar amb 15 persones treballant perquè havia de retornar més de 20.000 entrades anticipades que ja estaven venudes per a les obres que es van anul·lar.

El 10 d'agost vaig tornar a incorporar a la totalitat de la meua plantilla, al voltant de 50 persones, per a poder reobrir les sales al final d'aqueix mateix mes.

Hem intentat donar normalitat a la cultura seguint les restriccions i les mesures, que al principi quant a l'aforament eren del 75% i després va baixar al 50% que tenim ara.

Tot això impedeix treballar al 100%, però hi ha gent que directament no pot ni treballar.

Com us heu adaptat?

Ens hem adaptat tenint clar que el primer és el públic i prioritzant la seua seguretat.

Hem d'actuar donant seguretat al públic perquè la gent quan vinga al teatre sàpia que la cultura és segura i que no hi ha perill de contagi.

Treballem també dirigits a les companyies de teatre que venen de fora, ja que hem de sol·licitar-los els documents perquè puguen entrar a València per les restriccions.

Fem també proves de PCR i d'antígens per a seguir assegurances entre els treballadors, a més del tema de les màscares obligades, el gel per a la contínua rentada de mans i tots els protocols.

S'ha trobat amb la por de la gent?

La gent ve al teatre ara i entra en pànic, hi ha persones que venen arrossegades pels seus amics, tenen por i quan arriben i veuen que en el teatre hi ha gent s'espanten.

Per això nosaltres volem que la gent vinga al Olympia a passar-ho bé i a gaudir, llavors el que fem davant aquestes situacions és reubicar o retornar directament les entrades sense cap problema.

Volem donar confiança i facilitats al públic perquè vegen que la cultura és segura.

És rendible obrir un teatre en aquestes circumstàncies?

No val la pena obrir ara per rendibilitat, però tenim l'obligació de fer-ho.

Hem de ser conscients que hi ha activitats que no poden parar. Crec que l'empresari té l'obligació en aquestes circumstàncies de fer un esforç per mantindre l'activitat.

El més còmode és no fer res, però hem de donar un exemple de responsabilitat i buscar la normalitat.

L'empresari està per a guanyar, és clar, però també per a perdre alguna cosa en moments com aquest. La gent no pot estar nou mesos sense treballar i el públic no pot estar nou mesos sense anar al teatre.

Encara que ara perdem diners, jo crec que al final ho recollirem amb escreix quan tot això torne a la normalitat perquè no hem parat de fer activitat. Aqueix esforç cal fer-lo.

Jo, si puc, estem obstinats a no parar l'activitat perquè crec que és la nostra obligació.

Hi ha hagut un canvi del nivell de les obres a l'hora de contractar per la reducció de l'aforament?

Qualsevol producte que té una companyia de més de deu actors no pot defensar-se davant les restriccions. Les grans companyies estan suspenent gires i caient.

Jo tenia musicals i els he tingut que anul·lar i tirar de productes de producció pròpia, de fet aquest Nadal tinc dues companyies de producció pròpia, una en el Talia i una altra en el Olympia.

Amb 450 butaques permeses és possible aguantar el Olympia?

Amb aquesta restricció de l'aforament nosaltres en el Olympia podem aguantar. No estem guanyant diners, igual perdem una mica, però almenys estem supervivint.

Encara que perdem una mica de diners, d'ací a uns mesos ho recollirem amb escreix perquè això és clar que acabarà.

La pandèmia pot canviar els hàbits en el teatre?

Els hàbits canviaran perquè la gent s'està acostumant a avançar els seus horaris o a portar la màscara, coses que jo crec que duraran temps, però aquesta situació de pànic desapareixerà.

La gent s'està acostumant a vindre al teatre i tindre al costat una butaca buida, al que jo no tinc problema de deixar-la buida, però això suposaria encarir la butaca perquè redueix l'aforament.

Amb una butaca buida a mi se'm queda l'aforament en el Olympia entorn d'un 65%, però entenc que la gent s'acostuma a aquestes coses amb facilitat.

Ens costarà educar a la gent a partir d'ara i replantejar moltes coses.

Els empresaris tenim l'obligació d'utilitzar tècniques d'aquest segle i no dels passats en els quals es quedava tothom tancat, i en això ens hem adaptat i incorporat novetats també.

Les vacunes semblen pròximes i tot ajuda, encara que també som conscients que hem aconseguit mantindre la seguretat total, ja que pel Teatre Olympia i pel Teatre Talia han passat més de 35.000 persones i no hi ha hagut ni un sol brot de Coronavirus.

Què significa “valencianizar” el Olympia?

El que hem fet és tirar imaginació perquè tenim a València grans actors. Hem tingut produccions que a Madrid estaven omplint i ens hem “valencianizado” amb localitzacions d'ací de València i la veritat és que estan funcionant molt bé, sobretot de cara a les dates nadalenques.

Ens hem dirigit al públic jove, que és el que sale ara perquè el més major té por, estem observant que venen però els monòlegs o obres d'aqueix estil funcionen molt millor de cara als joves.

Els espectadors venen a veure un nivell d'interpretació en l'escenari similar al que estan acostumats a veure en companyies de fora

A València comptem amb professionals boníssims, llavors hi ha vegades que de les grans crisis ixen grans oportunitats.

L'oportunitat serà que la producció local es podrà posar a l'altura de les grans companyies.

Com és la faceta de productor?

Tinc la sort de tindre la capacitat de producció, perquè si no haguera sigut així ho haguera passat realment mal perquè no haguera tingut producte.

Hi ha moltes companyies que han parat de fer gires, de fet hi ha algunes que el motiu ha sigut la por.

Jo he tingut de casos d'actors que tenien por perquè hi havia poca venda i li feia por, havent de suspendre.

Hi ha vegades que s'entra en pànic i diuen que no volen vindre a València, per la qual cosa he hagut de tirar de produccions pròpies i això m'ha permés capejar aquesta situació.

Què volen els espectadors ara?

La gent vol riure's, les persones no volen rotllos.

La comèdia està funcionant molt millor, però això no quitació que tinguem altres obres diferents que han anat molt bé perquè són obres de moltíssima qualitat i la gent també vol vindre a veure bon teatre.

La norma ara és gent jove i passar-ho bé.

Canviarà el teatre o la cultura?

Jo crec que no, pense que és una cosa puntual.

La gent jove, igual perquè són menys propensos a agafar el COVID-19 o que el virus no siga tan agressiu, dona més tranquil·litat i confiança.

Jo tinc clients que no volen eixir de casa per la pandèmia però volen vindre al teatre, per la qual cosa estem fent una important labor de pedagogia perquè la gent vinga tranquil·la i sense por.

La por és terrible, i jo crec que això per molt que faces, qui té por té por, i això cal respectar-ho.

El públic, dins de la meua piràmide, és el que més respecte té. Cal respectar i aguantar les coses.

Ara és un moment complicat però no està canviant la cultura, encara que sí que és veritat que ha caigut moltíssim el cinema. Hi ha un públic al cinema, majoritàriament jove, que està buscant un altre tipus d'iniciatives d'oci com el monòleg o obres de teatre en directe.

La gent ara està tot el dia veient plataformes a casa, per la qual cosa quan salen una alternativa d'oci que no havien pensat abans i que ara pensen és el teatre.

Per ací tenim un cert creixement de públic que és novençà i ve atret per monòlegs i comèdies cridaneres.

Què suposa el Olympia a València?

Nosaltres en el Teatre Olympia tenim el 20% dels espectadors de la Comunitat Valenciana, la resta del 80% l'ocupa l'administració pública.

El que passa és que l'administració pública ha sigut molt més cauta i està actuant a mig gas o fins i tot tancant com molts ajuntaments.

Nosaltres estem generant activitat als auditoris de Vall d’Uixò i Catarroja sense cap mena de problemes.

Ací el pes de l'activitat pública també ha sigut important, però continue insistint que el primer és la seguretat de l'espectador.

Amb tot això, el sector, els actors i les companyies ho estan passant molt malament, però hem tingut la sort de l'important suport públic que no han tingut altres sectors.

Com han actuat les administracions públiques amb el sector cultural?

El sector de la cultura ha tingut molta sort respecte a uns altres perquè hem estat molt secundats per les administracions. Hi ha ajudes de l'Ajuntament de València, hi ha hagut ajudes de la Generalitat Valenciana i ajudes del Ministeri de Cultura, encara que aqueixes encara no han arribat però comptem amb aqueixos diners que ens permet fer totes aquestes coses.

L'Ajuntament ha sigut el més diligent, de fet ja ens ha abonat les ajudes a totes les empreses del sector cultural de València. He de donar-li les gràcies a Maite Ibáñez perquè està fent una labor important pel nostre sector.

Si no haguérem tingut les ajudes, jo crec que hagueren tancat més de la meitat de les companyies, per la qual cosa haurien desaparegut.

Aquestes han permés que moltes companyies no tanquen, però a més fan que tinguen un any molt còmode per tindre cobert les seues despeses amb les ajudes.

Què suposa per a tu el teatre?

El món del teatre té una cosa i és que t'ha d'agradar, has de sentir passió.

Quan una cosa t'agrada i sents passió per ella no veus el rellotge, el rellotge es guarda i un segueix.

La gent del teatre no té horari, el que té és passió pel que fa. Això justifica tot, encara que a nivell familiar cadascun tenen els seus problemes perquè es té un horari una mica complicat.

La meua punta de treball coincideix amb festius o ponts, o Nadal o Nit de cap d'any.

Per exemple, en cap d'any la gent porta venint al Teatre Olympia a prendre el raïm i celebrar l'entrada de l'any nou des de fa més de 32 anys. Enguany no podrà ser, encara que si que hi haurà obra però avançada en l'horari i una fi de festa, però sense raïm perquè les noves normes impedeixen menjar a l'interior.

Hi ha un públic que no vol anar-se a una discoteca però tampoc quedar-se a casa, per la qual cosa el teatre és una bona solució en Nit de cap d'any, encara que enguany desgraciadament després de 32 de tradició no podrem fer-ho pel Coronavirus.