Demanen protecció per als citricultores valencians davant l'expansió del HLB a Àfrica
L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) exigeix a la Unió Europea (UE) que extreme els controls fitosanitaris en els ports d'entrada als cítrics procedents de Sud-àfrica, la campanya d'exportació dels quals de taronges i mandarines començarà en breu. L'organització agrària llança aquesta reivindicació després de conéixer que la malaltia més devastadora de la citricultura mundial –Huanglongbing (HLB), també dita Citrus Greening o ‘Drac groc’–, al costat del vector transmissor Diaphorina citri, s'ha detectat a Kenya i s'investiga la seua expansió cap al sud d'Àfrica. Tant és així que el govern sud-africà ja ha iniciat inspeccions i recomana als agricultors que vigilen la presència del vector transmissor en les seues explotacions citrícoles.
AVA-ASAJA adverteix que aquestes preocupants notícies disparen encara més si cap el risc fitosanitari que comporten les importacions citrícoles originàries de Sud-àfrica a la UE. Segons dades oficials de Europhyt, aquest país tercer encapçala el rànquing d'intercepcions de cítrics infestats de plagues i malalties amb un total de 34 en 2019, per davant de la Xina (25), l'Uruguai (24) i l'Argentina (21). La tendència, fins i tot, va en augment perquè el nombre de deteccions va ascendir en l'últim exercici un 260%, en passar de 13 en 2018 a 34 en 2019. Les dues principals malalties interceptades van ser Thaumatotibia leucotreta o falsa arna (21) i Guirnardia citricarpa, el fong que causa la taca negra dels cítrics (9).
A més, en referència a l'amenaça afegida del HLB, es tracta del vector transmissor Diaphorina citri, és a dir, la psila asiàtica, la qual encara no està present a Europa i que ha demostrat tindre una millor adaptació a climes similars al mediterrani que l'altre vector –la psila africana Trioza erytreae– que actualment es troba a les illes Canàries, Galícia i Portugal.
El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, assegura que “l'escandalosa i suïcida actitud de complicitat que exhibeix Brussel·les davant Sud-àfrica ens ha costat ja pèrdues milionàries a causa de l'entrada de moltes plagues i malalties que delmen els nostres camps, ens augmenta el risc cert d'entrada d'unes altres tan alarmants com la taca negra o la falsa arna, i ara ens obri la possibilitat de patir la pitjor de totes les malalties citrícoles del món. El HLB és un bacteri que no compta amb tractaments curatius i que arrasa la producció als països on s'instal·la: tenim el cas de Florida on la collita s'ha reduït més del 70%”.
Aigualit reclama a la UE que “canvie radicalment la seua posició davant el lobby sud-africà i la seua submissió davant els ‘padrins’ de Sud-àfrica, que són membres de la UE, per a anteposar la seguretat sanitària a interessos purament comercials. La crisi del Covid-19 hauria de fer replantejar a les autoritats que no podem seguir amb aquesta globalització mal entesa del tot val. La millor medicina per al HLB és la prevenció i això passa essencialment per evitar la seua arribada a la UE a través de controls exhaustius i per suspendre les importacions foranes quan es determine un risc significatiu d'entrada de la malaltia”.
Investigació preventiva
Al mateix temps, AVA-ASAJA sol·licita un pla ambiciós, coordinat i dotat amb fons comunitaris destinat a potenciar línies d'investigació que permeten identificar i proveir-se de parasitoides altament efectius contra els dos vectors transmissors del HLB, en cas que finalment arriben a la citricultura europea. Al respecte, el parasitoide Tamarixia drii ha aconseguit reduir a més del 90% la presència del vector *Trioza *erytreae en les explotacions citrícoles investigades a les illes Canàries. Per part seua, hi ha estudis internacionals sobre depredadors que també podrien combatre el vector Diaphorina citri.
