Diagnòstic precoç i tractaments dirigits: les principals línies d'investigació contra el càncer de mama en la C. Valenciana
INCLIVA mostra els avanços en investigació en càncer de mama en una trobada amb associacions de pacients
L'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA ha organitzat aquesta setmana, juntament amb la Unitat de Càncer de Mama de l'Hospital Clínic de València, una trobada amb associacions de pacients per a mostrar els últims avanços de les investigacions en aquest àmbit i conéixer de primera mà les seues percepcions i aclarir els seus dubtes i inquietuds sobre la malaltia.
Investigadors del Grup d'Investigació del Grup en Biologia en Càncer de Mama de INCLIVA i professionals de l'Hospital Clínic han explicat quines són les línies d'investigació que s'estan desenvolupant en l'actualitat, que s'emmarquen en la medicina de precisió i comparteixen un mateix objectiu: afavorir el diagnòstic precoç i la posada en marxa de tractaments dirigits –en funció del subtipus de càncer de mama i personalitzats per a cada pacient- per a millorar la supervivència i la qualitat de vida dels qui pateixen la malaltia.
En la trobada han intervingut els doctors Begoña Bermejo, Cristina Hernando, Maite Martínez i Juan Miguel Cejalvo, del citat grup d'investigació de INCLIVA, i la Dra. Ana Martínez Aspas, del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital Clínic de València.
La Dra. Bermejo ha explicat la situació i les perspectives en el coneixement del càncer de mama, que és un dels tumors més prevalents –ja que una de cada 8 dones desenvolupen càncer de mama al llarg de la seua vida- i un problema de salut pública. No obstant això, ha afegit que “malgrat estar al capdavant en incidència, no s'està al capdavant en taxes de mortalitat”, i això és així gràcies a les investigacions clíniques i bàsiques en coordinació amb atenció primària i a la translació al pacient per part d'equips multidisciplinaris -en els quals no sols hi ha oncòlegs-, que estan permetent aplicar fàrmacs i tractaments més eficaços i menys tòxics, cronificar la malaltia i guanyar anys de supervivència.
La Dra. Ana Martínez Aspas s'ha referit a l'efecte dels tractaments en la qualitat de vida de les pacients amb càncer de mama i l'evolució al llarg dels últims anys, en els quals s'han produït grans avanços, com a diagnòstics més precoços, millors tractaments i més personalitzats i cirurgies més conservadores que s'han traduït en més quantitat i més qualitat de vida.
La Dra. Cristina Hernando en la seua intervenció sobre l'aplicació de les noves tecnologies en la qualitat de vida, ha presentat el projecte europeu REBECCA, finançat pel programa d'investigació i innovació de la Unió Europea Horitzó 2020, per a la investigació de malalties cròniques induïdes pel càncer de mama a partir de dades de múltiples fonts. El projecte, en el qual participa INCLIVA, es basa en una eina tecnològica que permet obtindre informació sobre la manera de vida del pacient –aportant dades com els relatius a la seua activitat física i la seua dieta- a través de dispositius intel·ligents -com a mòbil, tauleta i rellotge intel·ligent- per a integrar-la en el seu historial clínic i, d'aquesta manera, poder dirigir millor el seu tractament.
La Dra. Maite Martínez ha explicat l'experiència del circuit ràpid oncològic, una iniciativa posada en marxa en 2009 pel Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic i INCLIVA, conjuntament amb la Direcció Mèdica de l'Hospital i d'Atenció Primària del Departament de Salut Clínic-Malva-rosa i metges de família d'aquest mateix Departament, que ha permés reduir significativament el temps de diagnòstic dels tipus de càncer més freqüents, acurtant els intervals de temps des d'Atenció Primària a Oncologia. Aquest projecte ha aconseguit augmentar la coordinació entre metges de família i els especialistes hospitalaris, amb una primera visita en menys de dues setmanes, la qual cosa ha demostrat ser un factor clau que contribueix a la millora del diagnòstic del càncer i de la qualitat assistencial; a l'increment de la motivació dels professionals mèdics; i a un ús més eficaç dels recursos, evitant la sobrecàrrega del sistema sanitari i reduint els costos econòmics.
El Dr. Juan Miguel Cejalvo ha ressaltat la importància de la investigació traslacional que s'està realitzant a través del Grup d'Investigació en Biologia en Càncer de mama de INCLIVA, centrada en buscar noves dianes terapèutiques en càncer de mama, especialment en els subtipus HER2+ i triple negatiu, que estan permetent aconseguir perspectives molt prometedores. En aquest sentit, s'ha referit a la identificació de la proteïna AXL com a possible factor de resistència als tractaments del càncer de mama HER2+, i la inhibició combinada de la qual amb tractament anti-HER2 ha aconseguit la remissió completa del tumor en el 100% dels animals de l'estudi.
Acostar la investigació als pacients i els pacients a la investigació
Les trobades amb pacients constitueixen per a INCLIVA un element clau per a situar-se en el lloc dels qui pateixen la malaltia i conéixer de primera mà la seua percepció i inquietuds i traslladar-les després, de nou, als laboratoris, generant un flux bidireccional. La trobada desenvolupada aquesta setmana –que tindrà la seua continuïtat amb actes similars i en tallers- ha tingut un gran acolliment pels pacients que han assistit i han pogut preguntar els seus dubtes directament als investigadors.
En aquesta trobada han participat associacions de pacients de càncer de mama i entitats col·laboradores amb les quals INCLIVA manté un estret contacte i contribueixen, mitjançant els seus donatius i la seua col·laboració, a impulsar la investigació en càncer de mama, com l'Associació Cor Solidari contra el Càncer, Associació Les Triples, Fundació le Cadó, Amunt contra el Càncer, Flor de Vida, Fundació Sandra Ibarra, Associació de Càncer de Mama Metastásico, Associació En El teu Si, Associació Viure com Abans, Calendari solidari de dones contra el càncer de mama, La Venuseta, Agora, Canals contra el Càncer i El Vestidor Faller.
Aquest tipus d'accions amb pacients s'emmarquen en els objectius de INCLIVA en Investigació i Innovació Responsable (RRI, per les seues sigles en anglés: Responsible Research and Innovation), a través de la que es persegueix que la ciència siga cada vegada més oberta, inclusiva, transparent i col·laborativa i es reduïsca la bretxa entre l'àmbit científic i la societat.
La RRI es basa en sis principis: educació científica, igualtat de gènere, accés obert, governança, ètica i participació ciutadana. Respecte a la major participació ciutadana en ciència, la RRI tracta de fomentar que cada vegada més actors s'involucren en el procés d'investigació, des dels seus inicis, passant pel seu desenvolupament, fins a la consecució de resultats, impulsant l'anomenada 'ciència ciutadana'.
