El 61,8% dels habitatges valencians reuneixen les condicions per a teletreballar
Un habitatge adequat, conciliació i capacitats digitals, els reptes pendents de l'teletreball
L'empresa de recursos humans Randstad ha publicat l'Informe del teletreball a Espanya en què analitza la situació d'aquesta modalitat de treball al nostre país, analitza les seves conseqüències i preveu el seu comportament en el futur.
L'estudi considera com habitatge adequat per al teletreball aquella amb un espai adequat per a teletreballar, com un despatx o oficina, és a dir, una habitació que no és utilitzada com a dormitori.
L'informe preveu que el teletreball continuarà creixent més enllà de la pandèmia, permetent que el 30,6% dels ocupats espanyols puguin treballar d'aquesta manera en els propers anys. No obstant això, hi ha una sèrie de reptes als quals s'ha d'enfrontar el teletreball si es vol convertir no només en un model alternatiu a la feina presencial, sinó ser el dinamitzador de tot un procés de transformació de la societat.
En el cas de la Comunitat Valenciana, destaca que el 61,8% dels seus habitatges si estan preparades per al teletreball. Encara que a nivell nacional, Extremadura (69,9%), Castella i Lleó (65,6%) i Galícia (64,6%) són les comunitats que compten amb una major oferta d'habitatges adequades per teletreballar.
Els percentatges més baixos d'habitatges adequats per al teletreball, a causa de el major impacte en el mercat immobiliari de l'alta demanda de sòl residencial o turístic, es donen a les Canàries (49,2%), la Comunitat de Madrid, Balears, la Regió de Múrcia (totes amb un (53,3%) i Andalusia (55%).
Segons aquesta investigació, la disponibilitat d'espai en un habitatge resulta clau perquè siga adequada o es puga adaptar per al teletreball, i aquesta disponibilitat d'espai depèn en gran mesura de l'preu de el metre quadrat.
Per tant, l'adopció de l'teletreball crea incentius per al desplaçament de part de la població a zones menys densament poblades, impulsant un procés de transformació a nivell urbà i regional. Un procés capaç de desenvolupar tant zones que pugan perdre població o activitat, com aquelles que pugan experimentar creixements de població, necessitant nous serveis, afavorint una evolució i creixement equilibrat de les diferents zones urbanes i rurals en línia amb els canvis tecnològics.
